Obre el menú principal

Guerra dels Malcontents

La Guerra dels Malcontents fou una insurrecció armada de caràcter absolutista radical que es va desenvolupar el 1827 a Catalunya, i en menor mesura al País Valencià, Aragó, País Basc i Andalusia contra el que es consideraven mesures desencertades del govern de Ferran VII, com ara la col·laboració amb destacats liberals i l'establiment de mesures fortament centralistes.[1]

Battle icon gladii.svgGuerra dels Malcontents
Data Març - setembre de 1827
Territori Principalment a la Catalunya interior, en menor mesura a Aragó, País Valencià i Andalusia.
Resultat Victòria liberal
Guerra dels Malcontents situat respecte Catalunya
Lleida
Barcelona
Girona
Tarragona
Berga
Vic
Manresa
Ripoll
Tortosa
Guerra dels Malcontents (Catalunya)

Bàndols
Abolutistes "Malcontents" Liberals
Comandants en cap
Josep Busoms
Agustí Saperes
Ferran VII d'Espanya

Contingut

AntecedentsModifica

A finals del Trienni Liberal va esdevenir la Guerra de la Regència d'Urgell, però alguns militars desencantats amb el caire del govern de Madrid van recolzar un absolutisme radical.[2]

La guerraModifica

Entre març i abril de 1827, amb caràcter de ressorgiment nacional i de protesta contra els liberals, es revoltà Pere Planas entre Vic i Manresa, i Joan Cavalleria, Josep Busoms i Josep Galceran i Escrigàs a Berga i Ripoll, derrotant als mossos d'esquadra,[3] Joan Rafí Vidal, que va arribar a ocupar Reus i Valls,[4] i Salvador Llovet i Antoni Trillas a Tortosa,[5] però la seva acció no va prosperar i, a l'abril, es van acollir a un indult reial. Al juliol van aparèixer més partides i al setembre tenien controlada part del centre i nord de Catalunya, amb uns 30.000 homes armats i establint la capital a Manresa, on el 29 d'agost van establir una Junta Superior del Govern del Principat, que va editar El Catalán Realista i que tenia com a lema «Visca el rei i mori el mal govern!».

El 28 de setembre de 1827, Ferran VII va arribar a Tarragona i es desactivà la revolta.

ConseqüènciesModifica

A finals del 1827 el moviment havia estat esclafat, uns 300 ultra-reialistes van ser deportats a Ceuta i els principals caps insurrectes afusellats a Tarragona. La majoria dels seus líders van ser executats, entre ells Josep Busoms. o van exiliar-se a França.[6]

ReferènciesModifica

  1. «guerra dels Malcontents». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Sauch Cruz, 2001, p. 146.
  3. Abellan i Manonellas, 2006, p. 570.
  4. Pons Anguera, Antoni. Libro de varias cosas sucedidas en esta villa y algunos parages de Cataluña. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1988, p. 90-91. ISBN 8486387728. 
  5. Sauch Cruz, 2001, p. 160.
  6. Oller i Vila, Josep «Guerrillers absolutistes i carlins: «Jep dels Estanys» i Josep Grandia «el Nai»» (PDF) (en català). L'Erol, revista cultural del Berguedà, Vallcebre, un poble per descobrir, 56, 1997, pàg. 20-22 [Consulta: 20 gener 2015].

Vegeu tambéModifica

BibliografiaModifica