Gustavo Petro Urrego

economista, polític, exguerriller colombià d'ascendència italiana i 42è president de la República de Colòmbia

Gustavo Francisco Petro Urrego (Ciénaga de Oro, Còrdova, 19 d'abril de 1960) és un polític i economista colombià que actualment exerceix la presidència del país i és el primer progressista a fer-ho en la història.[1]

Infotaula de personaGustavo Petro Urrego
Presidente Gustavo Petro Urrego.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Gustavo Francisco Petro Urrego Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 abril 1960 Modifica el valor a Wikidata (62 anys)
Ciénaga de Oro (Colòmbia) Modifica el valor a Wikidata
Presidential Seal of Colombia.svg President de Colòmbia
7 agost 2022 –
← Iván Duque
Senado de Colombia.svg Senador de Colòmbia
20 juliol 2018 – 20 juliol 2022
Escudo de Armas de Bogota.svg Alcalde de Bogotà
23 abril 2014 – 31 desembre 2015
← María Mercedes MaldonadoEnrique Peñalosa →
Escudo de Armas de Bogota.svg Alcalde de Bogotà
1r gener 2012 – 20 març 2014
← Clara López ObregónRafael Pardo →
Senado de Colombia.svg Senador de Colòmbia
20 juliol 2006 – 20 juliol 2010
Membre de la Cambra de Representants de Colòmbia
20 juliol 2002 – 19 juliol 2006
Membre de la Cambra de Representants de Colòmbia
20 juliol 1998 – 19 juliol 2002
Ambassador of Colombia to Luxembourg (en) Tradueix
1994 – 1996
Ambassador of Colombia to Belgium (en) Tradueix
1994 – 1996
Membre de la Cambra de Representants de Colòmbia
12 desembre 1991 – 19 juliol 1994
Dades personals
Ideologia políticaLlibertari Modifica el valor a Wikidata
ReligióTeologia de l'alliberament Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Externat de Colòmbia - economia (–1982)
Escola Superior d'Administració Pública - administració pública (–1990)
Universitat Catòlica de Lovaina (–1995)
Universitat de Salamanca - cap valor (–1995)
Pontifícia Universitat Xaveriana - economia (–1994) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, partisà (–1990), escriptor, economista, ambientalista Modifica el valor a Wikidata
PartitMoviment Progressistes (2011–)
Pol Democràtic Alternatiu (2005–2010)
Moviment Integració Regional (2002–2004)
Via Alterna (1998–2002)
Aliança Democràtica (1990–1997) Modifica el valor a Wikidata
GènereLiteratura de no-ficció Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaAureliano
Comandante Andrés Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
LleialtatAliança Democràtica M-19 Modifica el valor a Wikidata
ConflicteConflicte armat colombià Modifica el valor a Wikidata
Altres
CònjugeVerónica Alcocer García (en) Tradueix (2003–) Modifica el valor a Wikidata
FillsSofía Petro (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Condemnat perpossessió il·legal d'armes (1985) Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Firma de Gustavo Petro.svg Modifica el valor a Wikidata

Lloc webgustavopetro.co Modifica el valor a Wikidata
Facebook: GustavoPetroUrrego Twitter: petrogustavo Instagram: gustavopetrourrego Telegram: gustavopetrooficial Youtube: UCHAnpr1IrQjhDpe7_oj97Ww TikTok: gustavopetrooficial Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Fill del docent Gustavo Petro i de Clara Nubia Urrego, va ser batejat Gustavo Francisco en honor del seu pare i el seu avi. Quan cursava segon grau, la seva família es va traslladar a Zipaquirá, on va estudiar al Col·legi Nacional de La Salle de Zipaquirá i va fundar el periòdic anomenat Carta al Pueblo i un centre cultural anomenat Gabriel García Márquez.[2] Durant aquesta etapa, Petro va començar a reunir-se amb moviments sindicalistes i obrers de Zipaquirá. Llicenciat per la Universitat Externado de Colòmbia, va ocupar diversos càrrecs públics a Zipaquirá.[3] En la seva joventut va formar part de la guerrilla del M-19.

