Assassinat de Guillem Agulló i Salvador

assassinat feixista d'un jove valencià
(S'ha redirigit des de: Guillem Agulló i Salvador)

Guillem Agulló i Salvador (Burjassot, 1974[1] - Montanejos, 11 d'abril de 1993) era un jove valencià, militant en moviments independentistes d'esquerres, que morí assassinat a mans d'un grup de militants de l'extrema dreta.[2] Concretament, Agulló militava, a la seva mort, a l'organització juvenil de l'esquerra independentista Maulets, de Burjassot (l'Horta) i al moviment antiracista i antifeixista SHARP (Skinheads Against Racial Prejudice).[3] També era membre de la grada ultra del Llevant Unió Esportiva Força Llevant.[4]

Infotaula d'esdevenimentAssassinat de Guillem Agulló i Salvador
Tipusassassinat de Guillem Agulló i Salvador
Data11 abril 1993
LocalitzacióMontanejos
EstatEspanya
Acusat
Inculpació/càrrechomicidi
Condemnapena de presó, 14 anys. (1995)
Modifica les dades a Wikidata
Passatge i mural en homenatge a Guillem a Vic, Osona.
Mural en homenatge a Guillem als 25 anys de la seva mort, a Sarrià, Barcelona.

FetsModifica

La matinada de l'11 d'abril de 1993, Guillem Agulló es trobava a Montanejos, a l'Alt Millars, per les vacances de Setmana Santa amb uns amics, quan va ser assaltat per un grup de joves feixistes al crit de Sieg Heil i "Viva España"[5] i un d'ells va donar unes punyalades al cor fet que li va causar la mort. Els agressors van marxar cantant l’himne feixista espanyol Cara al Sol.[6]

Els familiars i organitzacions d'esquerres i independentistes van denunciar que el motiu del crim havia estat polític, ja que els joves que van intervenir en l'assassinat eren coneguts per la seva ideologia nacionalista espanyola i feixista i sabien que Guillem era antifeixista.[7] Tots els partits polítics van condemnar els fets, menys el Partit Popular, Unió Valenciana i la Falange Española.[8][9]

Per l'assassinat van ser arrestats: Gerardo Mora, Juan Manuel Sánchez (àlies el Picha), José Cuñat (àlies el Pollo), Francisco Garcia (àlies el Mody) i Pedro Cuevas (àlies el Ventosa), aquest darrer com a autor material de les punyalades. Tots formaven part del grup valencià d'extrema dreta "Komando Marchalenes IV Reich", nom en honor del Tercer Reich nazi.[10]

JudiciModifica

En el judici del cas, dut a terme a Castelló de la Plana l'any 1995, el jutge condemnà un dels acusats, el confés i autor de les ganivetades Pedro Cuevas «el Ventosa»,[11] a 14 anys de presó per homicidi i va absoldre els altres quatre acusats, posats en llibertat una setmana després del judici.[12] El jutge despolititzà el cas rebutjant el caràcter ultra de l'assassinat[13] afirmant que era una "lluita de xavals".[14] Fou condemnat a 14 anys.[15]

El judici fou controvertit, i originà força polèmica entre els mitjans de comunicació.[a] El jutge acceptà un estrany testimoni ‘X’, presentat per la defensa, que declarà sota secret. Maulets (organització on militava Guillem Agulló), que exercia l'acusació popular, es retirà del judici.

