Guiamerà
Guiamerà, o Guimerà, és una possessió del terme de Llucmajor, Mallorca. Està situada a la Marina.
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Possessió i casa forta  | |||
| Primera menció escrita | segle XIV | |||
| Característiques | ||||
| Superfície | 100 quarterades | |||
| Altitud | 64 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Llucmajor (Mallorca) | |||
| ||||
| Bé d'interès cultural | ||||
| Data | 30 novembre 1993 | |||
| Identificador | RI-51-0008446 | |||
| Activitat | ||||
| Activitat | Conreu de secà i ramaderia | |||
El topònim «Guiamerà» o «Guimerà» prové del nom d'una persona, se sap que en el segle xiv hi havia un Rafal d'en Guimerà en la zona on hi ha actualment la possessió de Guiamerà.[1]
Està situada entre Solleric, Vallgornera, Purgatori i Son Pocos. Procedeix d'una segregació de l'alqueria Solleric. Es troba documentada el segle xiv com a Rafal de Guiamerà. Els segles xiv i xv, fou de la família Pastor. Els segles XV i XVI fou de la família Sureda i el 1476 pertanyia al senyor Miquel Sureda, cavaller. El segle xvii se'n separà la possessió de Guiameranet. Els segles xvii i XIX pertanyia a la família llucmajorera dels Salvà de Guiamerà. Té cases, molí de sang i una torre de defensa quadrada, bastida el segle xvii. Es dedicava a figuerals, conreu de cereals i lleguminoses. Hi havia extensos carritxars. Tenia guardes d'ovelles, porcs i aviram. El 1777 pertanyia a Julià Salvà i tenia 100 quarterades.[2]
Construccions modifica
Les cases de la possessió integren una sèrie de bucs disposats en bloc: l'habitatge humà, la torre de defensa i algunes dependències agrícola-ramaderes (pallissa, estables i portassa). Aïlladament hom hi troba la resta d'instal·lacions agropecuàries típiques: el forn, unes altres estables i portassa dins un mateix bloc, una cisterna adossada als estables, una barraca, els sestadors, les solls i dos assecadors de fruits. L'habitatge té una crugia i dues altures: planta baixa i primer pis.[3]
Torre de defensa modifica
La torre de defensa, documentada el 1633, és de planta quadrangular i està adossada a les casses. Té tres altures (la darrera és actualment el terrat). Té el parament paredat en verd llevat de les faixes, en cadena d'angle; i les estructures dels buits, de carreus de marès; les parets estan referides a tres dels murs. A l'interior la planta baixa té coberta de volta de canó; la planta pis té la coberta de volta d'aresta; i l'exterior, coberta plana. La comunicació entre plantes es feia per una escala de caragol (planta baixa-planta pis) i per escala de fusta; planta pis-terrat, s'hi passa per un forat obert a la volta de la planta pis.[4] Ha estat, al llarg del temps, objecte de greus transformacions que han degradat el seu aspecte original.[3]
Referències modifica
- ↑ Veny, J. Onomàstica i dialectologia. L'Abadia de Montserrat, 1996. ISBN 8478267425.
- ↑ Gran Enciclopèdia de Mallorca. Palma: Promomallorca, 1988-2004. ISBN 8486617172.
- ↑ 3,0 3,1 de Luna, J; i col «Arquitectura de Fora Vila Tom III» (pdf). Catàleg de béns immobles [Llucmajor], 2000, pàg. 15. Arxivat de l'original el 4 de gener 2014 [Consulta: 10 gener 2013]. Arxivat 4 de gener 2014 a Wayback Machine.
- ↑ de Luna, J; i col «Arquitectura Militar» (pdf). Catàleg de béns immobles [Llucmajor], 2000, pàg. 5. Arxivat de l'original el 8 de gener 2014 [Consulta: 10 gener 2013]. Arxivat 8 de gener 2014 a Wayback Machine.