Obre el menú principal

Guy Ropartz

compositor francès

Guy Ropartz (Guingamp, Bretanya, 15 de juny de 1864 - Lanloup, Bretanya, 22 de novembre de 1955) fou un compositor bretó.

Infotaula de personaGuy Ropartz
Guy Ropartz 01.jpg
Guy Ropartz
Biografia
Naixement Joseph Guy Ropartz
15 de juny de 1864
Guingamp, Bretanya
Mort 22 de novembre de 1955(1955-11-22) (als 91 anys)
Lanloup, Bretanya
Nacionalitat França
Formació Conservatori nacional superior de música i dansa de París
Activitat
Ocupació Compositor i professor
Gènere Òpera i simfonia
Moviment Música clàssica
Estil Clàssic
Professors Théodore Dubois
Família
Pare Sigismond Ropartz

Musicbrainz: 0fa28edb-d09c-4a53-b7df-46c3026f7770 Discogs: 1848649 IMSLP: Category:Ropartz,_Guy Allmusic: mn0001641154
Modifica les dades a Wikidata

Estudià al Conservatori de París tenint per mestres a Cesar Franck, Jules Massenet i Théodore Dubois. A més, cursà, els estudis literaris en el Col·legi de Sant Xavier de Vannes, en la Universitat catòlica d'Angers i en la Facultat de dret de Rennes, llicenciant-se en aquesta en dret. El 1906 el citat Conservatori li atorgà el premi Cressent. Fou director de l'Escola de Música de Nancy (sucursal del Conservatori Nacional) i membre de la Societat Nacional de Música, de la d'Autors dramàtic, etc. Des de 1919 fou director del Conservatori d’Estrasburg.

Anàlisis tècnicModifica

La música de Ropartz, resta impregnada d'un fort sabor bretó, país originari de l'autor, efectista, molt original i de brillant instrumentació, s'adapta millor al gènere simfònic que al dramàtic, el que explica la preferència de Ropartz pel primer.

Entre les seves més notables produccions cal citar:

  • Le diable couturier (1888);
  • Pêcheurs d'Islande (1893);
  • Laments;
  • Les Landes;
  • Cinq pièces brèves;
  • Carnaval;
  • Dimanche breton;
  • Première symphonie;
  • Psaume 136;
  • Fantaisie en ré majeur;
  • Deuxième symphonie;
  • La cloche des morts;
  • Troisième symphonie;
  • Pastoral et danses (1907), etc.;
  • Quatuor;
  • Adagio;
  • Pièce en si mineur (a dos pianos);
  • Ouverture, variations et finale, etc,.
  • Sous bois;
  • Le petit enfant;
  • Prière;
  • Si j'ai parlé;
  • Berceuse;
  • Quatre poèmes;
  • La légende de Saint-Nicolas;
  • Le temps de Saintes;
  • Chant d'automne, etc.;
  • Offertoire pascal;
  • Fugue en mi;
  • Sur un thème breton;
  • Offertoire funèbre;
  • Prière pour les trépassés, etc.;
  • Kyrie, Ave verum;
  • Subtuum;
  • Tu es Petrus;
  • Ego sum;
  • Le Pays, drama líric;
  • Quarte Simfonie;
  • A Marie endormie;
  • La chasse du Prince Arthur;
  • Soir sur les chaumes, per a orquestra;
  • Musiques du jardin,
  • Croquis d'été, per a piano, i diverses melodies vocals.

També és autor d'algunes obres literàries:

  • Adagiettes (1888);
  • Modes miners (1889);
  • Intermezzo (1890);
  • Les nuances (1892), totes elles escrites en vers.

En prosa va escriure:

  • Victor Massé (1886);
  • Notations artístiques (1891);
  • La Batte (1891), etc.

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guy Ropartz