Durant el procés judicial la premsa, encapçalada pel diari Las Provincias dirigit per l'ultra María Consuelo Reyna, campanyes de criminalització de la víctima i els col·lectius antifeixistes i independentistes als quals pertanyia Guillem. En el context del judici durant eixos anys hi havia incidents protagonitzats per neonazis pel País Valencià.[17]

D'altra banda, el setmanari valencià El Temps al llarg de tots aquests anys, ha investigat i denunciat el vincle entre el principal grup neonazi que va aparèixer a València, els grups d'ultres d'extrema dreta del València CF i el grup neonazi espanyol Acción Radical.[18]

CondemnaModifica

Dels 14 anys de condemna, Pedro Cuevas només en complí 4 a presó[15] per bon comportament.[13] L'any 2013 en l'anomenada "Operació Panzer", fou detingut i absolt novament per pertinença a una xarxa neonazi, possessió il·lícita d'armes, robatori i diversos delictes contra la salut pública.[19] A les eleccions municipals del 27 de maig de 2007 es presentà a les llistes del partit d'ultradreta Alianza Nacional en el número 4 per Xiva de Bunyol.[20] Només va rebre 23 vots, el 0,34% del total de vots.[21]

PosteritatModifica

 
Pancarta "Guillem Agulló, 25 anys amb tu" (Camp Nou, 2018).

La Plataforma per la Impunitat comentà que aquest cas posà en evidència fins on arriba la violència de l'extrema dreta a la Comunitat Valenciana, on entre el 2007 i el 2013 s'havien posat vint artefactes explosius prop de les seus de partits d'esquerres i associacions culturals.[13] El periodista Salvador Enguix emmarca la impunitat d'aquest cas amb la impunitat general que hi ha al País Valencià. Per a suportar aquesta tesi assenyala el silenci del PSOE de Joan Lerma respecte l'esdeveniment, deixant escàs o cap suport institucional a la família de l'assassinat.[22]

Anys després es continuà homenatjant-lo i quan es compliren deu, quinze i vint anys[23] de la seua mort hi hagué diverses manifestacions. D'altra banda, diversos grups de música han anat fent cançons per a homenatjar-lo, com ara: "Guillem Agulló" (Cagant Melodies), "No sé què sent" (Feliu Ventura), "No tingues por" (Obrint Pas), "Company Guillem" (Opció k-95), "11 d'abril" (Greska), "11 d'abril del 93" (Odi), "Soldats catalans" (Orgull Roig) o "Sangre por sangre" (Non Servium).

Paral·lelament cada any de l'aniversari de l'esdeveniment els grups d'extrema dreta han trucat per telèfon a la família de l'assassinat i els han pintat la casa amb creus cèltiques amenaçant-los. Per falta de proves no hi ha hagut cap actuació judicial.[13]

Diversos municipis han dedicat carrers i places a l'assassinat.[24]

El ple de l'Ajuntament de Vic celebrat el 3 de juny de 2013 va decidir, per unanimitat (CiU, PxC, CUP, PSC, ERC, ICV-EUiA i SI) i a instància de la CUP, dedicar-li un carrer amb el seu nom.[25] El 28 de juny se celebrà un acte d'homenatge a la capital d'Osona amb motiu de la inauguració del passatge, en el que hi participaren els pares de Guillem Agulló, el militant d'Arran Guillem Rovira, i el diputat de la CUP David Fernàndez.[26][27]

Esquerra Unida intentà portar endavant una declaració institucional per recordar l'assassinat a les Corts Valencianes el 2013, però va ser frustrat pel Partit Popular de la Comunitat Valenciana.[17]

El cantant Miquel Gil el va recordar just abans d'interpretar «El jorn dels miserables» al Concert per la Llibertat celebrat el 29 de juny del 2013 al Camp Nou.[28]

