Guerra romano-sassànida del 602-628

La guerra romano-sassànida del 602-628 fou l'última, la més llarga i la més devastadora de la successió de guerres entre l'Imperi Romà d'Orient i l'Imperi Sassànida. L'anterior conflicte entre les dues potències havia arribat a la seva fi el 591 després que l'emperador Maurici ajudés el rei sassànida Cosroes II a recuperar el tron. El 602, Cosroes feu servir l'assassinat de Maurici per un rival polític, Focas, com a casus belli per envair l'Imperi Romà d'Orient. Els combats es prolongaren durant més de dues dècades i es disputaren a gran part de l'Orient Pròxim, des de Mesopotàmia fins a les portes de Constantinoble, passant pel Caucas, Armènia, el Llevant, Egipte, Anatòlia i el mar Egeu.

Guerra romano-sassànida del 602-628

Guerres romano-sassànides
Pintura anacrònica de la batalla de Nínive (627) entre l'exèrcit d'Heracli i els perses comandats per Cosroes II. Fresc de Piero della Francesca, ca. 1452.
Tipus	guerra
Data	ca. 602 - ca. 628
Lloc	Caucas, Armènia, Llevant, Egipte, Anatòlia, mar Egeu i Mesopotàmia
Resultat	Victòria romana d'Orient Fracàs de la invasió sassànida de l'Imperi Romà d'Orient Reversió a l'statu quo ante bellum amb la retirada dels sassànides de tots els territoris ocupats i el retorn de la Vera Creu als romans d'Orient Exhauriment dels dos imperis Vulnerabilitat dels dos imperis a l'expansió de l'islam
Bàndols
Imperi Romà d'Orient Kaganat Onoq Gassànides Imperi Sassànida Àvars (amb els seus aliats eslaus) Ibèria sassànida Rebels jueus i samaritans (ca. 614) Làkhmides
Comandants en cap
Focas Filípic Germà † Lleonci Domencíol Prisc Heracli Nicetes Teodor Bo T'ong Che-hu Xahrbaraz (a partir del 626) Cardarigan (a partir del 626) Cosroes II Xahrbaraz (602-626) Xahín Cardarigan (602-626) Xaraplakan Pseudo-Teodosi Esteve I d'Ibèria † Rozbihan † Kagan àvar de nom desconegut Datoyean Dzuan Veh † Aixtat Yeztayar Senitam Cosroes Vahram-Arxuixa V (PDG) Benjamí de Tiberíades

Els perses es mostraren superiors durant gairebé tota la durada del conflicte i fins i tot arribaren a assetjar Constantinoble el 626, però l'argúcia diplomàtica i militar d'Heracli fou capaç de capgirar el transcurs de la guerra en dos anys. El 628 se signà un armistici que posava fi a les hostilitats amb condicions força indulgents per als perses derrotats. Tanmateix, tants anys de guerra havien esgotat el capital econòmic i militar dels dos imperis i els deixaren afeblits davant de les invasions musulmanes que acabarien duent a la caiguda de l'Imperi Sassànida i el fort declivi territorial de l'Imperi Romà d'Orient.

Bibliografia

• De Libera, A. La filosofia medieval. Universitat de València, 2007. ISBN 9788437065595. 
• Pourshariati, P. Decline and fall of the Sasanian empire: the Sasanian-Parthian confederacy and the Arab conquest of Iran (en anglès). Bloomsbury Academic, 2008. ISBN 978-1845116453.