Guerres mèdiques

(S'ha redirigit des de: Guerres Mèdiques)

Les guerres mèdiques són els dos conflictes bèl·lics en què es van enfrontar la major part de les ciutats gregues unides, liderades per Atenes, contra l'Imperi Aquemènida, conegut també com a Imperi Mèdic, a començaments del segle v aC.

Infotaula de conflicte militarGuerres mèdiques
Greek-Persian duel.jpg
Un soldat persa (esquerra) i un hoplita grec (dreta) en combat en una cílix del segle v aC
Tipusguerra Modifica el valor a Wikidata
Data499–449 aC[nota 1]
Llocantiga Grècia Modifica el valor a Wikidata, Grècia continental, Tràcia, Illes Egees, Àsia Menor, Xipre i Egipte
ResultatRebuig de l'ofensiva de l'Imperi Persa. Diversos territoris s'independitzen de l'imperi. Firma de la Pau de Càl·lies.
Bàndols
Lliga del Peloponès Imperi Persa Imperi Persa
Comandants en cap
Milcíades el Jove
Temístocles
Artafernes (sàtrapa)
Darios I el Gran

Es van originar a causa de l'expansió territorial persa, iniciada a mitjans del segle vi aC, que va sotmetre les polis gregues, les quals es van revoltar.

AntecedentsModifica

Amb la fallida de la Revolta jònica (499 aC - 494 aC), Darios I el Gran frisava per subjugar els grecs i castigar-los per la seva participació en la revolta.

Darios va conèixer a través d'Hípies que els Alcmeònides, una poderosa família atenenca, estaven oposats a Milcíades el Jove i preparats per reinstaurar el poder a Hípies. També estaven disposats a sotmetre's a les demandes perses a canvi que se'ls perdonés llur participació en la Revolta Jònica. Darios desitjava aprofitar-se d'aquesta situació per prendre Atenes, la qual cosa aïllaria Esparta i li lliuraria la resta dels grecs. Per tal que els atenencs es revoltessin, calia fer dues coses; encoratjar la població perquè es revoltés, i que l'exèrcit atenenc deixés Atenes.

Primera Guerra MèdicaModifica

Article principal: Primera Guerra Mèdica

Després del dur cop donat a les polis jònies, Darios es va decidir a castigar aquells que havien auxiliat als rebels. Segons la llegenda, va preguntar: «Qui és aquesta gent que es diuen atenencs?», I en conèixer la resposta, va exclamar: «Oh Ormuz, dona'm ocasió de venjar-me dels atenencs!». Després, cada vegada que s'asseia a taula, un dels seus servidors havia de dir-li tres vegades a l'oïda «Senyor, recordeu-vos dels atenencs!».[1] Per això va encarregar la direcció de la represàlia al seu nebot Artafernes i a un noble anomenat Datis.

Mentrestant, a Atenes alguns homes ja veien els signes de l'imminent perill. El primer d'ells va ser Temístocles, elegit arcont el 493 aC. Temístocles creia que l'Hèl·lade no tindria salvació en cas d'un atac persa, si Atenes no desenvolupava abans una poderosa marina.

D'aquesta manera, va fortificar el port del Pireu, convertint-lo en una poderosa base naval, més aviat sorgiria un rival polític que impediria la resta de les seves reformes. Es tractava de Milcíades, membre d'una gran família atenenca fugida de les costes de l'Àsia Menor. S'oposava a Temístocles perquè considerava que els grecs havien de defensar-se primer per terra, esperançat en la supremacia de les llargues llances gregues contra els arquers perses. Els atenencs van decidir posar a les mans la situació, enfrontant així la invasió persa.

La flota persa es va fer a la mar en l'estiu de 490 aC, dirigits per Artafernes, i va conquerir les illes Cíclades i posteriorment Eubea, amb la seva principal ciutat, Eretria,[2] com a represàlia a la seva intervenció en la revolta jònia. Posteriorment, l'exèrcit persa, comandat per Datis, va desembarcar a la costa oriental de l'Àtica, en la plana de Marató, lloc recomanat per Hipias (anterior tirà d'Atenes, a favor dels perses des del seu exili) per oferir batalla, per considerar-la el millor lloc perquè actués la cavalleria persa.

