Obre el menú principal

Guerra dels Infants d'Aragó

La guerra dels Infants d'Aragó va ser un conflicte civil castellà, amb enfrontaments col·laterals amb la Corona d'Aragó que, amb interrupcions, es produí entre 1429 i 1445.

Infotaula de conflicte militarGuerra dels Infants d'Aragó
Tipus guerra
Data 14291432
1438-1445
Escenari Castella
Resultat victòria de Joan II de Castella.
Bàndols
Escut de Castella i Lleó Joan II de Castella Escut de Castella i Lleó Infants d'Aragó
Escut de la Corona d'Aragó i Sicília Corona d'Aragó
Comandants
Escut de Castella i Lleó Joan II de Castella
Escut de Castella i Lleó Álvaro de Luna
Escut de la Corona d'Aragó i Sicília Enric I d'Empúries
Escut de la Corona d'Aragó i Sicília Joan II d'Aragó
Escut de la Corona d'Aragó i Sicília Alfons el Magnànim
Escut de la Corona d'Aragó i Sicília Pere d'Aragó
Modifica les dades a Wikidata

AntecedentsModifica

Els infants d'Aragó, hereus dels béns dels seus pares Ferran d'Antequera i Elionor d'Alburquerque a Castella, intentaren d'exercir el poder al regne de Castella, aprofitant-se del dèbil caràcter del rei i cosí seu, Joan II de Castella, qui desconfiant del seu entorn familiar, tenia a Álvaro de Luna, com a privat seu. Els infants estan en desacord amb l'allunyament del poder que això els hi suposa i centren tots els seus enfrontaments en apartar Álvaro de Luna i aconseguir el poder del regne.

El 1420, l'infant Enric d'Aragó protagonitzà un cop d'estat a Tordesillas, però fracassà per desavinences amb el seu germà Joan II d'Aragó. Enric és empresonat el 1422 i alliberat el 1426, davant l'amenaça de guerra amb la Corona d'Aragó. El 1427 els infants amb el suport del partit nobiliari aconsegueixen derrocar Álvaro de Luna, però el desgovern posterior permet el retorn d'aquest el 1429.

Guerra amb AragóModifica

Alfons el Magnànim decideix declarar la guerra a Castella per a reclamar els drets dels seus germans, Joan de Navarra, Enric i Pere d'Aragó, els quals es revoltaren dins el regne. El març de 1429 Alfons el Magnànim i el seu germà Joan es van trobar a Tudela i l'exèrcit aragonès va envair Castella, avançant per Ariza fins a Sigüenza i Hita. Van seguir combats a la zona fronterera entre el Regne de Castella i el Regne d'Aragó, fins que el mateix 1429 les Corts de Tortosa deneguen el suport econòmic al rei,[1] i amb la mediació de la reina Maria de Castella i del cardenal Pere de Foix el Vell es signà la pau amb el tractat de Majano,[2] el 16 de juliol de 1430, si bé a Enric li foren confiscats els seus béns de Castella[3] i els infants continuaren la revolta fins que l'infant Pere és empresonat. Després de la rendició dels germans,[4] foren expulsats de Castella (1432).

Revolta nobiliàriaModifica

El 1438, mort ja l'infant Pere, es produí una revolta nobiliària i els infants Joan i Enric s'hi uneixen en aliança, també, amb l'hereu de Castella, Enric IV de Castella, i la reina Maria. Aparten a Álvaro de Luna i passen a ostentar el poder fins que el 1444 perden el suport del príncep Enric i tornen a ser derrotats per Álvaro de Luna. La posterior derrota a la batalla d'Olmedo el 1445,[5] va suposar la seva renúncia definitiva i la marxa cap a Aragó, on Enric moriria per les ferides rebudes.[6] Tots els seus béns foren confiscats definitivament.

ReferènciesModifica

  1. Ferrer i Mallol, 2005, p. 208.
  2. Valdeón Baruque, 2001, p. 132-133.
  3. «año 1430, capítol V». A: Crónica de Juan II (en castellà), p. 479. 
  4. Montfar-Sorts i Cellers, Dídac. Historia de los condes de Urgel (en castellà). 2. Establ. Litográfico y Tipográfico de D. José Eusebio Monfort, 1853, p. 611. 
  5. Balado Pachón, A. «Fases constructivas del castillo de Portillo». A: Actas del IV Curso de Cultura Medieval seminario, La fortificación medieval en la Península Ibérica (en castellà). Santa María la Real, 2001, p. 266. ISBN 8489483159. 
  6. Los Trastamara y la Unidad Española (en castellà). vol.5. Ediciones Rialp, 1981, p. 387. ISBN 8432121002. 

BibliografiaModifica