Obre el menú principal

György Cziffra

pianista hongarès

György Cziffra (Budapest, 5 de novembre de 1921Longpont-sur-Orge, França, 15 de gener de 1994) fou un pianista hongarès. El 1968 es nacionalitzà francès, adoptant el nom de Georges Cziffra.

Infotaula de personaGyörgy Cziffra
Cziffra10001.jpg
Biografia
Naixement 5 novembre 1921
Budapest (Hongria)
Mort 15 gener 1994 (72 anys)
Longpont-sur-Orge (França)
Causa de mort Causes naturals (Càncer de pulmó)
Lloc d'enterrament Senlis
Formació Acadèmia de Música Franz Liszt (1929–)
Activitat
Ocupació Pianista i compositor
Gènere Música clàssica
Professors István Thomán Tradueix
Conflicte Segona Guerra Mundial
Instrument Piano
Família
Fills György Cziffra, Jr. Tradueix

Musicbrainz: 88f4b33d-1351-4ea4-bb7b-0498628cc026 Allmusic: mn0001522131
Modifica les dades a Wikidata

És considerat un dels millors pianistes del segle XX. Fill d'una família gitana, el seu pare tocava en cabarets i restaurants en el París de 1910. Als cinc anys ja improvisava melodies populars en bars i circs. Als nou anys fou acceptat a l'Acadèmia Franz Liszt de Budapest, on estudià, entre d'altres, amb Ernest von Dohnányi. Realitzà les primeres gires de concerts als 16 anys.

Participà en la II Guerra Mundial i fou fet presoner, pel que no va poder acabar els seus estudis musicals. Després de la guerra es guanyà la vida com a pianista de jazz en bars i clubs nocturns. Intentà fugir d'Hongria que estava sota el jou de la Unió Soviètica, fet que el portà a passar tres anys en camps de treball (1950-1953).

El 1956 guanyà el premi Franz Liszt, fet que l'ajudà a impulsar llur carrera. El mateix any fugí amb la seva esposa i llur fill a Viena, on donà un recital que li obriria les portes de París i Londres. La seva fama es veié afavorida per nombroses actuacions, també als Estats Units.

El 1975 creà la Fundació Cziffra, per al suport a joves artistes. Els francesos li agraïren el seu compromís amb la creació d'un certamen per a piano amb el seu nom. Després de la mort per accident del seu fill el 1981, Cziffra aparegué encara més escassament en públic.

Cziffra morí a Senlis (França) als 72 anys, d'un infart de miocardi resultant d'una sèrie de complicacions degut també a un càncer de pulmó.

Els compositors que interpretava preferentment eren, principalment amb motiu de la seva excel·lent tècnica, Franz Liszt, Frédéric Chopin i Robert Schumann. Un bon exemple de la seva habilitat és la seva interpretació del Grand Galop Chromatique de Liszt.

Els seus arranjaments per a piano també pertanyen a les obres més difícils de la literatura per a piano.

Discografia seleccionadaModifica

  • Txaikovski: Concert per a piano nº, 1, 2, i 3, Orquestra Nacional de la Radiodifusió Francesa, dir.: Dervaux n.1, Orquestra Philarmonica, dir.: Vandernoot n. 2 i 3, EMI.
  • Chopin: Antologia (1): Barcarolle, Bolero, Chants Polonais, Impromtus, Poloneses 3 a 7, Polonesa-fantasia, 2 i 3 Sonata, Tarantel·les. EMI. Antologia (2): Ballade nº.4, Concert per a piano nº, 1 Estudis 3,10,13,14, Impromtus nº, 1, Nocturn nº. 2, Polonesa nº, 3, Vals nº,7, Orquestra de París, dir.: Cziffra fill, EMI.
  • Liszt: Antologia (1): Rève d'amour, Le ronde des Lutins, Sant François d'Assise prèchant aux oisseaux, Valse oubliée nº, 1, Ballade nº,2, Valse-Impromtu, 2 Poloneses, Apassionata EMI. (2)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: György Cziffra

Error de Lua a Mòdul:Authority_control a la línia 142: attempt to index global 'p' (a nil value).