Obre el menú principal

FonèticaModifica

Actualment només es fa servir per a paraules estrangeres amb el so /h/ o en paraules d'origen llatí que ja tenien aquesta grafia. Antigament també es feia servir per separar hiats (trahidor) i per marcar el so de /k/ a final de mot (Vich, bosch) fins i tot en els seus derivats (Jochs florals).

Hac aspiradaModifica

La hac no és pas muda quan s'usa per a representar el so /h/ de certes interjeccions (ha, ha; ehem...) i el so /x/ d'alguns manlleus del castellà o del caló, per exemple: com piho, catalanització del castellà pijo (persona que fa ostentació de seguir les modes associades a una classe social acomodada), o halar (menjar), manlleu del caló.

L'adjectiu aspirada es refereix al sentit etimològic d'aquesta paraula que era emetre (un so) amb un hàlit, com surt al DCVB.

Significats de HModifica

Símbols derivats o relacionatsModifica

Caràcter Descripció Unicode (maj./min.) Html (maj./min.) Notes d'ús
Ĥ H amb accent circumflex U+0124 U+0125 esperanto
H amb punt inferior U+1E24 U+1E25 (transcripció de l'àrab)
Ħ H barrada U+0126 U+0127 maltès
H amb punt superior U+1E22 U+1E23
Ȟ H amb anticircumflex U+021E U+021F

ReferènciesModifica

  1. McLelland, Mark «A Short History of 'Hentai'». Intersections: Gender, History and Culture in the Asian Context, 12, 2006.