Gustav Robert Kirchhoff

Gustav Robert Kirchhoff
	;
Biografia
Naixement	12 març 1824 ; Königsberg (Prússia)
Mort	17 octubre 1887 (63 anys); Berlín (Alemanya)
Sepultura	Cementiri Alter St.-Matthäus-Kirchhof, Berlín-Schöneberg 52° 29′ 25″ N, 13° 22′ 01″ E / 52.4903°N,13.3669°E
Dades personals
Formació	Universitat de Königsberg (1842–1846)
Tesi acadèmica	De criteriis quibus cognoscatur an aequatio quinti gradus irreductibilis algebraice resolvi posset (1847)
Director de tesi	Ludwig Otto Hesse
Activitat
Camp de treball	Física i mecànica
Ocupació	físic, enginyer, químic, matemàtic
Ocupador	Universitat Humboldt de Berlín (1875–); Universitat de Heidelberg (1855–); Universitat de Breslau (1850–1854)
Membre de	Acadèmia de les Ciències de Torí (1884–); Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (1883–); Royal Society (Membre estranger de la Royal Society) (1875–); Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències (1870–); Reial Societat d'Edimburg (1868–); Acadèmia de Ciències de Göttingen (1862–); Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg (membre corresponent) (1862–); Acadèmia Prussiana de les Ciències ; Acadèmia de Ciències d'Hongria ; Reial Acadèmia d'Arts i Ciències dels Països Baixos
Alumnes	Ágost Heller (en) , Sofia Kovalévskaia, Rudolf Benedikt (en) , Ernst Schröder, Wilhelm Feußner i Dmitry Lachinov (en)
Obra
Estudiant doctoral	Gabriel Lippmann, Ernst Schröder, Max Noether, Jacob Lüroth, Viktor Kyrpychov (en) , Heinrich Weber, Hermann Aron, Johannes Knoblauch, Loránd Eötvös i Theodor Adrian (en)
Família
Cònjuge	Clara Richelot (en) ; Luise Brömmel (en)
	Premis (1887) Medalla Janssen; (1877) Orde bavaresa de Maximilià per la Ciència i les Arts; (1877) Medalla Matteucci; (1877) Medalla Davy; (1876) Medalla Cothenius; (8 abril 1875) Membre estranger de la Royal Society; (1862) Medalla Rumford; membre honorífic de la Reial Societat d'Edimburg; Orde del Mèrit de les Arts i les Ciències ;

Gustav Robert Kirchhoff (Königsberg, 12 de març del 1824 – Berlín, 17 d'octubre del 1887),^[1] fou un físic i matemàtic prussià, fill de l'advocat Friedrich Kirchhoff. S'ocupà especialment de l'espectroscòpia, l'electrotècnica i la termodinàmica.

L'amistat de Kirchhoff amb Robert Wilhelm Bunsen, que va originar grans resultats científics, era iniciada l'any 1850 a Breslàvia, on Kirchhoff ensenyava i on, poc de temps després, arribà Bunsen. Quan Bunsen es traslladà a Heidelberg, l'any 1854, Kirchhoff el seguí.

Vegeu tambéModifica

Lleis de Kirchhoff

ReferènciesModifica

↑ Asimov, Isaac. «Kirchhoff, Gustav Robert». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 340. ISBN 8429270043.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gustav Robert Kirchhoff

O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Gustav Robert Kirchhoff» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
Rosenfeld, L. «Kirchhoff, Gustav Robert». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 19 març 2017].

[1] Asimov, Isaac. «Kirchhoff, Gustav Robert». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 340. ISBN 8429270043.

[1]

Biografia

Naixement	12 març 1824 Königsberg (Prússia)
Mort	17 octubre 1887 (63 anys) Berlín (Alemanya)
Sepultura	Cementiri Alter St.-Matthäus-Kirchhof, Berlín-Schöneberg 52° 29′ 25″ N, 13° 22′ 01″ E / 52.4903°N,13.3669°E / 52.4903; 13.3669




Dades personals
Formació	Universitat de Königsberg (1842–1846)
Tesi acadèmica	De criteriis quibus cognoscatur an aequatio quinti gradus irreductibilis algebraice resolvi posset (1847)
Director de tesi	Ludwig Otto Hesse
Activitat
Camp de treball	Física i mecànica
Ocupació	físic, enginyer, químic, matemàtic
Ocupador	Universitat Humboldt de Berlín (1875–) Universitat de Heidelberg (1855–) Universitat de Breslau (1850–1854)
Membre de	Acadèmia de les Ciències de Torí (1884–) Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (1883–) Royal Society (Membre estranger de la Royal Society) (1875–) Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències (1870–) Reial Societat d'Edimburg (1868–) Acadèmia de Ciències de Göttingen (1862–) Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg (membre corresponent) (1862–) Acadèmia Prussiana de les Ciències Acadèmia de Ciències d'Hongria Reial Acadèmia d'Arts i Ciències dels Països Baixos
Alumnes	Ágost Heller ^(en) , Sofia Kovalévskaia, Rudolf Benedikt ^(en) , Ernst Schröder, Wilhelm Feußner i Dmitry Lachinov ^(en)
Obra
Estudiant doctoral	Gabriel Lippmann, Ernst Schröder, Max Noether, Jacob Lüroth, Viktor Kyrpychov ^(en) , Heinrich Weber, Hermann Aron, Johannes Knoblauch, Loránd Eötvös i Theodor Adrian ^(en)
Família
Cònjuge	Clara Richelot ^(en) Luise Brömmel ^(en)
Premis (1887) Medalla Janssen (1877) Orde bavaresa de Maximilià per la Ciència i les Arts (1877) Medalla Matteucci (1877) Medalla Davy (1876) Medalla Cothenius (8 abril 1875) Membre estranger de la Royal Society (1862) Medalla Rumford membre honorífic de la Reial Societat d'Edimburg Orde del Mèrit de les Arts i les Ciències