György Cziffra
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
György Cziffra (Budapest, 5 de novembre de 1921 – Longpont-sur-Orge, França, 15 de gener de 1994) fou un pianista hongarès. El 1968 es nacionalitzà francès, adoptant el nom de Georges Cziffra.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 5 novembre 1921 Budapest (Hongria) |
| Mort | 15 gener 1994 (72 anys) Longpont-sur-Orge (França) |
| Causa de mort | Causes naturals (Càncer de pulmó ) |
| Sepultura | Senlis |
| Dades personals | |
| Formació | Acadèmia de Música Franz Liszt (1929–) |
| Activitat | |
| Ocupació | pianista clàssic, compositor |
| Gènere | Música clàssica |
| Professors | István Thomán i Jolán Tauszky (en)  |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Segona Guerra Mundial |
| Instrument | Piano |
| Família | |
| Fills | György Cziffra, Jr. (en) |
Premis | |
    | |
És considerat un dels millors pianistes del segle xx. Fill d'una família gitana, el seu pare tocava en cabarets i restaurants en el París de 1910. Als cinc anys ja improvisava melodies populars en bars i circs. Als nou anys fou acceptat a l'Acadèmia Franz Liszt de Budapest, on estudià, entre d'altres, amb Ernest von Dohnányi. Realitzà les primeres gires de concerts als 16 anys.
Participà en la II Guerra Mundial i fou fet presoner, i per això no va poder acabar els seus estudis musicals. Després de la guerra es guanyà la vida com a pianista de jazz en bars i clubs nocturns. Intentà fugir d'Hongria que estava sota el jou de la Unió Soviètica, fet que el portà a passar tres anys en camps de treball (1950-1953).
El 1956 guanyà el premi Franz Liszt, fet que l'ajudà a impulsar llur carrera. El mateix any fugí amb la seva esposa i llur fill a Viena, on donà un recital que li obriria les portes de París i Londres. La seva fama es veié afavorida per nombroses actuacions, també als Estats Units.
El 1975 creà la Fundació Cziffra, per al suport a joves artistes. Els francesos li agraïren el seu compromís amb la creació d'un certamen per a piano amb el seu nom. Després de la mort per accident del seu fill el 1981, Cziffra aparegué encara més escassament en públic.
Cziffra morí a Senlis (França) als 72 anys, d'un infart de miocardi resultant d'una sèrie de complicacions degut també a un càncer de pulmó.
Els compositors que interpretava preferentment eren, principalment amb motiu de la seva excel·lent tècnica, Franz Liszt, Frédéric Chopin i Robert Schumann. Un bon exemple de la seva habilitat és la seva interpretació del Grand Galop Chromatique de Liszt.
Els seus arranjaments per a piano també pertanyen a les obres més difícils de la literatura per a piano.
Discografia seleccionadaModifica
- Txaikovski: Concert per a piano nº, 1, 2, i 3, Orquestra Nacional de la Radiodifusió Francesa, dir.: Dervaux n.1, Orquestra Philarmonica, dir.: Vandernoot n. 2 i 3, EMI.
- Chopin: Antologia (1): Barcarolle, Bolero, Chants Polonais, Impromtus, Poloneses 3 a 7, Polonesa-fantasia, 2 i 3 Sonata, Tarantel·les. EMI. Antologia (2): Ballade nº.4, Concert per a piano nº, 1 Estudis 3,10,13,14, Impromtus nº, 1, Nocturn nº. 2, Polonesa nº, 3, Vals nº,7, Orquestra de París, dir.: Cziffra fill, EMI.
- Liszt: Antologia (1): Rève d'amour, Le ronde des Lutins, Sant François d'Assise prèchant aux oisseaux, Valse oubliée nº, 1, Ballade nº,2, Valse-Impromtu, 2 Poloneses, Apassionata EMI. (2)
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: György Cziffra |