Obre el menú principal

En el món fictici creat per en J. R. R. Tolkien, la Terra Mitjana, la Guerra de l'Anell fou la lluita entre Sàuron i els pobles lliures de la Terra Mitjana per controlar l'Anell Únic i dominar el continent. Succeí al final de la Tercera Edat.

Infotaula de conflicte militarGuerra de l'Anell
Tercera edat del sol
Gondor TA 3019.jpg
Tipus fictional war Tradueix
Data 3018-3019 Tercera edat del sol
Lloc Nord-oest de la Terra Mitjana
Resultat Victòria dels homes lliures; destrucció de l'Anell Únic, Sàuron i Mórdor; inici de la Quarta Edat; el Rei de Góndor reunifica Àrnor i Góndor
Bàndols
Pobles lliures:
Góndor, Ròhan, Dale, Esgaroth, Érebor, La Comarca, Lothlórien, el Bosc Llobregós i el Bosc de Fàngorn
Forces de les ombres:
Per en Sàuron: Mórdor, Rhûn, Mórgul, Hàrad, Khand, Úmbar Per en Sàruman:Ísengard, Dundelings
Comandants en cap
Gàndalf
Àragorn
Théoden
Éomer
Dénethor
Dain II
Brand
Galàdriel i Cèleborn
Thrànduil
Barbarbrat
Gwahir
Fàramir
Bóromir
Élrond
Per Mórdor: Sàuron
el Rei bruixot d'Àngmar
Khamûl
Els altres set Nazgûl
Boca de Sàuron
Gothmog
Per Ísengard: Sàruman
Forces
~50.000 ~500.000-1.000.000
Baixes
~10.000 Gairebé la totalitat
Modifica les dades a Wikidata

La guerra fou iniciada per Sàuron, qui estava recuperant el seu poder des del final de la Segona Edat, i buscava l'Anell Únic. Lilers d'homes de Ròhan i de Góndor moriren durant la Guerra de l'Anell. El nombre total de combatents en aquesta guerra s'estima aproximadament en un milió: desenes de milers per la banda dels pobles lliures, i centenars de milers pel costat de les ombres. La guerra també significa el declivi del poder dels elfs a la Terra Mitjana, el creixement dels homes a l'oest, la restauració del Regne d'Àrnor i Góndor i l'inici de la Quarta Edat. Les batalles succeïren a Góndor, Ròhan, Lórien, el Bosc Llobregós, Érebor i Dale. Aquestes foren contra les forces d'en Sàuron, però Sàruman, que també tenia exèrcits, fou qui prengué part a les batalles dels guals de l'Isen i a la Gorja d'en Helm.

La guerra acabà després la Batalla de Voralaigua, i, poc després, les morts d'en Sàruman i d'en Llenguadeserp. Vers el final de la Guerra de l'Anell, Élessar fou coronat rei de Góndor, i perdonà tots els homes que havien lluitat a les ordres d'en Sàuron, pregonant una gran renovació de les relacions entre homes, elfs i nans.

SuccessosModifica

Els fets del sudModifica

Els objectius de l'estratègia d'en Sàuron era vèncer la nació més poderoses de les que s'oposaven a ell, Góndor, i així poder-ne conquerir la capital i fortalesa més important, Minas Tirith. Per fer-ho, tots els esforços bèl·lics de Mórdor es centraren al sud i a les fronteres de Góndor. Per evitar que els aliats septentrionals de Góndor, Rohan, els hi enviessin ajuda, Sàuron va fomentar l'ascens de Sàruman a Ísengard, a l'oest de Ròhan. Així, totes les forces de Ròhan serien a l'oest, intentant aturar els atacs d'Ísengard, i no podrien ser enviades per defensar Minas Tirtih. Mentrestant, Sàuron enviaria els aliats de Mórdor, els corsaris d'Úmbar, per atacar els populosos feus costaners de la costa sud de Góndor, que només podrien enviar una petita part del seu exèrcit a la defensa de Minas Tirith, mentre la resta permaneixerien a la costa, preparant-se per l'atac dels corsaris. Però els plans d'en Sauron van fracassar, i un front conjunt de Góndor i Ròhan va plantar cara a Mórdor.

Companyia GrisaModifica

La Comnpanyia Grisa forma part de l'univers imaginari de J.R.R. Tolkien de la novel·la El Senyor dels Anells. És una companyia de dúnedain i elfs que van seguir l'Àragorn, en Légolas i en Guimli a la cruïlla de les Ered Nimrais, pels Camins dels Morts i en la Cavalcada pel sud de Góndor per atacar els Corsaris d'Úmbar que assolaven Pelàrgir, a la Guerra de l'Anell.

La Companyia Grisa estava formada per 30 Muntaners del Nord encapçalats per en Hàlbarad, cosí de l'Àragorn, i els fills de n'Élrond, n'Èl·ladan i n'Èlrohir. Havien partit de Rivendell, on es reuniren per una crida de na Galàdriel. En Gàndalf així ho comuncà a l'Àragorn al Bosc de Fàngorn.

La Companyia va trobar l'Àragorn i la comitiva d'en Théoden el 6 de març del 3019 de la Tercera Edat, a les terres del Fold Oest (prop dels Guals de l'Isen), quan tornaven d'Ísengard i s'afanyaven a Vilacorn per descansar-hi.

Van portar dos missatges importants: un de n'Èlrond, que va transmetre l'Èlrohir, i que instava l'Àragorn a prendre els Camins dels Morts, en cas de necessitat, com així varen fer, després que consultés la Pedra d'Òrthanc. L'altra era de n'Arwen, que va transmetre en Hàlbarad, i que deia: Ara els dies són curts. O assolim l'esperança o acaben totes les esperances. De manera que et trameto allò que he fet per a tu. Adéu, Pedra Èlfica! (Llibre V, Cap. II). Ço és, li informava que havia pres la decisió de quedar-se a la Terra Mitjana amb ell i perdre la seva condició d'elfa. En Hàlbarad li donà també l'estendard trencat de Vilacorn, on van descansar mentre l'hereu d'Ísildur consultava el palantir i es trobava que en Sàuron li anunciava la seva pesència a Ròhan. Quan l'Àragorn va decidir de partir cap al sud de Góndor, a través del pas al Dwimor, la Companyia Grisa va seguir-lo. Varen partir al Sagrari per la ruta principal i, després de descansar a Èdoras, el dia 8 de març del 3019 TE van emprendre la cruïlla dels Camins dels Morts per realitzar una de les fites més grans de la Guerra de l'Anell: la Cavalcada de la Companyia Grisa.