Guillem de Peñacorada

Sant Guillem de Peñacorada (mort ca. 1175) va ésser un canonge regular de Sant Agustí i eremita. Tot i que ha estat considerat tradicionalment com a monjo benedictí del segle X, sembla que va ser canonge regular de Sant Agustí i que visqué al segle XII.[1] Les fonts tradicionals situen Guillem al segle X, però no hi ha fonaments històrics. Havia estat monjo al monestir de Sahagún (província de Lleó), la qual cosa és inversemblant per les dates. Cap al 998, va marxar amb altres monjos a les muntanyes de Peñacorada, fugint de la invasió musulmana, i on va edificar el monestir de Santa María de los Valles.

Infotaula de personasant Guillem de Peñacorada
Biografia
NaixementGuillermo
Primera meitat del segle XII
Mortc. 1175 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Santa María de los Valles, prop de Cistierna (província de Lleó)
Lloc d'enterramentSan Miguel de las Dueñas (Astorga
Activitat
OcupacióFilòsof Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósCanonges regulars de Sant Agustí
anacoreta, confessor
CelebracióEsglésia Catòlica Romana (culte local a Lleó)
BeatificacióVenerat des de la seva mort
CanonitzacióNo ha estat canonitzat oficialment; veneració local des del segle XIII
Festivitat20 de març
IconografiaCom a monjo (habitualment benedictí)
Patró deCistierna (província de Lleó)

Probablement va ser un eremita que, com Froilà de Lugo o Atilà de Zamora, va abraçar després la vida monàstica. Primer va viure a una cova del vessant meridional de Peñacorada, prop de Cistierna. D'aquí va passar al priorat de Santo Tomé de Peñacorada, prop de Quintana de la Peña. Va estar molt vinculat, perquè la fundés o s'hi hostatgés, a la comunitat augustiniana propera al santuari de la Virgen de la Velilla, anomenada de Santa María de los Valles. Elegit prior d'aquest monestir va governar-lo amb encert.[2]

A la seva mort, en llaor de santedat, va donar nom al monestir, anomenat de San Guillermo. Annexionat en 1281 a la catedral de Lleó, ja estava abandonat al segle xv. Enterrat al monestir, quan va ésser abandonat, part de les seves restes van portar-se al monestir de San Guillermo de Villabuena, prop de Bembibre; el 1835, arran de la desamortització, va portar-se a San Miguel de las Dueñas, monestir cistercenc d'Astorga, on són actualment.

NotesModifica

  1. Ferran II de Lleó va fer una donació en 1171 d'un terreny de Morgovejo perquè els monjos hi edificaren un monestir i que es posessin sota l'obediència de l'eremita "Guillermo de Penna Coralda".
  2. Durant segles s'havia cregut que aquesta comunitat, abandonada ja al segle xv, havia estat una fundació benedictina. Sembla que els eremites de la zona es van agrupar, a l'estil del que va passar en altres llocs, i van formar una comunitat de canonges regulars, adoptant la Regla de Sant Agustí.

BibliografiaModifica

  • Julio de Prado Reyero. Un viaje histórico por el Alto Esla.