Hávamál
Els Hávamál (Les dites d'Hávi o Discurs de l'Alt) -el mot és un neutre plural- són un dels poemes de l'Edda en vers. En les edicions tradicionals de l'Edda poètica ocupen el segon lloc, després de la Vǫlospá. Els Hávamál ens proposen una sèrie de regles per a viure amb saviesa i per a la supervivència en una societat amb una autoritat estatal molt feble o inexistent. Alguns versos estan escrits des de la perspectiva d'Odin (per exemple, el Rúnatal, que ens informa com Odin va obtenir les runes i els encantaments que va aprendre a fer amb aquests). El contingut de l'obra és tant pràctic com metafísic. L'única font en què ha sobreviscut aquest poema és el còdex Reial. Es creu que els Hávamál no van ser compostos més enllà de l'any 800. Una de les primeres referències a aquest poema ens la proporciona l'escalda Eyvindr skáldaspillir en els seus Hákonarmál, compostos vers l'any 960.
Il·lustració de W. G. Collingwood per a una edició anglesa dels Hávamál del 1908 | |
Tipus | poesia narrativa |
---|---|
Fitxa | |
Llengua | islandès antic |
Publicat a | Codex Regius |
Sèrie | |
Part de | mitologia nòrdica |
Edda poètica |
Els Hávamál consten de nombroses seccions o poemes, que varien molt en el to, la forma narrativa i la mètrica emprada, per bé que el metre que hi predomina sigui el ljóðaháttr. Els Hávamál tenen un total de 164 estrofes i és precisament la darrera la qui dona nom al poema:[1]
Estrofa 164:
Nú ero Háva mál |
Ara s'han cantat les dites d'Hávi, |
Sobre la divisió dels Hávamál en seccions no hi ha unanimitat de criteris. L'erudit islandès Hermann Pálsson, en la seva edició del 1991, va dividir l'obra en sis seccions intitulades, respectivament, Geðspeki (estrofes 1-83), Mansöngur (estrofes 84-110), Heilræði (estrofes 111-137), Píslir og rúnir (estrofes 138-145), Galdur (estrofes 146-163) i Ljóðalok (estrofa 164).
Gestaþáttr
modificaLa primer secció és el Gestaþáttr o la 'secció dels hostes', estrofes 1 - 80 (en les edicions escolars islandeses, estrofes 1 - 77) i comprèn una sèrie de màximes sobre com comportar-se amb un hoste o quan s'està de viatge, centrant-se particularment en l'etiqueta i la relació de comportament entre hostes i convidats i el conjunt de tradicions que regulaven el sagrat deure de l'hospitalitat i la reciprocitat amb els hostes (ètica de la reciprocitat). Cal tenir molt present que, en la societat en què es van compondre, l'hospitalitat era de vital importància per als viatgers i, per tant, per al comerç i la transmissió de nous invents i coneixements. La primera estrofa dona un exemple pràctic de la conducta a seguir -fent-ho a manera de consell-, quan una persona ha d'entrar en una casa:
Traducció al català a partir de la versió norrena original:
Estrofa 1:
Gáttir allir |
Tots els llindars, |
Estrofa 47:
Ungr var ek forðom, |
Fa temps vaig ser jove, |
Estrofa 48:
Mildir, frœknir |
Els homes generosos i audaços |
¹. L'avar no sols es plany per haver de fer d'un regal, sinó també pel fet de rebre'n un, ja que, d'acord amb les convencions medievals norrenes, rebre un regal volia dir haver-ne de fer un altre.
