Obre el menú principal

Hèlice (en grec Ἑλίκη, Helike; en llatí Helice) fou una antiga ciutat d'Acaia, una de les dotze ciutats aquees, situada a la costa entre els rius Selinos i Cerinites, i no gaire lluny d'Aegion. La ciutat era a uns 32 km a l'est de Patres. Es creu que era la ciutat d'Acaia més antiga i llegendàriament s'atribueix la seva fundació a , que en va fer la seva residència i li va donar el nom de la seva dona, Hèlice, filla de Selí.

Infotaula de geografia físicaHèlice
Tipus Ciutat antiga
Ubicació
 38° 13′ 09″ N, 22° 07′ 58″ E / 38.219166666667°N,22.132777777778°E / 38.219166666667; 22.132777777778
Modifica les dades a Wikidata
Cap de Posidó en una moneda d'Hèlice

La ciutat tenia un famós temple dedicat a Posidó. Els jònics van iniciar aquí les assemblees periòdiques que després van continuar a l'Àsia Menor, conegudes com les Paniònia. Després de la conquesta del país pels aqueus, Hèlice fou la seu de la seva lliga, i va romandre com a capital dels estats aqueus fins que la ciutat va ser destruïda per un terratrèmol el 373 aC; el terratrèmol fou de nit i la ciutat es va enfonsar a la terra i al mateix temps fou coberta per l'aigua del mar: tots els habitants hi van morir, i de la ciutat només en van quedar algunes restes que va retornar la mar. El seu territori fou annexionat per Aegion; la ciutat de Bura, propera a Hèlice, fou igualment destruïda al mateix terratrèmol. El terratrèmol fou atribuït a una venjança de Posidó perquè la ciutat no havia volgut donar l'estàtua del déu als colons de l'Àsia Menor i ni tan sols havien permès que l'utilitzaren de model; fins i tot es diu que els delegats jònics que van anar a demanar el model foren morts pels habitants d'Hèlice i de Bura.

Un nou terratrèmol es va produir el 23 d'agost de 1817; després d'una explosió semblant a una canonada, l'aigua de mar va pujar sobrepassant la desembocadura del Selinos i va arribar fins al nivell de Vostitza (l'antiga Aegion); les edificacions costaneres (magatzems, principalment) van desaparèixer; a Vostitza hi van morir 65 persones i dos terços dels edificis quedaren destruïts; cinc llogarets de la plana van quedar destruïts.

Spyridon Marinatos, Director General d'Antiguitats de Grècia, va buscar durant anys les ruïnes de la ciutat. El 2001, després de 12 anys de recerca, la va trobar juntament amb les restes d'una ciutat de l'edat de bronze (datada vers el 2400 aC), que fou submergida per un tsunami igual com ho fou Hèlice dos mil anys més tard.

El 1861, un equip d'arqueòlegs alemanys va trobar una moneda de la ciutat, que tenia el cap de Posidó segurament seguint el model de l'estàtua del temple, en un perfecte estil clàssic.

Coord.: 38° 13′ 09″ N, 22° 07′ 58″ E / 38.21917°N,22.13278°E / 38.21917; 22.13278