Hèrcules III d'Este

Hèrcules III d'Este o Hèrcules III de Mòdena ( Mòdena, Ducat de Mòdena 1727 - Treviso, República d'Itàlia 1803 ) fou un membre de la Casa d'Este que va esdevenir duc de Mòdena entre 1780 i 1796, moment en el qual fou destronat.

Infotaula de personaHèrcules III d'Este
ErcoleIIId'Este.jpg
modifica
Biografia
Naixement22 novembre 1727 modifica
Mòdena (Itàlia) modifica
Mort14 octubre 1803 modifica (75 anys)
Treviso (Itàlia) modifica
Lloc d'enterramentCatedral de Mòdena modifica
Dades personals
ReligióCatolicisme modifica
Activitat
OcupacióMonarca modifica
Carrera militar
Branca militarArmy of the Holy Roman Empire (en) Tradueix modifica
Altres
TítolDuc
Q60560924 Tradueix modifica
FamíliaEste modifica
CònjugeMaria Teresa Cybo-Malaspina modifica
FillsMaria Beatriu d'Este
Q48807432 Tradueix
Rinaldo Francesco d'Este (en) Tradueix modifica
ParesFrancesc III d'Este modificaCarlota d'Orleans modifica
GermansBenoît Philippe d'Este-Modène (en) Tradueix, Maria Fortunata d'Este, Maria Teresa Felicita d'Este i Mathilde d'Este-Modène (en) Tradueix modifica
Premis

Armoiries Este 1727.svg modifica

FamíliaModifica

Era fill del duc Francesc III d'Este i Carlota d'Orleans. Fou nét per línia paterna del també duc Reinaldo III d'Este i Carlota Felicitat de Brunsvic-Lüneburg, i per línia materna de Felip III d'Orleans i Francesca Maria de Blois. Fou germà, entre d'altre, de Maria Teresa d'Este, casada amb Lluís de Borbó-Penthièvre, i de Maria Fortunata d'Este, casada amb Lluís Francesc de Borbó-Conti.

Núpcies i descendentsModifica

Es casà el 16 d'abril de 1741 a la ciutat de Massa amb Maria Teresa Cybo Malaspina, hereva del Ducat de Massa i Carrara. D'aquesta unió nasqueren:

Es casà el 1795, en segones núpcies, amb Chiara Marini. D'aquesta unió no tingueren fills.

Ascens al poderModifica

El seu primer casament amb Maria Teres Cybo comportà l'annexió del Ducat de Massa i Carrara al Ducat de Mòdena en ser nomenat Hèrcules III duc de Mòdena el 1780 a la mort del seu pare.

Continuà les reformes iniciades pel seu pare, construint diversos ponts a la Via Emília al seu pas per Rubiera i Mòdena, i millorar les comunicacions terrestres amb els estats veïns. El 1785 fundà l'Acadèmia Estense de Belles Arts, en la qual desenvoluparen els seus treballs artistes com Lazzaro Spallanzani, Giambattista Venturi, Girolamo Tiraboschi i Lodovico Ricci, entre d'altres.

La invasió francesa del ducat durant el maig de 1796 provocà la seva fugida a Venècia, on fou capturat per les tropes de Napoleó Bonaparte. L'ocupació francesa comportà la pèrdua del ducat i la seva annexió a la República Cispadana. Amb la signatura del Tractat de Campo Formio (1797) i Lunéville (1801) se li assignaren territoris a Brisgòvia per la pèrdua del ducat, si bé mai prengué possessió d'ells. Establert a Treviso, morí en aquesta ciutat el 14 d'octubre de 1803.

La seva filla Maria Beatriu d'Este, en finalitzar el domini francès del nord d'Itàlia, reclamà els drets del seu pare en nom del seu marit, el qual fou proclamat duc de Mòdena el 1814 amb el nom de Ferran III de Mòdena.

Enllaços externsModifica



Precedit per:
Francesc III d'Este
Duc de Mòdena
17801796
Succeït per:
integració a la República Cispadana
clamant al tron: Ferran III de Mòdena
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hèrcules III d'Este