Les estrofes número 76 i 77 són, probablement, les més conegudes del Gestaþáttr:
Estrofa 76:
Deyr fé |
Mor el bestiar, |
Estrofa 77:
Deyr fé |
Mor el bestiar, |
Milliþáttavísur
modificaLes estrofes 81-83 constitueixen una transició entre la "secció dels hostes" i la "secció dels afers amorosos". Val a dir que, segons l'editor (p. e., és el que se sol fer en les edicions escolars islandeses, que fan acabar la secció dels hostes amb l'estrofa 77) les estrofes 78, 79 i 80 també apareixen formant part d'aquest grup d'estrofes de transició. L'editor islandès Guðni Jónsson, per contra, integra les estrofes 78-83 directament a la "secció dels hostes".
Estrofa 78:
Fullar grindr |
Davant els fills de Grassó |
¹. Fitiungr, nom parlant (cf. islandès modern fitjungur "1. (auðmaður) 'acabalat, ric'; 2. designació genèrica de les plantes del gènere Puccinellia): la grassesa com a distintiu del ric; d'aquí la nostra traducció.
Estrofa 79:
Ósnotr maðr, |
Al nici, |
Estrofa 80:
Þat er þá reynt |
I doncs això està provat |
¹. El verb gørva, 'fer', s'ha d'entendre aquí com a sinònim, condicionat per raons mètriques, de rísta, 'gravar, entallar (runes)': les runes primer es gravaven i després es pintaven de vermell.
². Fimbulþulr, el 'puixant rapsode' o 'gran rapsode' és un dels noms d'Odin.
Estrofa 81:
At kveldi skal dag leyfa, |
El dia s'ha de lloar al vespre, |
Estrofa 82:
Í vindi skal við hǫggva, |
La llenya s'ha de fer quan comença a bufar el vent, |
Estrofa 83:
Við eld skal ǫl drekka, |
Cal beure la cervesa arran del foc, |
¹. Una espasa amb taques de rovell és una espasa vella i, per tant, una espasa que ja s'ha provat en la lluita.
². L'oposició que s'estableix entre a casa i a la clasta s'ha d'entendre en el sentit que l'autor de l'estrofa recomana que l'amo del cavall es preocupi únicament d'engreixar el cavall, que el seu gos ja s'espavilarà pel seu compte i com pugui. Efectivament, parlen en favor d'aquesta interpretació alguns mots de l'islandès modern com ara búaköttur "utanbæjarköttur" o búafé "fé nágrannanna, fé frá öðrum bæjum" -al costat dels quals, també hi podem situar el mot búrakki "hundur af öðrum bæ" de la saga Laxdœla-: "Cal parar compte al cavall, perquè el gos, per nodrir-se, ja se les sabrà campar pels masos del voltant".
Mansǫngvaþáttr
modificaLa segona secció és la constituïda pel Mansǫngvaþáttr o la "secció dels afers amorosos", estrofes 81 - 110. Un mansǫngr (plural: mansǫngvar) era un poema amorós adreçat a una dona que el poeta desitjava. En aquesta secció, es donen consells per al tracte amorós amb les dones; això sí, després d'una seriosa advertència sobre llur forma de ser. La visió de les relacions entre tots dos sexes que es dona en aquesta secció no és gens afalagadora ni per a l'home ni per a la dona; aparentment, no és possible una relació més o menys equilibrada, més o menys harmònica entre tots dos sexes: d'una relació amorosa sempre se'n surt escaldat: o és l'home el qui en surt malparat o és la dona. La secció acaba amb dos episodis mitològics, la funció dels quals és exemplificar (i per això es coneixen amb el nom de Primer exemple d'Odin i Segon exemple d'Odin) aquest fet. En el primer exemple, l'home -representat pel déu Odin- és el burlat; en el segon, la dona -representada per Gunnlǫð Suttungsdóttir- acaba amb el cor trencat. No hi ha cap exemple d'una relació amorosa més o menys equilibrada i perdurable.
