Guillem I d'Orange-Nassau

Guillem I d'Orange-Nassau o Guillem el Taciturn (castell de Dillenburg, Nassau, 24 d'abril de 1533 - Delft, 10 de juliol de 1584) governador (Stadhouder) d'Holanda, Zelanda, Utrecht (1559) i Frísia (1581), primogènit i successor del comte Guillem de Nassau-Dillenburg. Fou el líder principal de la rebel·lió neerlandesa contra la monarquia espanyola que desencadenà la guerra dels vuitanta anys i que comportà la independència formal de les Províncies Unides el 1648.

Infotaula de personaGuillem I d'Orange-Nassau
William I, Prince of Orange by Adriaen Thomasz. Key Rijksmuseum Amsterdam SK-A-3148.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(nl) Willem van Oranje-Nassau Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 abril 1533 Modifica el valor a Wikidata
Dillenburg (Imperi Espanyol) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 juliol 1584 Modifica el valor a Wikidata (51 anys)
Delft (Províncies Unides) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortHomicidi Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentesglésia nova de Delft Modifica el valor a Wikidata
Príncep d'Orange
15 juliol 1544 (Gregorià) – 10 juliol 1584
← René of Châlon (en) TradueixFelip-Guillem d'Orange-Nassau → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsWillem de Zwijger
el Taciturno
le Taciturne Modifica el valor a Wikidata
ReligióCalvinisme, luteranisme i catolicisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític i militar Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
LleialtatImperi Espanyol i Províncies Unides Modifica el valor a Wikidata
Rang militarcapità Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolPríncep d'Orange Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasa d'Orange-Nassau Modifica el valor a Wikidata
CònjugeAnna d'Egmond (1551 (Gregorià)–)
Anna de Saxònia (1561 (Gregorià)–)
Carlota de Borbó-Montpensier (1575 (Gregorià)–)
Lluïsa de Coligny (1583–) Modifica el valor a Wikidata
FillsFelip-Guillem d'Orange-Nassau
Carlota Flandrina d'Orange-Nassau
Catarina Bèlgica d'Orange-Nassau
Carlota Brabantina d'Orange-Nassau
Frederic Enric d'Orange-Nassau
Emília Secunda d'Orange-Nassau
Justí de Nassau
Elisabet d'Orange-Nassau
Emília d'Orange-Nassau
Maria de Nassau
Lluïsa Juliana d'Orange-Nassau
Anna de Nassau
Maurici de Nassau
Maria d’Orange-Nassau Modifica el valor a Wikidata
ParesGuillem de Nassau-Dillenburg Modifica el valor a WikidataJuliana de Stolberg Modifica el valor a Wikidata
GermansAnna de Nassau-Dillenburg, Magdalena de Nassau-Dillenburg, Maria de Nassau, Caterina de Hanau, Catarina de Nassau-Dillenburg, Juliana de Nassau-Dillenburg, Elisabet de Nassau-Dillenburg, Joan VI de Nassau-Dillenburg, Adolf de Nassau, Lluis de Nassau, Enric de Nassau-Dillenbourg, Felip III de Hanau-Münzenberg i Julienne de Hanau-Munzenbergen Modifica el valor a Wikidata
ParentsJoan Maurici de Nassau-Siegen (besnebot)
Amèlia de Solms-Braunfels (nora) Modifica el valor a Wikidata
Premis

Willem van Oranje wapen.svg Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 10288 Modifica els identificadors a Wikidata

El 1544 heretà del seu cosí Renat de Nassau-Breda el principat d'Orange, sent el primer membre de la casa d'Orange-Nassau en portar aquest nom. Educat per l'emperador Carles V, el serví com a diplomàtic i fou nomenat el 1555 membre del consell d'estat i governador i lloctinent d'Holanda, Zelanda i Utrecht. La política intolerant de Felip II de Castella envers els Països Baixos va fer que s'apartés de la monarquia i, el 1568, després de la revolta de diverses ciutats de Països Baixos del sud, fou declarat proscrit i li foren confiscats tots els béns pel Tribunal de la Sang.

Mausoleu de Guillem I a l'església nova de Delft

El mateix any atacà l'exèrcit del duc d'Alba, en ser derrotat es refugia a Alemanya. El 1569 sostingué els hugonots, que l'ajudaren en la lluita contra la monarquia hispànica, però uns anys després s'uní al calvinisme. El 1576 va aconseguir l'alçament general de les Països Baixos i l'elecció de l'arxiduc Maties, germà de l'emperador, com a governador dels Països Baixos espanyols. El 1578 la derrota a les províncies meridionals a Gembloux el féu aliar amb el duc d'Alençon. El 1579 va assolir la unió d'Utrecht, i dos anys més tard oferia la sobirania al duc Francesc Hèrcules d'Anjou, germà d'Enric III de França (1581).

El 10 de juliol de 1584 va morir assassinat per Balthasar Gérard a Delft alhora que la seva popularitat havia disminuït molt. Està enterrat en un mausoleu a l'església nova de Delft.

De la seva quarta esposa, Lluïsa de Coligny, va tenir un fill: Frederic Enric d'Orange-Nassau (1584-1647), Stadhouder i Príncep d'Orange.