La Guerra Civil xinesa, (en xinès tradicional, 國共內戰; en xinès simplificat, 国共内战; en pinyin, Guógòng Nèizhàn, que literalment vol dir Guerra Civil Nacionalista-Comunista) o (xinès tradicional, 解放戰爭; xinès simplificat 解放战争; pinyin, Jiefang Zhanzheng, que es tradueix com a Guerra d'alliberació), és el conflicte que va tenir lloc a la Xina entre el Guomindang o Partit Nacionalista xinès (KMT) i el Partit Comunista Xinès (PCX). Es va iniciar l'abril del 1927 després de l'Expedició del Nord, quan la facció dretana del KMT, dirigida per Chiang Kai-shek, va depurar els comunistes de l'aliança formada entre el KMT i el PCX.
Després de la invasió japonesa de la Xina, el govern dirigit per Chiang Kai-shek es replegà cap a l'interior del país, establint la capital provisional a Chongqing, ja que Nanjing havia caigut en mans dels japonesos, que van instaurar allí un govern titella sota el comandament de Wang Jingwei. Durant la invasió japonesa, el GMD va interrompre la lluita contra el Partit Comunista Xinès, formant un front unit contra els invasors. Després del final de la Segona Guerra Mundial, els japonesos es retiraren de la Xina, que recuperà a més l'illa de Taiwan. En aquest moment, es reprèn l'enfrontament amb els comunistes, dirigits per Mao Zedong.
El 21 de gener de 1949 tropes comunistes xineses ocupen la ciutat de Pequín.,[3] i l'1 d'octubre Mao Zedong estableix la República Popular de la Xina, esdevenint un estat comunista.[4]
El govern republicà traslladarà la capital provisional de Guangzhou a Chongqing el 15 d'octubre, i finalment a Chengdu el 29 de novembre. Chiang Kai-shek havia tornat al continent des de Taiwan el 14 de novembre, i estaria en Chonqqing i Chengdu intentant resistir la victòria comunista. Finalment, el 8 de desembre, Chiang dóna per perduda la Xina continental, i ordena a les seves tropes i als més alts càrrecs del govern l'abandó de Chengdu. El 10 de desembre de 1949, Chiang Kai-shek i el seu fill Chiang Ching-kuo volen a Taiwan,[5] quedant només algunes bosses de resistència, especialment a Sichuan,[6] que són derrotades amb la batalla de Jianmenguan.[7]
La guerra va acabar el maig del 1950 amb una cessació no oficial de les hostilitats entre els dos bàndols, quedant finalment sota control dels nacionalistes els territoris insulars de Taiwan, Pescadors i diverses illes costaneres de la província de Fujian, territoris en què s'ha mantingut fins a l'actualitat el règim de la República de la Xina.