Traducció al català de la primera estrofa d'aquesta secció:
Estrofa 84:
meyiar orðom |
ningú no hauria de confiar |
Fyrra dæmi Óðins
modificaEl Primer exemple d'Odin (en islandès: Fyrra dæmi Óðins o Meyjarþáttr) abasta les estrofes 96-102. En aquest, el déu Odin hi resulta ensarronat i burlat quan intenta seduir la filla, radiant com el sol (sólhvíta), del gegant Billingr¹: quan el déu, al matí, aconsegueix, finalment, d'arribar fins al llit de la noia, en comptes d'ella hi troba una gossa lligada.
¹. A la Vǫlospá s'esmenta un nan que es diu Billingr. Per raons d'espai, no podem pas tractar aquí si el Billingr dels Hávamál s'ha de veure com el mateix Billingr que apareix esmentat en la Vǫlospá.
Seinna dæmi Óðins
modificaEl Segon exemple d'Odin (en islandès: Seinna dæmi Óðins, Síðara dæmi Óðins o Gunnlaðar þáttr) abasta les estrofes 103-110. En aquest, el déu Odin enganya i sedueix Gunnlǫð, la filla del gegant Suttungr, a fi d'aconseguir el valuós hidromel de la poesia que posseeix el pare d'ella. El capítol II dels Skáldskaparmál de Snorri Sturluson dona una versió lleugerament diferent d'aquest mateix mite.
Estrofa 103:
Heima glaðr gumi |
A casa seva estigui alegre l'home |
Loddfáfnismál
modificaLes dites de Loddfáfnir o El discurs de Loddfáfnir és la següent secció dels Hávamál (estrofes 111 a 137) i tracten sobre la moral, l'ètica, l'acció correcta i els codis de conducta. Les dites van adreçades a Loddfáfnir (nom parlant que, en la interpretació d'alguns, voldria dir tant com 'escalda itinerant'): a la primera estrofa d'aquesta secció, que té caràcter introductori, un oient que resta anònim afirma que ell no farà res més que repetir als oients el que ell mateix va sentir dir un cop a les sales d'Hávi de boca del mateix Hávi, una sèrie de consells adreçats a Loddfáfnir.
Rúnatal
modificaEl Rúnatal (Rúnatals-þáttr Óðins o secció de la narració, que també es podria traduir per Relació o dissertació d'Odin sobre les runes) és una secció dels Hávamál en la qual Odin revela el secret de l'origen de les runes: aquests símbols de l'alfabet germànic existien amagats dins la terra; Odin es va haver d'immolar a si mateix com a preu perquè les runes sortissin de la terra i pugessin cap a ell, penjat a l'"arbre bressolat pel vent" (això és, la forca): ell les "aprèn" (nema vol dir 'aprendre' en islandès, no pas 'agafar' com en alemany) extraient-les de la terra i aixecant-les cap a si: aparentment, cada tres dies aconsegueix de fer sortir de la terra una octada (l'alfabet rúnic consta de 3 octades o grups de vuit runes cadascun), de manera que al desè dia pot caure de la forca i ressuscitar. El Rúnatal comprèn les estrofes 138 a 145 dels Hávamál. Odin parla del seu propi sacrifici a l'estrofa 138. El text de les dues primeres estrofes (escrit en nòrdic antic i en traducció feta pel Dr. Riutort, URV) és el següent:
Estrofa 138:
Veit ec at ec hecc |
Estrofa 139:
Við hleifi mic sældo |
No em van assadollar amb pa |
Ljóðatal
modificaL'última secció (estrofes 146-163), el Ljóðatal o Relat sobre els cants màgics, és molt mítica. Tracta sobre la transmissió del coneixement i sobre els misteris odínics. És essencialment una llista i una guia d'un cert nombre d'encanteris rúnics. Existeixen semblances entre aquesta secció i els Sigrdrífumál, en els quals la valquíria Sigrdrífa detalla un cert nombre d'encanteris rúnics que ella fa anar. A tall d'exemple, valguin les estrofes 146, amb què comença aquesta secció, i l'estrofa 151, amb traducció al català del Prof. Dr. Riutort (URV), que fa així:
Estrofa 146:
Ljóð ec þau kann |
Sé fer aquests encanteris |
Estrofa 151:
Þat kann ek it sétta: |
Aquesta és la sisena cosa que sé: |
El fet d'enviar una arrel d'un arbre amb fulles ("arbre verdejant") amb runes entallades està molt ben documentat en la literatura norrena; va ser aquesta, per exemple, la causa de la mort de Grettir el Fort.
