Guerra lituanosoviètica

La Guerra lituanosoviètica (en lituà: Kara do bolševikais) es va lliurar entre l'acabada d'independitzar Lituània i la República Socialista Federativa Soviètica de Rússia, en les darreries de la Primera Guerra Mundial. Va ser part de la més gran ofensiva soviètica cap a l'oest de 1918 - 1919. L'ofensiva va seguir a la retirada de les tropes alemanyes, amb la intenció d'establir repúbliques soviètiques d'Ucraïna, Bielorússia, Lituània, Letònia, Estònia, Polònia i enllaçar amb la revolució alemanya.[4]

Infotaula de conflicte militarGuerra lituanosoviètica
Guerres d'Independència de Lituània Modifica el valor a Wikidata
Soviet POWs in Lithuania.jpg
Presoners de guerra soviètics en un camp de Lituània. A partir d'1 de desembre de 1919, els lituans van prendre 1.773 soldats soviètics.[1]
Tipusguerra Modifica el valor a Wikidata
Datadesembre 1919 – agost 1919
EscenariLituània
LlocLituània Modifica el valor a Wikidata
ResultatForces soviètiques expulsades
Bàndols
Lituània 1918 Lituània
República de Weimar República de Weimar
República Socialista Federada Soviètica de Rússia RSFS de Rússia
República Socialista Soviètica BielorussaRepública Socialista Soviètica Lituana-Bielorússia
Comandants
Silvestras Žukauskas Vincas Kapsukas
Baixes
Lituània 1918 8.000 lituans a l'agost de 1919[2]República de Weimar 10.000 alemanys[3] República Socialista Federada Soviètica de Rússia 18.000–20.000

A la fi de desembre de 1918, les forces soviètiques van arribar a la fronteres de Lituània. En gran part van prendre sense oposició una ciutat darrere l'altra i, al final de gener de 1919 tenien el control sobre ⅔ del territori lituà. Al febrer, l'avançament soviètic va ser aturat per lituans i voluntaris alemanys, que van impedir als soviètics la captura de Kaunas, la capital provisional de Lituània. A partir d'abril de 1919, la guerra de Lituània va transcórrer en paral·lel amb la Guerra poloneso-soviètica. Polònia tenia reivindicacions territorials sobre Lituània, especialment a la regió de Vílnius, i aquestes tensions van desbordar en la guerra lituanopolonesa. L'historiador Norman Davies resumeix la situació:[5]

« L'exèrcit alemany estava donant suport els nacionalistes lituans, els soviètics donaven suport els comunistes lituans i l'exèrcit polonès va haver de lluitar contra tots ells. »

A mitjan maig, l'exèrcit lituà, ara sota el comandament del general Silvestras Žukauskas, va començar una ofensiva contra els soviètics al nord-est de Lituània, a mitjan juny, els lituans van arribar a la frontera de Letònia i van acorralar als soviètics entre llacs i muntanyes a la vora de Zarasai, on els soviètics van resistir fins al final del mes d'agost 1919. Els soviètics i els lituans, separats pel riu Daugava, van mantenir els seus fronts fins a la batalla de Daugavpils el gener de 1920. Ja al setembre de 1919, els soviètics es van oferir a negociar un tractat de pau, però les converses es van iniciar a començaments de maig de 1920. El Tractat de pau lituano-soviètic de 1920 es va signar el 12 de juliol de 1920. La República Socialista Federada Soviètica de Rússia va reconèixer plenament la Lituània independent.[6]

ReferènciesModifica

  1. Lesčius, 2004, p. 173.
  2. Skirius, Juozas. «Lietuvos–Rusijos Sovietų Federacinės Socialistinės Respublikos taikos sutartis». A: Gimtoji istorija. Nuo 7 iki 12 klasės. Vilnius: Elektroninės leidybos namai, 2002a. ISBN 9986-9216-9-4 [Consulta: 30 març 2008]. 
  3. Skirius, Juozas. «Nepriklausomybės kovos 1918–1920 metais». A: Gimtoji istorija. Nuo 7 iki 12 klasės. Vilnius: Elektroninės leidybos namai, 2002b. ISBN 9986-9216-9-4 [Consulta: 26 agost 2008]. 
  4. Davies, 1998, p. 934.
  5. Davies, 1982, p. 506.
  6. Skirius, Juozas. «Lietuvos–Rusijos Sovietų Federacinės Socialistinės Respublikos taikos sutartis». A: Elektroninės leidybos namai. Gimtoji istorija. Nuo 7 iki 12 klasės, 2002. ISBN 9986-9216-9-4 [Consulta: 26 setembre 2013]. 

BibliografiaModifica