Guillem Caçador (bisbe de Barcelona)
Guillem Caçador (Vic, 9 d'octubre de 1510 - Barcelona, 13 de novembre de 1570) fou bisbe de Barcelona entre 1561 i 1570.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 9 octubre 1510  Vic |
| Mort | 13 novembre 1570 (60 anys) Barcelona |
 Bisbe de Barcelona | |
| 4 juny 1561 – 13 novembre 1570 ← Jaume Caçador – Martín Martínez de Villar → Diòcesi: bisbat de Barcelona | |
| Bisbe coadjutor | |
| 29 juny 1560 – 4 juny 1561 Diòcesi: bisbat de Barcelona | |
| Bisbe titular | |
| 29 juny 1560 – 4 juny 1561 Diòcesi: bisbat de Xanguien | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot catòlic (1535 (Gregorià)–) |
| Ordenació sacerdotal en el ritu romà | 27 de març de 1535 |
| Consagració | 10 de novembre de 1560 per Jaume Caçador |
| Participà en | |
| 1545 | concili de Trento |
| Lloc web | Fitxa a catholic-hierarchy.org |
Biografia modifica
Fill de Joan Caçador i canonista com el seu oncle, el bisbe de l'Alguer.
Guillem ocupà diversos càrrecs civils i fou elegit diputat de la Generalitat de Catalunya l'any 1563, càrrec que no exercí per la seva assistència al Concili de Trent. La seva postura en aquest concili, on va tenir com a teòleg Joan Lluís Vileta, fou d'equilibri entre el rigorisme castellà i el curialisme.
Retornat a la diòcesi, de la qual havia estat bisbe coadjutor (1559), procurà l'aplicació del concili: renovà la pràctica sinodal, decretà l'erecció del seminari, reactivà la reforma dels religiosos i publicà el nou ordinari i el breviari. S'enfrontà amb el poder reial, tot i ésser canceller de Catalunya, en defensa de la jurisdicció eclesiàstica malmesa per Felip II.
El 22 de juliol de 1563 va ser elegit per al càrrec de President de la Generalitat de Catalunya, però no el va poder ocupar perquè es trobava al Concili de Trento (on intervingué activament), i fou substituït per Onofre Gomis.[1]
Notes modifica
- ↑ Hist.Generalitat de Catalunya i presidents. p.104, vol 2
Bibliografia modifica
- Història de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0885-9 (Vol.2)