Neopaganisme
modificaMolts dels qui professen la moderna fe de l'Ásatrú i altres grups que han estat reconstruint la mitologia germànica donen una certa èmfasi als Hávamál com una de les fonts -entre moltes altres fonts històriques- de les creences de la seva religió revifada.
Vegeu també
modificaNotes
modifica- ↑ Totes les traduccions són traduccions directes al català a partir del text norrè. Totes les traduccions han estat fetes pel prof. Dr. Riutort, (URV).
- ↑ Atès la forma de comptar el temps dels pobles germànics, i per tant, també dels norrens, cal entendre "nou nits senceres" com a "nou dies sencers amb les seves respectives nits".
- ↑ Atès que la forma hvers és el genitiu masculí i neutre del pronom interrogatiu, la traducció del vers (sense l'hipèrbaton) af hvers rótum hann renn també podria ésser ...de les arrels de qui creix. El mateix vers, contingut a l'estrofa 20 dels Fjǫlsvinnsmál fa: af hverium rótum [hann] rennr, l'única traducció possible del qual és ...de quines arrels creix. Als Fjǫlsvinnsmál el nom de l'arbre ens hi és revelat: es tracta de l'arbre Mímameiðr. El significat exacte dels versos ...del qual ningú no sap de quines arrels creix encara no s'ha establert d'una manera completament satisfactòria.
- ↑ El significat habitual del verb nema en norrè és 'aprendre'. La filologia norrena, especialment l'alemanya, sempre ha volgut veure, al costat d'aquest significat, el vell significat de 'aplegar' (que és l'habitual en les llengües del germànic meridional), d'on nema upp fóra 'aplegar aixecant del terra'. El parer del traductor és que el verb s'ha d'entendre amb el significat que té habitualment en norrè i no pas en el germànic meridional.
Bibliografia
modifica- The Poetic Edda: A new translation by Carolyne Larrington. Oxford: Oxford University Press, 1996 (Oxford World's Classics) (ISBN 0-19-283946-2).
- Íslenskar bókmenntir til miðrar 14. aldar Arxivat 2001-06-20 a Wayback Machine.. Fjarkennsluefni í íslensku. Bragi Halldórsson tók saman. 1993
- Eddukvæði. Gísli Sigurðsson sá um útgáfuna. Reykjavík: Mál og menning, 1999. ISBN 9979316616.
- Eddukvæði. Ólafur Briem gaf út. Reykjavík: Skálholt, 1968. (Íslenzk úrvalsrit, bd. nr. 5.)
- Hávamál með formála og skýringum. Hermann Pálsson gaf út. Reykjavík: Háskóli Íslands · Háskólaútgáfan, 1991. ISBN 9979-54-033-8.
- Hermann Pálsson: Hávamál í ljósi íslenskrar menningar Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.. Reykjavík: Háskóli Íslands · Háskólaútgáfan, 1999. ISBN 9979-54-362-0.
- Rocha, Carlos Osvaldo: The Implications of Knowledge Acquisition in Hávamál and Sigrdrífumál - A multidisciplinary approach to Eddic Wisdom Poetry. Ritgerð til M.A.-Prófs. Reykjavík: Háskóli Íslands - Íslensku- og Menningardeild. Medieval Icelandic Studies, September 2012.
- Schorn, Brittany Erin: ‘How Can His Word Be Trusted?’: Speaker and Authority in Old Norse Wisdom Poetry. Cambridge: University of Cambridge · Corpus Christi College, 2012.