György Lukács

György Lukács o Georg Lukács (Budapest, Hongria, 13 d'abril de 18854 de juny de 1971) fou un filòsof marxista i crític literari hongarès.

Infotaula de personaGyörgy Lukács
Georg Lukács
Lukács György.jpg
(1952) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(hu) Lukács György Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(hu) Löwinger György Bernát Modifica el valor a Wikidata
13 abril 1885 Modifica el valor a Wikidata
Budapest (Hongria) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 juny 1971 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
Budapest (Hongria) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri del carrer Fiumei Modifica el valor a Wikidata
Coat of arms of Hungary.svg Membre de l'Assemblea Nacional d'Hongria
14 desembre 1951 – 9 maig 1957
Member of the Provisional National Assembly (en) Tradueix
2 abril 1945 – 3 novembre 1945 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Humboldt de Berlín (–1907)
Universitat de Budapest Eötvös Loránd (–1909) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFilosofia Modifica el valor a Wikidata
OcupacióFilòsof i crític literari
OcupadorNyugat Modifica el valor a Wikidata
PartitCommunist Party of Hungary (en) Tradueix (1918–)
Partit dels Treballadors Hongaresos
Partit Socialista dels Treballadors Hongaresos Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
FillsFerenc Jánossy (en) Tradueix
Lajos Jánossy (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
març 1933- octubre 1933crema de llibres en l'Alemanya nazi Modifica el valor a Wikidata
Premis

iTunes: 366148401 Find a Grave: 15686265 Modifica el valor a Wikidata

Nascut en una família de banquers jueus, va estudiar a Budapest, Berlín i Heidelberg, on fou deixeble de Max Weber i conegué Ernst Bloch. Va ser membre del Partit Comunista Hongarès i fou comissari d'educació durant el govern de Béla Kun el 1919. Després s'exilià a Viena, on dirigí la revista Komunismus, i el 1930 marxà a Moscou. El 1945 tornà a Hongria. Participà en la Revolució hongaresa de 1956 i fou ministre de cultura del govern d'Imre Nagy; però després del fracàs fou deportat a Romania. El 1957 se li permeté de tornar, va fer una autocrítica i es mantingué fidel a la línia oficial del partit fins a la seva mort el 1971. Malgrat tot, la seva aportació filosòfica és obertament original i innovadora, lluny de les ortodòxies, i forma part, amb Antonio Gramsci, Karl Korsch, Ernst Bloch i d'altres, del grup de pensadors que feren del marxisme, al llarg del segle xx, un corrent de pensament viu i innovador.

El seu principal escrit filosoficopolític és Història i consciència de classe (1923), de gran influència en el pensament marxista. Les seves teories estètiques, fonamentalment sobre literatura, es basen en un concepte dialèctic de l'art relacionat estretament amb les contradiccions de la societat. La interpretació humanista del marxisme que fa Lukács es planteja com a reacció al determinisme econòmic. Intenta integrar les arrels subjectives hegelianes superant les limitacions del determinisme econòmic. Hegel, com a pensador exponent de l'idealisme alemany, incorpora a la dialèctica la dimensió de la subjectivitat.

La reïficació i la consciència de classeModifica

Per a l'autor, el concepte de mercaderia és el problema estructural central de la societat capitalista. Segons ell, una mercaderia és una relació entre les persones que adopten la naturalesa d'una cosa i desenvolupa una forma objectiva. El fetitxisme de la mercaderia és el procés pel qual els actors atorguen a la mercaderia i al mercat creat per a aquestes una existència objectiva i individual en la societat capitalista. Amplia el concepte de fetitxisme, que Karl Marx associava a l'economia, a tota la societat, incloent-hi àmbits com el dret i l'estat. Parla de reïficació o cosificació, en tant el mateix humà es percep com a objecte i no com a subjecte, obeint suposades lleis que regeixen el mercat. Segons Lukács, consciència de classe és el sistema de creences compartides per les quals s'ocupa la mateixa posició de classes en la societat. La capacitat per a desenvolupar la consciència de classe caracteritza sobretot la societat capitalista (ja que la base econòmica del capitalisme permet veure amb més claredat), i més específicament en el proletariat, ja que té la capacitat de veure la societat tal com és. També això és ampliat incorporant la posició econòmica objectiva amb els pensaments psicològics reals de les persones sobre les seves vides. A l'autor, el preocupava la relació dialèctica entre les estructures del capitalisme, però a més els sistemes d'idees, el pensament i l'acció individual.

ObresModifica

  • Geschichte und Klassenbewusstsein (Història i consciència de classe, 1923)
  • Über die Beziehungen von Dialektik und Ökonomie (Sobre les relacions entre la dialèctica i l'economia, 1948)
  • Der junge Hegel und die Probleme der kapitalistischen Gesellschaft (El jove Hegel i els problemes de la societat capitalista, 1954)
  • A modern dráma fejl‗désének története (Evolució històrica del teatre modern, 1911)
  • Die Seele und die Formen (L'ànima i les formes, 1911)
  • Die Theorie des Romans (Teoria de la novel·la, 1920)
  • Irodalom és demokrácia (Literatura i democràcia, 1947)
  • Goethe und seine Zeit (Goethe i el seu temps, 1947)
  • Beiträge zur Geschichte der Ästhetik (Aportacions sobre la història de l'estètica, 1954)

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: György Lukács