Segona Guerra MèdicaModifica

Article principal: Segona guerra mèdica

Xerxes va decidir castigar Atenes pel seu suport a la revolta de Jònia del 500 aC i la victòria de la batalla de Marató. L'expedició fou preparada amb gran cura. Un gran exèrcit es va concentrar a Sardes. Segons Heròdot, l'exèrcit de terra anava dirigit pel mateix Xerxes i el formaven cent mil homes dels quals vuitanta mil eren genets i vint mil eren conductors indis, libis i àrabs. El primer cos de l'ala esquerra el dirigia Masistes, el segon cos Mardoni; Smerdomes dirigia el primer cos del centre i Megabazos el segon cos. L'ala dreta tenia com a caps Gergis (primer cos) i Tritantecmes (segon cos). La flota anava dirigida pel príncep Aquèmenes, sàtrapa d'Egipte, i disposava de 1207 vaixells de guerra i 3000 de transport, amb 36000 soldats i 250000 tripulants als vaixells de guerra i 150000 tripulants als de transport. Aquèmenes també dirigia el contingent egipci, Prexaspes el contingent fenici, Ariabignes (germanastre de Xerxes) els contingents de Jònia i Cària i Megabazos els contingents de Cilícia, Pamfília, Lícia i Xipre. Aquestes xifres són evidentment molt exagerades però probablement Xerxes va mobilitzar més de cent mil homes. L'exèrcit va creuar l'Hel·lespont a la primavera (es van construir dos ponts) i es va fer un canal artificial a la península del Mont Atos. Les provisions abundants foren emmagatzemades a tota la ruta de Tràcia. Una aliança amb Cartago va impedir a Atenes disposar de l'ajut de Siracusa i Agrigent. Alguns estats grecs van prendre partit per Xerxes, especialment Tessàlia (la dinastia Alevada), Tebes i Argos. Els atenencs i els seus aliats van decidir tancar el pas del Tempe a Tessàlia per impedir l'avanç persa, que a l'estiu ja eren a Macedònia. La força enviada al pas, per via marina, no va poder sostenir la posició, ja que els perses la podien rodejar per un pas de la comarca de Persebos i també podien desembarcar a la seva esquena, i van evacuar Tempe, deixant el control de Tessàlia a Xerxes. Els grecs de Perràhbia, Magnèsia, Dolòpia, Dòria del Parnasos, Ènia i Màlia (Mèlida) es van sotmetre al gran rei. Els perses van donar un rodeig cap a les muntanyes de l'Olimp i van entrar a territori grec hostil, originant l'anomenada segona guerra mèdica.

Els aliats grecs es van fer fort al pas de les Termòpiles. Un grup de la flota persa va xocar amb vaixells de l'atenenca a l'illa d'Escíatos, i aquestos darrers van fugir i dos dels tres vaixells foren destruïts. Els perses van instal·lar un senyal marítim a una roca anomenada actualment Liptari (entre Escíatos i Cap Sèpia) i un temporal que va durar uns dies va destruir una part de la flota persa (unes 400 naus que foren llançades contra la costa de Magnèsia a Tessàlia) mentre que unes 15 naus que es van introduir per error a les línies gregues foren capturades. 200 naus van intentar bloquejar el canal sud que separa l'illa d'Eubea del continent per al seu moment, impedir la retirada dels grecs, però un desertor de la flota persa, un grec anomenat Esciles d'Escion, va informar als grecs de la maniobra que fou avortada. L'exèrcit persa va fer el seu campament a la plana de Traquínia.

NotesModifica

  1. La durada exacta de les guerres mèdiques varia segons la interpretació. Per exemple, alguns estudiosos no hi inclouen ni la Revolta Jònica ni les guerres de la Lliga de Delos. Aquest article adopta un enfocament maximalista.

ReferènciesModifica

  1. Heròdot 5.105.
  2. Heròdot VI, 100.

BiografiaModifica

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guerres mèdiques