 
Passeig Guillem Agulló als Jardins del Real de València

El 12 d'abril del 2016 les Corts Valencianes van retre homenatge a Guillem Agulló, 23 anys després del seu assassinat, amb una declaració institucional signada per tots els grups parlamentaris (PSPV, Compromís, Podem, PPCV i Ciutadans) i llegida per Enric Morera, president de les Corts. Hi foren presents els pares i la germana d'Agulló i l'exdiputat de la CUP David Fernández, entre d'altres.[29] A través d'aquesta declaració institucional les Corts van crear el Premi Guillem Agulló, concebut per a reconèixer «a les persones i les iniciatives destacades en la lluita contra la xenofòbia, el racisme i els delictes d'odi».[19] El premi té caràcter anual, amb lliurament el mes d'abril. El primer guardonat, a títol pòstum, fou l'advocat Daniel Sanjuan Guaita, que havia mort el 24 de gener de 2016. Sanjuan fou membre de la Comissió d'Ajuda al Refugiat del País Valencià (CEAR PV) i de la comissió jurídica de la campanya "CIEs No", a favor del tancament dels Centres d'internament d'estrangers. El premi li fou atorgat per la seva defensa dels drets humans, especialment en l'ambit de l'immigració i li serà lliurat el 25 d'abril a les Corts Valencianes.[30]

El 2017 s'acordà finalment que un passeig central dels Jardins del Real portaria el seu nom en memòria d'ell i altres víctimes de crims d'odi.[31] Poc de temps després de col·locar la placa fou arrancada.[32]

El 2018, el pare de l'assassinat denuncià en un programa de ràdio d'À Punt que després de l'assassinat la família va continuar rebent amenaces fins i tot durant el 25è aniversari de la mort del seu fill.[33]

El 23 de gener de 2019, el Senat espanyol va aprovar la creació del fons Guillem Agulló, un fons econòmic estatal per a una indemnització a les famílies de víctimes de delictes d’odi.[34]

El 28 de novembre de 2019 es va presentar un projecte ambiciós, anomenat "La lluita continua" per reivindicar Guillem Agulló amb una novel·la de Núria Cadenes, una pel·lícula de Carlos Marqués-Marcet, concerts, conferències i una pàgina web per recordar la seva figura, com a símbol antifeixista.[35]


NotesModifica

  1. «El judici a Castelló és una farsa macabra. Només hi haurà un condemnat, Pedro Cuevas, que ingressarà a la presó. 11 anys després, el 2005, tornen a detenir el seu assassí. Una operació de la Guàrdia Civil desmantella un grup nazi. 9 detinguts, dos d'ells militars en actiu. Hi ha armes i, fins i tot, un bazooca.»[16]

