Gunnar Björnstrand

actor suec

Gunnar Björnstrand (Estocolm, 13 de novembre de 1909 - Estocolm, 26 de maig de 1986) nom artístic de Knut Gunnar Johanson, fou un actor suec de teatre, cinema i televisió.

Infotaula de personaGunnar Björnstrand
Gunnar Björnstrand, Swedish actor (B&W).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 novembre 1909 Modifica el valor a Wikidata
Estocolm (Suècia) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 maig 1986 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Estocolm (Suècia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCatholic cemetery, Northern cemetery (en) Tradueix, Gravnummer: KATK IV 170 Del: IV 59° 21′ 24″ N, 18° 01′ 39″ E / 59.356628°N,18.027473°E / 59.356628; 18.027473 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactor, actor de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat1931 Modifica el valor a Wikidata –
Família
CònjugeLillie Björnstrand (1935–1986) Modifica el valor a Wikidata
FillsGabrielle BjörnstrandVeronica Björnstrand Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0085038 Allocine: 423 Allmovie: p6389
Find a Grave: 14006944 Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Gunnar sempre va voler ser actor igual que el seu pare, Oscar Johanson. El 1933 va anar a estudiar a l'Escola d'actuació del Teatre Dramàtic Reial (Dramaten), on coincidiria amb Ingrid Bergman i Hasso Signe, i també amb Lillie Björnstrand, que es convertiria en la seva esposa fins al moment de la mort d'ella, i de la qual prengué el seu nom artístic. La parella va tenir una filla, Veronica Björnstrand, que també va treballar al cinema i TV.

Després de la seva graduació, va ingressar, juntament amb Lillie, a l'Agència Sueca de Teatre a Vaasa (Finlàndia), on van viure dos anys en difícils circumstàncies econòmiques. Un cop de tornada a Suècia, Gunnar encara va trigar alguns anys a establir-se com a actor.

El seu primer paper important l'aconseguiria el 1943, amb la pel·lícula Nit en el port. Un cop acabada la Segona Guerra Mundial va començar la seva col·laboració amb Ingmar Bergman, que esdevindria crucial. El 1946 van fer junts Plou sobre el nostre amor. Aviat es convertiria en un dels actors fixos en les pel·lícules del geni suec, amb títols com Nit de circ, Com en un mirall (1961) i Els combregants (1963). Aquesta darrera pel·lícula va resultar problemàtica a causa dels problemes de salut que començava a mostrar i a l'antipatia que l'inspirà el personatge que interpretava;[1] tot i així, al cap de tres anys va tornar a treballar amb Bergman a Persona (1966) i encara una altre cop poc després amb Vergonya (1968), en la què realitzà una gran interpretació.

El 1970 patí un trombosi que féu minvar el nombre de pel·lícules en les que treballaria a partir d'aleshores; tanmateix encara va fer algunes pel·lícules memorables, de nou amb Ingmar Bergman, com Cara a cara (1976) i Sonata de tardor (1977).

Va fer diversos papers per a la televisió i va participar en algunes pel·lícules a l'estranger, incloent el paper principal en la pel·lícula italiana Isola. Durant el rodatge d'aquesta pel·lícula, el gran director italià Federico Fellini li va proposar un paper en una pel·lícula, però el projecte no tirà endavant per les dificultats amb l'idioma. També va protagonitzar sèries còmiques per a la ràdio, com El barret bombí i un paraigua.

Gunnar va fer el seu últim paper en el film més evocador de Bergman, Fanny i Alexander, en 1982. Llavors ja patia Alzheimer, la qual cosa li impedia memoritzar bé les línies, però mostrà una voluntat de ferro per vèncer les dificultats i aconseguí complir amb el seu paper.

Björnstrand va mostrar durant la seva llarga carrera una gran versatilitat que li permeté fer tot tipus de papers, des de la comèdia lleugera —en la qual excel·lí en els seus inicis— fins al drama més complex, i va aconseguir unes interpretacions originals de cada guió, com ho revela tota la seva trajectòria amb Bergman, amb personatges molt complexos.

Björnstrand també va mostrar públicament la seva posició davant els problemes socials del seu temps, i va participar en les protestes contra la guerra de Vietnam.[2]

Filmografia parcialModifica

ReferènciesModifica

  1. I. Bergman, Imágenes, Tusquets, 1992, p. 226
  2. Gunnar Björnstrand en el sitio de la Foundación Ingmar Bergman

Enllaços externsModifica