Va ser votat en diverses eleccions legislatives colombianes pel Pol Democràtic Alternatiu, entre elles, la de Senador de la República, càrrec a què va accedir en les eleccions del 2006 amb la tercera votació del país.[4][5] El 2009 va renunciar al seu càrrec per aspirar a la Presidència de Colòmbia en les eleccions del 2010 en representació de la mateixa col·lectivitat.[6][7]

Després de diferències ideològiques amb els líders del Pol Democràtic Alternatiu, va fundar el Moviment Progressistes per competir per l'alcaldia de Bogotà. El 30 d'octubre de 2011 va ser escollit Alcalde Major de Bogotà en les eleccions locals, càrrec que va assumir l'1 de gener de 2012,[8][9] i de què va ser desposseït breument el 2014 per una acció administrativa que fou revertida pel president Juan Manuel Santos.[10]

El 17 de juny de 2018, va perdre en la segona volta presidencial, tot i obtenir 8.034.189 vots, contra Iván Duque Márquez en la votació més alta en la història d'una segona volta presidencial a Colòmbia.[11]

En les eleccions presidencials del 29 de maig de 2022, va ser el candidat més votat, rebent més de vuit milions i mig de vots i el 40 % total de la votació, fet que li va donar accés a la segona volta electoral.[12] En la celebració d'aquesta, Gustavo Petro es va imposar a Rodolfo Hernández Suárez, rebent onze milions de vots (el 50,44% de la votació). Per tant, va ser nomenat president electe de Colòmbia, el primer de centre-esquerra en més de 200 anys de vida republicana i el més votat de la història del país.

FamíliaModifica

És pare de cinc fills: Nicolás, de la seva relació amb Katia Burgos; Andrés i Andrea, de la seva relació amb Mary Luz Herrán (ex-combatent de l'M-19); Sofia i Antonella, de la seva relació amb la seva actual esposa, Verónica Alcocer, qui, al seu torn, té un fill anomenat Nicolás.[13]

ReferènciesModifica

  1. «Comienza nueva etapa en Colombia con un Gobierno progresista» (en castellà). Cubadebate, 07-08-2022. [Consulta: 8 agost 2022].
  2. «La Soledad de Petro: Petro». Semana, 2004 [Consulta: 16 maig 2004].
  3. «Un abanico de candidatos» (en castellà). Diario del Otún. [Consulta: 30 juliol 2017].
  4. «Gustavo Francisco Petro Urrego» (en castellà). La Silla Vacía, 13-07-2016.
  5. «Elecciones: Cámara de Representantes 2002-2006. Gustavo Francisco Petro Urrego» (en castellà). Votebien.com, 2002.
  6. «Petro no va más» (en español). Revista Cambio, 2009.
  7. «Gustavo Petro lanzó su candidatura en el Polo Democrático» (en castellà), 27-02-2009. Arxivat de l'original el 2013-01-01. [Consulta: 30 juliol 2017].
  8. «Gustavo Petro será candidato a la Alcaldía de Bogotá» (en castellà). Caracol Radio, 19-02-2011.
  9. «Gustavo Petro, nuevo alcalde de Bogotá». El Espectador, 30-10-2011.
  10. Gomez Caseri, Sergio. «Los dos caminos del Presidente frente a medidas cautelares al Alcalde» (en castellà). El Tiempo, 18-03-2014. [Consulta: 17 octubre 2020].
  11. «Iván Duque gana consulta de derecha por encima de Ramírez y Ordóñez». , 11-03-2018 [Consulta: 1 abril 2018].
  12. Turkewitz, Julie «‘Es un momento histórico’: la izquierda de Petro y el populismo de Hernández van a segunda vuelta» (en castellà). The New York Times, 30-05-2022. ISSN: 0362-4331.
  13. «La historia de amor de los Petro» (en castellà). Jet-set, 11-11-2011. Arxivat de l'original el 2017-07-30. [Consulta: 30 juliol 2017].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gustavo Petro Urrego