ReferènciesModifica

  1. «La ciutat de Vic fa un homenatge a Guillem Agulló». 1 d'agost de 2013. Vilaweb. [Consulta: 19 novembre 2013].
  2. Zaballa, Bel. «Guillem Agulló: 'L'assassí del meu fill, el vull ben viu perquè patesca'». VilaWeb.
  3. «Burjassot recorda Guillem Agulló». El Punt Avui, 11-04-2011.
  4. Diari la Veu. «Una pancarta recorda Guillem Agulló al camp del Llevant», 27-04-2018.
  5. Martí, Genar «Un neonazi d'Alacant es confessa autor de la mort d'un jove antiracista». Diari Avui, 15/04/1993..
  6. «La lacra ultra sobre los Agulló» (en castellà). El País, 07-04-2013. [Consulta: 9 desembre 2019].
  7. Peiró, Empar ««El mataren per independentista»». El Punt, 21-07-2009.
  8. Vital, Ferran. «Guillem Agulló, divuit anys després». Sàpiens, 11-04-2011. [Consulta: 19 novembre 2013].
  9. «20 anys de l'assassinat de Guillem Agulló» (en català), 28-03-2013. [Consulta: 4 juliol 2014].
  10. Cadenes, Núria. «La impunitat de l’assassí de Guillem Agulló» (en català). Vilaweb, 10-04-2018. [Consulta: 9 desembre 2019].
  11. Llogodí, Vicent. «Què hi ha darrere la desaparició de Yomus?». Laccent.cat, 01-10-2013. [Consulta: 2 octubre 2013].
  12. «Sólo un condenado por la muerte del joven Guillem Agulló» (en castellà). El País [València], 21-05-1996.
  13. 13,0 13,1 13,2 13,3 «La lacra ultra sobre los Agulló». El País, 07-04-2013 [Consulta: 11 abril 2018].
  14. «El nazi que mató al joven antifascista valenciano Guillem Agulló también reclama sus armas de Pánzer». Público, 30-09-2015 [Consulta: 11 abril 2018].
  15. 15,0 15,1 «El pare de Guillem Agulló denuncia amenaces continuades en el 25è aniversari del seu assassinat». À Punt, 11-04-2018 [Consulta: 11 abril 2018].
  16. Fernández, David, 2006, p. 95, Guillem Agulló.
  17. 17,0 17,1 Ramos, Miquel «25 años del asesinato neonazi de Guillem Agulló». El Salto, 10-04-2018 [Consulta: 11 abril 2018].
  18. Pérez, Moisés. «La trama feixista que no fou investigada al judici de Guillem Agulló» (en català). El Temps, 11-04-2019. [Consulta: 9 desembre 2019].
  19. 19,0 19,1 Andrés Durà, Raquel «El primer Premi Guillem Agulló reconoce al activista Daniel Sanjuan Guaita» (en castellà). La Vanguardia, 20-04-2017.
  20. «Crítiques per la presència de l'assassí de Guillem Agulló a les eleccions». VilaWeb, 17-05-2007. [Consulta: 17 maig 2007].
  21. «Resultado elecciones municipales 2007 Chiva,» (en castellà). El País. [Consulta: 9 desembre 2019].
  22. Enguix, Salvador «Incómodo Guillem Agulló». La Vanguardia, 11-04-2018 [Consulta: 11 abril 2018].
  23. «Una manifestació recorre Burjassot en homenatge a Guillem Agulló». Vilaweb, 13-04-2013. [Consulta: 15 abril 2013].
  24. Andrès Durà, Raquel «València homenajea a Guillem Agulló 25 años después de su asesinato». La Vanguardia, 10-04-2018 [Consulta: 11 abril 2018].
  25. «PxC també vota a favor de dedicar el nom d'un carrer de Vic a Guillem Agulló». Osona.com, 03-06-2013.
  26. «Inauguració del passatge de Guillem Agulló i Salvador a Vic». Llibertat.cat, 30-06-2013. [Consulta: 18 novembre 2013].
  27. «Vic ret homenatge a Guillem Agulló». VilaWeb, 28-06-2013. [Consulta: 28 juny 2013].
  28. «Miquel Gil: 'El jorn dels miserables'». VilaWeb. [Consulta: 2 juliol 2013].
  29. «Homenatge històric de les Corts Valencianes a Guillem Agulló, vint-i-tres anys després». VilaWeb. [Consulta: 15 abril 2016].
  30. «Les corts atorgaran el primer premi Guillem Agulló a l'activista Daniel Sanjuan a títol pòstum» (en català). Vilaweb, 20-04-2017. «El guardó reconeix la tasca de Sanjuan en la defensa dels drets humans i la lluita contra els CIE»
  31. Andrès Durà, Raquel «Guillem Agulló tendrá un paseo en los Jardines de Viveros de València». La Vanguardia, 16-05-2017 [Consulta: 11 abril 2018].
  32. «Pinten i arranquen la placa del passeig dedicat a Guillem Agulló a València». À Punt, 22-04-2018 [Consulta: 22 abril 2018].
  33. «El pare de Guillem Agulló denuncia amenaces continuades en el 25è aniversari del seu assassinat». À Punt, 11-04-2018 [Consulta: 1r novembre 2019].
  34. «El Senado insta al Gobierno a crear el fondo Guillem Agulló contra los delitos de odio» (en castellà). Levante-EMV, 23-01-2019. [Consulta: 9 desembre 2019].
  35. «‘La lluita continua’: el projecte ambiciós per a reivindicar Guillem Agulló» (en català). Vilaweb, 28-11-2019. [Consulta: 9 desembre 2019].

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Assassinat de Guillem Agulló i Salvador