Gustav Robert Kirchhoff

físic alemany

Gustav Robert Kirchhoff (Königsberg, 12 de març del 1824Berlín, 17 d'octubre del 1887),[1] fou un físic i matemàtic prussià que va contribuir a la comprensió fonamental dels circuits elèctrics, l'espectroscòpia i l'emissió de radiació del cos negre per part d'objectes escalfats.[2][3]

Infotaula de personaGustav Robert Kirchhoff

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(de) Gustavo Robert Kirchhoff Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 març 1824 Modifica el valor a Wikidata
Königsberg (Prússia) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 octubre 1887 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
Berlín (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri Alter St.-Matthäus-Kirchhof, Berlín-Schöneberg 52° 29′ 25″ N, 13° 22′ 01″ E / 52.4903°N,13.3669°E / 52.4903; 13.3669
Dades personals
FormacióUniversitat de Königsberg (1842–1846) Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaDe criteriis quibus cognoscatur an aequatio quinti gradus irreductibilis algebraice resolvi posset (1847)
Director de tesiLudwig Otto Hesse
Activitat
Camp de treballFísica i mecànica Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófísic, enginyer, químic, matemàtic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Humboldt de Berlín (1875–)
Universitat de Heidelberg (1855–)
Universitat de Breslau (1850–1854) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
AlumnesÁgost Heller (en) Tradueix, Sofia Kovalévskaia, Rudolf Benedikt (en) Tradueix, Ernst Schröder, Wilhelm Feußner i Dmitry Lachinov (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralGabriel Lippmann, Ernst Schröder, Max Noether, Jacob Lüroth, Viktor Kyrpychov (en) Tradueix, Heinrich Weber, Hermann Aron, Johannes Knoblauch, Loránd Eötvös i Theodor Adrian (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeClara Richelot (en) Tradueix
Luise Brömmel (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

Find a Grave: 19896895 Modifica el valor a Wikidata

Va encunyar el terme radiació del cos negre el 1860.

Diversos conjunts diferents de conceptes reben el seu nom (lleis de Kirchhoff), que inclouen les lleis del circuit de Kirchhoff, la llei de la radiació tèrmica de Kirchhoff i la llei de la termoquímica de Kirchhoff.

El premi Bunsen-Kirchhoff d'espectroscòpia porta el nom de Kirchhoff i el seu col·lega, Robert Bunsen.

Vida i obra modifica

Gustav Kirchhoff va néixer el 12 de març de 1824 a Königsberg, Prússia, fill de Friedrich Kirchhoff, advocat, i de Johanna Henriette Wittke.[4] La seva família era de confessió luterana i afiliada a l'Església Evangèlica de Prússia. Es va graduar a la Universitat Albertus de Königsberg el 1847 on va assistir al seminari matemàtic-físic dirigit per Carl Gustav Jacob Jacobi,[5] Franz Ernst Neumann i Friedrich Julius Richelot. El mateix any, es va traslladar a Berlín, on va romandre fins que va rebre una càtedra a Breslau. Més tard, el 1857, es va casar amb Clara Richelot, filla del professor i amb qui va tenir cinc fills. Clara va morir el 1869 i Kirchhoff es va tornar a casar el 1872 amb Luise Brömmel.[6]

Kirchhoff va formular les seves lleis de circuits, que ara són omnipresents en l'enginyeria elèctrica, el 1845, quan encara era estudiant. Va iniciar l'estudi com a exercici de seminari i més tard el va desenvolupar en la seva tesi doctoral. Va ser reclamat a la Universitat de Heidelberg el 1854, on va col·laborar en treballs espectroscòpics amb Robert Bunsen, amb qui va acabar formant una gran amistat. El 1857, va calcular que un senyal elèctric en un cable sense resistència viatja a través del cable a la velocitat de la llum.[7][8] Va proposar la seva llei de la radiació tèrmica el 1859, i va donar una prova el 1861. Kirchhoff i Bunsen van inventar l'espectroscopi, que Kirchhoff va utilitzar per ser pioner en la identificació dels elements del Sol, demostrant el 1859 que el Sol conté sodi. El 1861, els dos van descobrir el cesi i el rubidi.[9] A Heidelberg va dirigir un seminari matemàtic-físic, inspirat en el de Franz Ernst Neumann, amb el matemàtic Leo Königsberger. Entre els que van assistir a aquest seminari hi havia Arthur Schuster i Sófia Kovalévskaya.

