Obre el menú principal

La Guerra dels Malcontents o "del rei cap per avall" fou una insurrecció armada de caràcter absolutista radical que es va desenvolupar el 1827 a la Catalunya rural, i en menor mesura al País Valencià, Aragó, País Basc i Andalusia contra el que es consideraven mesures desencertades del govern de Ferran VII, com ara la col·laboració amb destacats liberals i l'establiment de mesures fortament centralistes.[1]

Infotaula de conflicte militarGuerra dels Malcontents
Guerra dels Malcontents situat respecte Catalunya
Lleida
Barcelona
Girona
Tarragona
Berga
Vic
Manresa
Ripoll
Tortosa
Guerra dels Malcontents (Catalunya)
Data Març - setembre de 1827
Lloc Principalment a la Catalunya interior, en menor mesura a Aragó, País Valencià i Andalusia.
Resultat Victòria liberal
Bàndols
Abolutistes "Malcontents" Liberals
Comandants en cap
Josep Busoms
Agustí Saperes
Ferran VII d'Espanya
Modifica les dades a Wikidata

AntecedentsModifica

A finals del Trienni Liberal es va esdevenir la Guerra de la Regència d'Urgell, però alguns militars desencantats amb el caire centralista i liberal del govern de Madrid van recolzar un absolutisme radical que proposava el pretendent carlí, qui havia promès restablir els furs.[2]

La guerraModifica

Entre març i abril de 1827, amb caràcter de ressorgiment nacional i de protesta contra els liberals, es revoltà Pere Planas entre Vic i Manresa, i Joan Cavalleria, Josep Busoms i Josep Galceran i Escrigàs i els voluntaris del Lluçanès a Berga i Ripoll, derrotant als mossos d'esquadra,[3] Joan Rafí Vidal, que va arribar a ocupar Reus i Valls,[4] i Salvador Llovet i Antoni Trillas a Tortosa,[5] però la seva acció no va prosperar i, a l'abril, es van acollir a un indult reial. Al juliol van aparèixer més partides i al setembre tenien controlada part del centre i nord de Catalunya, amb uns 30.000 homes armats i establint la capital entre Vic i Manresa, on el 29 d'agost van establir una Junta Superior del Govern del Principat, que va editar El Catalán Realista i que tenia com a lema «Visca el rei i mori el mal govern!».

El 28 de setembre de 1827, Ferran VII va arribar a Tarragona i es desactivà la revolta.

ConseqüènciesModifica

A finals del 1827 el moviment havia estat esclafat, uns 300 ultra-reialistes van ser deportats a Ceuta i els principals caps insurrectes afusellats a Tarragona. La majoria dels seus líders van ser executats, entre ells Josep Busoms. o van exiliar-se a França.[6]

ReferènciesModifica

  1. «guerra dels Malcontents». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Sauch Cruz, 2001, p. 146.
  3. Abellan i Manonellas, 2006, p. 570.
  4. Pons Anguera, Antoni. Libro de varias cosas sucedidas en esta villa y algunos parages de Cataluña. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1988, p. 90-91. ISBN 8486387728. 
  5. Sauch Cruz, 2001, p. 160.
  6. Oller i Vila, Josep «Guerrillers absolutistes i carlins: «Jep dels Estanys» i Josep Grandia «el Nai»» (PDF) (en català). L'Erol, revista cultural del Berguedà, Vallcebre, un poble per descobrir, 56, 1997, pàg. 20-22 [Consulta: 20 gener 2015].

Vegeu tambéModifica

BibliografiaModifica