Guerra Civil sud-sudanesa

La Guerra Civil sud-sudanesa és un conflicte armat que s'esdevé des del 15 de desembre del 2013 al Sudan del Sud, entre els partidaris del president Salva Kiir i el seu vicepresident Riek Machar. Aquesta rivalitat ha fet ressorgir antics desacords entre els clans del Moviment popular per a l'alliberament del Sudan, antiga rebel·lió que va portar el país a la independència el 2011.

Plantilla:Infotaula esdevenimentGuerra Civil sud-sudanesa
Imatge
Map
 7° N, 30° E / 7°N,30°E / 7; 30
Tipusguerra civil Modifica el valor a Wikidata
Part deethnic violence in South Sudan (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Interval de temps15 desembre 2013 - 22 febrer 2020 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióSudan del Sud Modifica el valor a Wikidata
EstatSudan del Sud Modifica el valor a Wikidata

Antecedents

modifica

En el rerefons cal situar problemes de rivalitat entre ètnies: d'un costat els Dinkes, ètnia majoritària de Salva Kiir, i, d'un altre els Nuers, ètnia de Riek Machar.[1]

La guerra

modifica

Al desembre de 2013, el president Salva Kiir Mayardit va acusar el seu exdiputat Riek Machar i deu altres d'intentar un cop d'estat.[2][3] Machar va negar-ho i va fugir per dirigir l'SPLM-[4] i va esclatar la lluita entre el Moviment d'Alliberament del Poble del Sudan (SPLM) i SPLM-IO.

Tropes ugandeses es van desplegar per lluitar al costat del govern Sud Sudanès.[5] Les Nacions Unides tenien desplegats Cascos Blaus com a part de la Missió de les Nacions Unides al Sudan del Sud i al gener del 2014 es va arribar al primer acord d'aturada al foc. Els combats van continuar i seguits per diversos acords de cessament del foc.

Les negociacions van ser mediades per l'Autoritat Intergovernamental pel Desenvolupament, la Unió Africana, les Nacions Unides, Xina, la UE, EUA, Regne Unit i Noruega. L'agost de 2015 es va signar un acord de pau conegut com a "Acord de pau de compromís",[6] i Machar va tornar a Juba el 2016 sent nomenat vicepresident.[7] Després d'una segona ruptura de combats a Juba,[8] el SPLM-IO va fugir cap a la propera i pacífica regió equatoriana. Kiir va substituir Machar com a vicepresident primer amb Taban Deng Gai, dividint l'oposició i la lluita contra els rebels es va convertir en una part important del conflicte.[9][10] La rivalitat entre les faccions de Dinka dirigides pel president i Paul Malong Awan també va comportar la lluita.[11] L'agost de 2018, va entrar en vigor un altre acord de repartiment de poder.[12] El 22 de febrer de 2020, els rivals del Sud-Sudan Salva Kiir i Riek Machar van arribar a un acord d'unitat i van formar un govern de coalició.[13]

Referències

modifica
  1. Prunier, Gérard «Au Soudan du Sud, l'écroulement des espoirs démocratiques» (en francès). Le Monde Diplomatique, 2-2014 [Consulta: 4 juliol 2015].
  2. Koos, Carlo; Gutschke, Thea «South Sudan's Newest War: When Two Old Men Divide a Nation». GIGA Focus International Edition, 2, 2014.
  3. Kulish, Nicholas «New Estimate Sharply Raises Death Toll in South Sudan». The New York Times, 09-01-2014 [Consulta: 2 febrer 2014].
  4. «South Sudan opposition head Riek Machar denies coup bid». bbcnews.com, 18-12-2013 [Consulta: 18 desembre 2013].
  5. «Yoweri Museveni: Uganda troops fighting South Sudan rebels». BBC News, 16-01-2014.
  6. «South Sudan country profile». BBC.
  7. «South Sudan rebel chief Riek Machar sworn in as vice-president». bbcnews.com, 26-04-2016 [Consulta: 30 abril 2016].
  8. «South Sudan's Riek Machar in Khartoum for medical care». aljazeera, 23-08-2016 [Consulta: 23 agost 2016].
  9. «Top rebel commander killed in clashes in Upper Nile». Radio Tamazuj. Arxivat de l'original el 9 gener 2017. [Consulta: 6 gener 2017].
  10. «The revenge of Salva Kiir». foreignpolicy, 02-01-2017.
  11. «Rebel group claims capture of two areas in Northern Bahr al Ghazal». Radio Tamazuj, 15-06-2017 [Consulta: 5 agost 2018].
  12. «South Sudan's warring leaders agree to share power, again». Washington Post, 25-07-2018 [Consulta: 1r agost 2018].
  13. «South Sudan rivals strike power-sharing deal». BBC News, 22-02-2020 [Consulta: 28 febrer 2020].