Guillem Caçador (bisbe de l'Alguer)

bisbe de l'Alguer
(S'ha redirigit des de: Guillem Caçador (Bisbe Alger))

Guillem Caçador (Vic, Osona, 1477 - Roma, Itàlia, 1527) fou bisbe de l'Alguer entre 1525 i 1527.[1][2]

Infotaula de personaGuillem Caçador
Biografia
Naixement1477 Modifica el valor a Wikidata
Vic Modifica el valor a Wikidata
Mort1527 Modifica el valor a Wikidata (49/50 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentEsglésia de Santa Maria de Montserrat dels Espanyols (Roma, Itàlia) 
Bisbe diocesà
19 juny 1525 –
← Juan Loaysa (en) TradueixDomenico Pastorello (en) Tradueix →
Bisbe catòlic
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Romana Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióSacerdot catòlic Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Fill de Wilhelm Jäger (Guillem Caçador), sabater de Basel (Basilea), que després fou mercader a Vic, i de la seva segona esposa Angelina.[3] Eclesiàstic i canonista, estudià a Roma (1502) i a Viena. Capellà de Juli II, aquest l'envià el 1511 com a legat apostòlic prop de Ferran II de Catalunya-Aragó i dels reis de Navarra i Portugal per la celebració del concili Laterà V. Des del 1511 fou auditor de la Rota, el 1513 renuncià en favor del seu germà, Jaume Caçador, la canongia de Vic. i el 1525 fou nomenat bisbe de l'Alguer, diòcesi que no regí personalment.[1][2][4]

Morí a Roma i fou enterrat a l'Església de la Mare de Déu de Montserrat d'aquesta ciutat. La localització de la tomba no és segura, però darrera l'altar major, en el paviment, s'ha trobat una lauda sepulcral amb un escut episcopal de la familia Caçador, com el que feia servir el bisbe; la inscripció queda oculta pel cadirat del cor.[5]

Obres [1]Modifica

Recollí les seves decisions a Rota en tres volums[6]

  • Decisiones aureae
  • Curiae Romanae concernentes
  • Decisiones ac intelligente ad regulas cancelleriae diligenter collectae

Aquestes obres tingueren una gran repercussió en la producció jurídica posterior. El seu criteri, basat en el seu coneixement de la doctrina i en el fet de donar valor determinant a l'equitat i a la raó natural, s'imposà sovint al dels altres auditors.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 «Guillem Caçador». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 Salarich i Torrents, Miquel. «Guillem Caçador». A: Vigatans il·lustres. Vic: Publicacions del Patronat d'Estudis Ausonencs, 1983, p. 47-54. ISBN 84-398-0654-X. 
  3. Garcia Espuche, Albert. La gent del carrer Montcada. Ajuntament de Barcelona, 2020, p. 147. 
  4. Antoni Nughes. El sínode del bisbe baccallar: l'Alguer, església i societat al segle XVI. Institut d'Estudis Catalans, 1991, p. 42–. ISBN 978-84-7283-181-0. 
  5. P. 52
  6. Indice Historico Espanol. Edicions Universitat Barcelona, p. 195–. GGKEY:YFGTC1JYQ71.