Guerau IV de Cabrera

Guerau IV de Cabrera (1196-1229) fou vescomte de Cabrera i vescomte d'Àger (conegut com a Guerau III). Va estar en possessió del comtat d'Urgell en litigi pels drets de la seva cosina Aurembiaix, comtessa d'Urgell (1209-1228).[1] Va iniciar la segona dinastia del Comtat d'Urgell.

Infotaula de personaGuerau IV de Cabrera
Biografia
Naixementsegle XII Modifica el valor a Wikidata
Mort1228 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Conegut perprimer comte intrús del Comtat d'Urgell
Activitat
OcupacióCavaller Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflicteBatalla de Las Navas de Tolosa Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComte d'Urgell Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCabrera Modifica el valor a Wikidata
CònjugeElio Pérez de Castro Modifica el valor a Wikidata
FillsPonç IV de Cabrera
Guerau V de Cabrera Modifica el valor a Wikidata
ParePonç III de Cabrera Modifica el valor a Wikidata

Cabrera-Urgell.png Modifica el valor a Wikidata
Escut d'armes del vescomtes d'Àger
Escut d'armes dels comtes Cabrera-Urgell

Orígens familiarsModifica

Fill de Ponç III de Cabrera i de Marquesa d'Urgell, filla d'Ermengol VII, comte d'Urgell.[1]

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
16. Guerau II de Cabrera
 
 
 
 
 
 
 
8. Ponç II de Cabrera
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
17. Estefania Mala signada
 
 
 
 
 
 
 
4. Guerau III de Cabrera
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
9. Sança
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
2. Ponç III de Cabrera
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
20. Bernat I de Queralt
 
 
 
 
 
 
 
10. Berenguer I de Queralt
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
21. Estefania
 
 
 
 
 
 
 
5. Berenguera de Queralt
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
11. Sança (d'Anglesola?)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
1. Guerau IV de Cabrera
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
24. Ermengol V
 
 
 
 
 
 
 
12. Ermengol VI
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
25. Maria Ansúrez
 
 
 
 
 
 
 
6. Ermengol VII
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
26. Guerau III de Cabrera
 
 
 
 
 
 
 
13. Arsenda de Cabrera
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
27. Berenguera de Queralt
 
 
 
 
 
 
 
3. Marquesa d'Urgell
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
28. Roger II de Foix
 
 
 
 
 
 
 
14. Roger III de Foix
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
29. Estefania de Besalú
 
 
 
 
 
 
 
7. Dolça de Foix
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
30. Ramon Berenguer III
 
 
 
 
 
 
 
15. Ximena d'Osona
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
31. Maria Díaz de Vivar
 
 
 
 
 
 

Núpcies i descendentsModifica

Es va casar (després de 1204) amb Eilo Pérez de Castro, senyora de la casa de Castro, filla de Pedro Fernández de Castro senyor de Paredes i de l'Infantado de León i la seva primera muller Jimena Gómez.

Van tenir cinc fills:

Fets destacatsModifica

A la mort d'Ermengol VIII sense descendència masculina, Guerau ràpidament va començar a pressionar la vídua del comte, Elvira, per a fer-se amb el soli comtal. Aquesta, va cedir el comtat al rei Pere I el Catòlic, però sense perjudici que la seva filla Aurembaix el pogués reclamar en un futur. En compensació, Pere I va assignar unes rendes anuals de 7.000 sous a favor de la comtessa. Guerau no es va conformar amb la situació i va atacar i apoderar-se de Balaguer, capital del comtat.[1] Pere I el va combatre i finalment Guerau va ser derrotat i capturat a Llorenç i empresonat a Jaca. Va ser portat a la força a Loarre, amb la muller i els fills, i el 1211 es va sotmetre.[2] Des de 1210, el mateix rei Pere havia encomanat a Guillem de Cardona i el seu fill Ramon Folc la gestió del comtat donant-los dret a recollir-ne els fruits durant cinc anys. Però el rei Pere moriria a Muret el 1213,[1] i amb ell moria el pacte signat el 1209 amb la vídua. Mentrestant, el 1212 la comtessa Elvira s'havia tornat a casar amb Guillem de Cervera (noble), senyor de Juneda. La petita Aurembaix va ser ràpidament promesa amb un parent seu de Castella, Àlvar Pérez de Castro, cunyat de Guerau de Cabrera.[1] Un casament arranjat pels Castro, parents tant dels Cabrera com dels Urgell. Aquest casament va beneficiar molt Guerau perquè Aurembaix, encara molt jove, es traslladava a viure amb el seu nou marit, també infant, a Toledo. El govern del comtat quedava vacant i Guerau es postulà, de facto, com a administrador. Un fet que va ser ratificat pels consellers de Jaume I el 1217 en el Conveni de Montsó.[1]