Va contribuir molt al camp de l'espectroscòpia en formalitzar tres lleis que descriuen la composició espectral de la llum emesa per objectes incandescents, basant-se substancialment en els descobriments de David Alter i Anders Jonas Ångström. El 1862, se li va concedir la medalla Rumford per les investigacions fetes sobre les línies fixes de l'espectre solar i sobre la inversió de les línies brillants en l'espectre de la llum artificial. El 1875 Kirchhoff va acceptar la primera càtedra dedicada específicament a la física teòrica a Berlín.

També va contribuir a l'òptica, resolent acuradament l'equació d'ona per proporcionar una base sòlida per al principi de Huygens (i corregir-lo en el procés).[10][11]

El 1864, va ser elegit membre de la American Philosophical Society.[12]

El 1884, es va convertir en membre estranger de la Reial Acadèmia d'Arts i Ciències dels Països Baixos.[13]

Kirchhoff va morir el 1887 i va ser enterrat al cementiri de St Matthäus Kirchhof a Schöneberg, Berlín (a pocs metres de les tombes dels germans Grimm). Leopold Kronecker està enterrat al mateix cementiri.

Vegeu també modifica

Referències modifica

  1. Asimov, Isaac. «Kirchhoff, Gustav Robert». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 340. ISBN 8429270043. 
  2. Marshall, James L.; Marshall, Virginia R. «Rediscovery of the Elements: Mineral Waters and Spectroscopy» (en anglès). The Hexagon, 2008, pàg. 42–48.
  3. Waygood, Adrian. An Introduction to Electrical Science (en anglès). Routledge, 19 June 2013. ISBN 9781135071134. 
  4. Kondepudi, Dilip. Modern Thermodynamics: From Heat Engines to Dissipative Structures (en anglès). John Wiley & Sons, 5 November 2014, p. 288. ISBN 9781118698709. 
  5. Hockey, Thomas. «Kirchhoff, Gustav Robert». A: The Biographical Encyclopedia of Astronomers (en anglès). Springer Nature, 2009. ISBN 978-0-387-31022-0. 
  6. «Gustav Robert Kirchhoff – Dauerausstellung» (en alemany). Kirchhoff-Institute for Physics. [Consulta: 18 març 2016].
  7. Kirchhoff, G. Philosophical Magazine, 13, 1857, pàg. 393–412.
  8. Graneau, P.; Assis, A.K.T. Apeiron, 1, 19, 1994, pàg. 19–25.
  9. Weeks, Mary Elvira. The discovery of the elements (en anglès). 6th. Easton, PA: Journal of Chemical Education, 1956. 
  10. B.B. Baker and E.T. Copson, The Mathematical Theory of Huygens' Principle (Oxford University Press, 1939), pp. 36–38.
  11. D. Miller, "Huygens's wave propagation principle corrected", Opt. Lett. 16, 1370–1372 (1991)
  12. «APS Member History» (en anglès). search.amphilsoc.org. [Consulta: 16 abril 2021].
  13. «G.R. Kirchhoff (1824–1887)». Royal Netherlands Academy of Arts and Sciences. [Consulta: 22 juliol 2015].

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gustav Robert Kirchhoff
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Gustav Robert Kirchhoff» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
  • Rosenfeld, L. «Kirchhoff, Gustav Robert». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 19 març 2017].