Guerra de Massinissa

Durant la segona guerra púnica, cartaginesos i númides foren finalment derrotats en la Batalla d'Ilipa el 206 aC, perdent el domini sobre Ibèria, que passaria a mans romanes. Després d'això Massinissa va canviar de bàndol i va fer obertures als romans (Silà, lloctinent d'Escipió) i finalment en una entrevista amb Escipió es va fer aliat romà. Després que els dos fills de Massinissa, Gulussa i Micipsa, enviats com ambaixadors a Cartago, foren insultats i atacats a Cartago, va esclatar la guerra.

Infotaula de conflicte militarGuerra de Massinissa
Tipusguerra Modifica el valor a Wikidata
Data150 aC a 149 aC
EscenariNord d'Àfrica
ResultatVictòria de Numídia, que precipita la tercera guerra púnica
Bàndols
Regne de Numídia Cartago
Comandants
Massinissa I Àsdrubal

La guerraModifica

Massinissa va envair territori cartaginès i va assetjar Oroscapa on Àsdrubal fou enviat amb 25.000 homes i 400 cavallers i 6.000 cavallers númides, que van desertar al camp de Massinissa; va intentar fer aixecar el setge i va lliurar batalla a Massinissa, però després de tot el dia de combat no hi va haver cap guanyador i van començar converses que van fracassar.

Massinissa progressivament va col·locar a Àsdrubal en una posició en què no podia rebre subministraments i finalment va haver de capitular per manca d'aliments, i per l'acord va poder sortir amb seguretat deixant armes i bagatges; quan ja es retiraven foren traïdorament atacats pels númides, violant el tractat i l'exèrcit cartaginès fou destruït.

ConseuènciesModifica

Àsdrubal i uns quants més es van poder escapar cap a Cartago. El Senat, per salvar la cara davant Roma, el va condemnar al desterrament junt amb tots els que havien estat a favor de la guerra contra Massinissa. Es va refugiar en territori númida i va reunir un exèrcit de vit mil homes.

Quan el Senat cartaginès va veure que fes les concessions que fes, no podia evitar els propòsits romans per destruir Cartago, i quan es van iniciar els preparatius per l'enfrontament final van cridar a Àsdrubal i li van donar el comandament (149 aC) junt amb un altre Àsdrubal (net de Masinissa) que tindria el comandament de la ciutat. El seu exèrcit li assegurava el domini en camp obert i l'arribada de subministraments a la ciutat, mentre els romans havien de rebre les seves provisions per mar.