El 1220 moria la comtessa Elvira i, indiscutiblement, el comtat passava a mans d'Aurembaix.[1] Per aquest motiu, el govern de Jaume I signava un nou conveni amb Guerau (1222, Terrer), pel qual Guerau es quedava amb la possessió del comtat fins que Aurembaix el reclamés. Si aquesta ho feia, Guerau es comprometia a sotmetre's a l'arbitratge d'un tribunal reial i, en cas que la sentència li fos desfavorable, Aurembaix l'havia de compensar amb 30.000 morabatins, suma que el rei devia a Guerau.[1] A canvi d'aquesta suma, el rei li cedia els seus drets, aconseguits pel pacte amb la vídua Elvira el 1209. Durant quinze anys, Guerau va dominar el comtat sense discussió, com a comte intrús. En aquest període, participà en les lluites nobiliàries que envoltaven el rei Jaume, al costat dels Cardona i contra els Montcada.[1]

El 1228, Aurembaix aconsegueix anul·lar el matrimoni que l'unia a Àlvar i retorna a Catalunya, reclamant el comtat d'Urgell. Davant del mateix rei Jaume I, li en fa petició formal a Lleida, comprometent-se a cedir, a canvi tots els drets sobre aquella ciutat.[1] Jaume, que aleshores comptava amb dinou anys, veu aquí una doble oportunitat: fer d'Aurembaix la seva amistançada (ja havien estat promesos de molt joves) i a la llarga muller, i d'aquesta manera incorporar a la corona el comtat d'Urgell. Es crida doncs a Guerau (o al seu fill Ponç) a presentar-se a Lleida i a cedir el comtat. Guerau es nega, i davant la impossibilitat de la raó, es passa a les armes.[1] Guerau compta amb el recolzament de senyors i castlans locals, que li havien jurat fidelitat al llarg dels darrers quinze anys. La campanya per a arrabassar el comtat a Guerau dura mig any, negociant la rendició plaça per plaça. Guerau és foragitat de Balaguer i es refugia al vescomtat d'Àger.[1] Durant la campanya es signa concubinatge entre Jaume I i Aurembaix, però no s'arriba a consumar mai, doncs el 1229 Aurembaix es promet, amb el consentiment de Jaume, amb l'infant Pere de Portugal (que també estava emparentat amb els Castro-Cabrera).[1] Aquell mateix any moria Guerau.

Aurembaix va morir el 1231, sense descendència. La corona de Portugal permuta amb la catalana el comtat pel vassallatge del regne de Mallorca. Ponç, fill del difunt comte intrús, reclama de nou el comtat i es torna a encendre la guerra.[1]

ReferènciesModifica

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 Sobrequés, Santiago. «Els comptes i els vescomtes fins al regnat de Pere el Catòlic». A: Els barons de Catalunya (en català). 3. Barcelona: Vicens Vives, 1991 (Història de Catalunya. Biografies catalanes). ISBN 84-316-1806-X. 
  2. Cingolani, Stefano Maria. Les Gesta Comitum Barchinonensium (versió actualitzada i comentada), 2008. ISBN 978-84-370-7086-5. 

Fonts externesModifica

«Guerau I d'Urgell». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.


Precedit per:
Ponç III de Cabrera
i IV d'Àger
Vescomte de Cabrera
1199-1229
Succeït per:
Guerau V de Cabrera
Vescomte d'Àger
1229-1229
Succeït per:
Ponç III d'Àger
Precedit per:
Pere I d'Urgell
Comte d'Urgell
comte intrús

1209-1228
Succeït per:
Ponç I d'Urgell