Guy Ropartz
Guy Ropartz (Guingamp, Bretanya, 15 de juny de 1864 - Lanloup, Bretanya, 22 de novembre de 1955) fou un compositor bretó.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Joseph Guy Ropartz 15 juny 1864 Guingamp (Bretanya) |
| Mort | 22 novembre 1955 (91 anys) Lanloup (Bretanya) |
| Director Conservatoire à rayonnement régional de Strasbourg | |
| 1919 – 1929 | |
| Director conservatori regional de Nancy | |
| 1894 – 1919 | |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | França |
| Formació | Faculté de droit d'Angers (fr)  Conservatoire de Paris faculté de droit de Rennes (fr) Schola Cantorum de París |
| Activitat | |
| Ocupació | Compositor i professor |
| Membre de | |
| Gènere | Òpera i simfonia |
| Moviment | Música clàssica |
| Estil | Clàssic |
| Professors | Théodore Dubois, Jules Massenet i César Franck |
| Alumnes | Louis Thirion, Fernand Lamy i Armand Marsick |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Pare | Sigismond Ropartz |
Premis
| |
     | |
Estudià al Conservatori de París tenint per mestres a Cesar Franck, Jules Massenet i Théodore Dubois. A més, cursà, els estudis literaris en el Col·legi de Sant Xavier de Vannes, en la Universitat catòlica d'Angers i en la Facultat de dret de Rennes, llicenciant-se en aquesta en dret. El 1906 el citat Conservatori li atorgà el premi Cressent. Fou director de l'Escola de Música de Nancy (sucursal del Conservatori Nacional) i membre de la Societat Nacional de Música, de la d'Autors dramàtic, etc. Des de 1919 fou director del Conservatori d'Estrasburg.
Anàlisi tècnica modifica
La música de Ropartz, resta impregnada d'un fort sabor bretó, país originari de l'autor, efectista, molt original i de brillant instrumentació, s'adapta millor al gènere simfònic que al dramàtic, el que explica la preferència de Ropartz pel primer.
Entre les seves més notables produccions cal citar:
- Le diable couturier (1888);
- Pêcheurs d'Islande (1893);
- Laments;
- Les Landes;
- Cinq pièces brèves;
- Carnaval;
- Dimanche breton;
- Première symphonie;
- Psaume 136;
- Fantaisie en ré majeur;
- Deuxième symphonie;
- La cloche des morts;
- Troisième symphonie;
- Pastoral et danses (1907), etc.;
- Quatuor;
- Adagio;
- Pièce en si mineur (a dos pianos);
- Ouverture, variations et finale, etc,.
- Sous bois;
- Le petit enfant;
- Prière;
- Si j'ai parlé;
- Berceuse;
- Quatre poèmes;
- La légende de Saint-Nicolas;
- Le temps de Saintes;
- Chant d'automne, etc.;
- Offertoire pascal;
- Fugue en mi;
- Sur un thème breton;
- Offertoire funèbre;
- Prière pour les trépassés, etc.;
- Kyrie, Ave verum;
- Subtuum;
- Tu es Petrus;
- Ego sum;
- Le Pays, drama líric;
- Quarte Simfonie;
- A Marie endormie;
- La chasse du Prince Arthur;
- Soir sur les chaumes, per a orquestra;
- Musiques du jardin,
- Croquis d'été, per a piano, i diverses melodies vocals.
També és autor d'algunes obres literàries:
- Adagiettes (1888);
- Modes miners (1889);
- Intermezzo (1890);
- Les nuances (1892), totes elles escrites en vers.
En prosa va escriure:
Bibliografia modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guy Ropartz |
- Enciclopèdia Espasa Apèndix núm. 9, pàg. 404 (ISBN 84-239-4579-0)
- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 52, pàg. 288-89 (ISBN 84-239-4552-9)