Gustau VI Adolf de Suècia

Gustau VI Adolf de Suècia (Estocolm, 11 de novembre de 1882 - Helsingborg, 15 de setembre de 1973). Rei de Suècia de la dinastia Bernadotte des de l'any 1950 i fins a la seva mort. Descendents seus són el rei Carles XVI Gustau de Suècia, la reina Margarida II de Dinamarca i la reina Anna Maria de Grècia.

Plantilla:Infotaula personaSa Majestat Modifica el valor a Wikidata
Gustau VI Adolf de Suècia
Imatge
(1962) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(sv) Gustaf VI Adolf Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 novembre 1882 Modifica el valor a Wikidata
palau reial d'Estocolm (Suècia) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 setembre 1973 Modifica el valor a Wikidata (90 anys)
Helsingborgs lasarett (Suècia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortpneumònia Modifica el valor a Wikidata
SepulturaKungliga begravningsplatsen, Första graven Modifica el valor a Wikidata
Monarca de Suècia
29 octubre 1950 – 15 setembre 1973
← Gustau V de SuèciaCarles XVI Gustau de Suècia →
Príncep hereu Suècia
8 desembre 1907 – 29 octubre 1950 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Residènciapalau reial d'Estocolm
Sofiero Palace (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ReligióLuteranisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat d'Uppsala Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballArqueologia i botànica Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióarqueòleg clàssic, aristòcrata, monarca, botànic, antropòleg, col·leccionista d'art Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Interessat enTennis, golf i pesca amb mosca Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militartinent general Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolMonarca de Suècia (1950–1973)
Príncep hereu (1907–1950)
Príncep (1882–1950)
Duc (1882–1950) Modifica el valor a Wikidata
FamíliaBernadotte Modifica el valor a Wikidata
CònjugeMargarida del Regne Unit
Louise Mountbatten Modifica el valor a Wikidata
FillsGustau Adolf de Suècia
 () Margarida del Regne Unit
Sigvard Bernadotte
 () Margarida del Regne Unit
Íngrid de Suècia
 () Margarida del Regne Unit
Bertil de Suècia
 () Margarida del Regne Unit
Carl Johan de Suède
 () Margarida del Regne Unit
filla sense nom Bernadotte
 () Margarida del Regne Unit
filla morta Bernadotte
 () Lluïsa Mountbatten Modifica el valor a Wikidata
ParesGustau V de Suècia Modifica el valor a Wikidata  i Victòria de Baden Modifica el valor a Wikidata
GermansGuillem de Suècia
Erik de Suède Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata



Find a Grave: 9479278 Modifica el valor a Wikidata

Orígens familiars

modifica

Nascut al Palau Reial d'Estocolm l'11 de novembre de 1882, era fill del llavors príncep hereu i després rei Gustau V de Suècia i de la princesa Victòria de Baden. Els seus avis paterns eren el rei Oscar II de Suècia i la princesa Sofia de Nassau, i els materns el gran duc Frederic I de Baden i la princesa Lluïsa de Prússia. En el moment de néixer li fou atorgat el títol de duc de Skåne. El 1907, ran de l'ascensió al tron del seu pare, fou nomenat príncep hereu i duc de Västergötland.

Núpcies i descendents

modifica

El 15 de juny de 1905 Gustau Adolf havia contret matrimoni amb la princesa Margarida del Regne Unit, filla del príncep Artur del Regne Unit i de la princesa Lluïsa Margarida de Prússia. La princesa Margarida era neta de la reina Victòria I del Regne Unit i besneta del rei Frederic Guillem III de Prússia. La parella s'establí a Estocolm i tingueren cinc fills:

Malauradament la seva esposa la princesa Margarida del Regne Unit morí l'any 1920 a Estocolm a conseqüència d'una infecció. Tres anys després, el príncep Gustau Adolf contragué segones noces amb lady Lluïsa Mountbatten, filla de la princesa Victòria de Hessen-Darmstadt i del príncep Lluís de Battenberg. La parella no tingué fills, per bé que hom especulà amb un avortament.

L'any 1950 el príncep Gustau Adolf va esdevenir rei de Suècia després de la mort del seu pare. Durant el seu regnat, Gustau Adolf treballà activament per la redacció d'una nova constitució que entrà en vigor l'any 1975, dos anys després de la seva mort, i que substituïa l'antiga datada el 1809, tot i que força esmenada. La nova constitució tingué importants efectes i contribuí en la modernització de Suècia tot adequant-la als nous temps i a les noves necessitats. Entre els efectes que produí, cal destacar la restricció legal del paper del sobirà a una figura merament simbòlica i representativa, semblant al que ja tenien els reis de Dinamarca i de Noruega.

Les qualitats personals de Gustau VI Adolf el convertiren en un rei extremadament popular i per tant el nombre d'adeptes a la causa monàrquica s'incrementà moltíssim. Mostrà interessos en diferents camps, com ara l'arquitectura o la botànica, en els quals aconseguir un important prestigi.

Gustau Adolf també prengué part en nombroses expedicions arqueològiques a la Xina i Grècia, i el 1958 fou admès a l'Acadèmia Britànica pels seus treballs de botànica. Fundà l'Institut Suec a Roma.

Morí a l'edat de 90 anys després d'una malaltia pulmonar que agreujà la seva salut ja precària. El seu enterrament significà un trencament amb la tradició, ja que fou sepultat a la capella de Haga Slott, el palauet on vivia a la localitat de Solna, en comptes de la basílica Riddarholmskyrkan, que és el lloc tradicional de sepultura dels reis suecs.