Obre el menú principal

La Guerra Otomano-Safàvida de 1532 a 1555 va ser un dels molts conflictes bèl·lics entre l'Imperi Otomà i l'Imperi Persa. Liderats per Solimà I el Magnífic i el Xa Tahmasp I la guerra es va desenvolupar en tres campanyes entre 1532-36, 1548-49 i 1553-55. El conflicte va esclatar arran de disputes territorials frontereres entre els dos imperis, la possibilitat d'una aliança dels perses amb els Habsburg i l'assassinat del governador de Bagdad per ordre del Xa. Generalment els otomans van portar la iniciativa del conflicte, amb els perses en constant retirada efectuant una estratègia de terra cremada. El Tractat d'Amasya va garantir guanys territorials pels otomans, que controlaren Bagdad i les desembocadures del Tigris i l'Eufrates.[1]

Infotaula de conflicte militarGuerra Otomano-Safàvida
Guerres Otomano-Perses
Sueleymanname nahcevan.jpg
Miniatura que mostra Solimà I marxant amb l'exèrcit a Nakhtxivan (a l'actual Azerbaidjan), l'estiu de 1554
Tipus guerra
Data 1532-1555
Lloc Mesopotàmia, Iraq, Armènia, Pèrsia
Resultat Pau d'Amasya
Conseqüència Els otomans guanyen grans extensions territorials a Mesopotàmia (entre d'altres). Els perses mantenen Tabriz i la majoria de territoris nord-occidentals
Bàndols
Safavid Flag.svg Imperi safàvida Ottoman flag.svg Imperi Otomà
Comandants en cap
Safavid Flag.svg Tahmasp I Ottoman flag.svg Solimà I
Forces
60.000 homes i 10 peces d'artilleria 200.000 homes i 300 peces d'artilleria
Modifica les dades a Wikidata

ReferènciesModifica

  1. Parry, V.J.. The Reign of Suleiman the Magnificent, 1520-1566 (en anglès). Cambridge University Press, 1976, p. 94. 

Vegeu tambéModifica