Guerau III de Cabrera

noble i trobador

Guerau III de Cabrera (? - ~1180), va ser un noble i trobador del segle xii, vescomte d'Àger, vescomte de Girona i vescomte de Cabrera (v 1145-v 1180). Tot i que s'identifica tot el llinatge com a vescomtes de Cabrera, fou realment Guerau III el primer de la família que ostentà el títol de vescomte, i ja no el de "senyor de Cabrera" com els seus predecessors.[1] També fou amb aquest noble que el títol de vescomte de Girona desaparegué definitivament i quedà convertit en el de vescomte de Cabrera.

Plantilla:Infotaula personaGuerau III de Cabrera
Biografia
Naixementsegle XII Modifica el valor a Wikidata
Mort1165 Modifica el valor a Wikidata
Vescomte de Cabrera
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Es coneix perfundar el monestir de Roca-rossa
Activitat
Ocupaciócompositor, trobador, poeta Modifica el valor a Wikidata
GènerePoesia Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Conflicteconquesta de Lleida 1149
Altres ocupacionstrobador
Altres
TítolVescomtat d'Àger
Vescomte de Cabrera Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCabrera Modifica el valor a Wikidata
CònjugeBerenguera de Queralt Modifica el valor a Wikidata
FillsPonç III de Cabrera
Arsenda de Cabrera Modifica el valor a Wikidata
ParesPonç II de Cabrera Modifica el valor a Wikidata  i Maria Fernandes de Trava Modifica el valor a Wikidata
GermansSança Ponç de Cabrera Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Família

modifica

Guerau era el fill primogènit de Ponç II de Cabrera i de Sança (probablement una dama castellana), si bé alguns autors li'n consideren germà i no fill.[1]

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
16. Guerau I de Cabrera
 
 
 
 
 
 
 
8. Ponç I de Cabrera
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
17. Ermessenda de Montsoriu
 
 
 
 
 
 
 
4. Guerau II de Cabrera
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
18. Arnau Mir de Tost
 
 
 
 
 
 
 
9. Letgarda de Tost
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
19. Arsenda d'Àger
 
 
 
 
 
 
 
2. Ponç II de Cabrera
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
5. Estefania Mala Signada
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
1. Guerau III de Cabrera
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
3. Sança
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Es va casar amb Berenguera de Queralt, amb qui va tenir per fills Ponç III de Cabrera, que succeí el seu pare en el vescomtat, i Arsenda de Cabrera, muller del comte Ermengol VI d'Urgell.

Fets destacats

modifica

El 1145, ja com a vescomte de Cabrera, fundà el monestir de Roca-rossa (Tordera, Maresme).[1] El 1149 prengué part en la conquesta de Lleida, al costat de Ramon Berenguer IV i del comte d'Urgell Ermengol VI. Amb aquest darrer va tenir disputes sobre la possessió dels castells d'Os, Àger i Casserres.[1]

Obra poètica

modifica

Només es coneix un poema d'aquest autor, escrit en occità cap al 1160, Ensenhamen (occ. ensenhamen, cat. "ensenyament"), nom genèric que es dona a llargs poemes de contingut didàctic i crític, i que podem considerar una modalitat del sirventès. Constitueix un document d'una gran importància pel conjunt de notícies que dona sobre els joglars i sobretot perquè ens mostra el panorama literari de Catalunya com no ho fa cap altre document de l'època.[2]

El poema adreçat al seu joglar Cabra per tal d'instruir-lo, consta de 216 versos (dos versos de quatre síl·labes rimant entre ells, seguits d'un vers de vuit síl·labes amb rima). Els 24 primers versos tracten de les diverses activitats dels joglars, i la resta assenyalen, de forma desordenada, aquells temes literaris que els joglars haurien de conèixer i transmetre:

Temàticament es pot dividir en dues parts: en la primera (24 versos), Guerau de Cabrera retreu al joglar Cabra que no faci bé algunes activitats pròpies del seu ofici; en la segona, molt més llarga, li retreu que no conegui i transmeti determinada literatura, de manera que, en aquesta part, el poema es converteix en una llista -sense ordre cronològic- de la literatura que es coneixia a l'època, des de la més antiga, els clàssics grecs i llatins, a la més moderna, els trobadors contemporanis. En la darrera estrofa retreu més mancances professionals del joglar i l'acomiada.

L'ensenhamen de Guerau de Cabrera fou objecte d'imitacions en la literatura trobadoresca. Deixant de banda el que escriví Arnaut Guilhem de Marsan entre 1170 i 1180, el que Guiraut de Calanson va escriure per adoctrinar el seu joglar Fadet i va trametre a un rei d'Aragó, potser Pere el Catòlic, és una imitació del que el trobador català va adreçar al seu joglar Cabra, ja que no tan solament segueix el mateix esquema mètric, sinó que confessa que no sap ni la quarta part del que sabia "En Guiraut", o sigui, el vescomte de Cabrera. Del mateix estil, repetint la fórmula "No saps...", és el que Bertran de Paris, de Roerga, va escriure, entre 1197 i 1224, per tal d'il·lustrar el seu joglar Gordotz.[3]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Sobrequés, Santiago. «Els comptes i els vescomtes fins al regnat de Pere el Catòlic». A: Els barons de Catalunya. 3. Barcelona: Vicens Vives, 1991 (Història de Catalunya. Biografies catalanes). ISBN 84-316-1806-X. 
  2. Un comentari i edició anotada de l'ensenhamen es troba a Martí de Riquer, Los cantares de gesta franceses, Barcelona, Ariel, 2009, ISBN 9788424936150, p. 367-391
  3. * Martí de Riquer / Antoni Comas, Història de la literatura catalana, Barcelona: Ariel, 1964 (5ena. ed. 1993), vol. 1, p. 56-66

Enllaços externs

modifica


Precedit per:
Ponç II de Cabrera
Vescomte de Cabrera
1145-1180
Vescomte d'Àger

1145-1180
Succeït per:
Ponç III de Cabrera