L’hídrox, és una barreja de gasos, hidrogen i oxigen, que s'usa com a gas de respiració en el busseig a gran profunditat. Permet que els bussos descendeixin centenars de metres.[1][2][3]

L'hidrogen és el gas més lleuger (dues vegades més lleuger que l'heli) però encara té un potencial narcòtic.[2][3]

OrígensModifica

Encara que el primer ús informat de l'hidrogen sembla per Antoine Lavoisier (1743-1794), qui va fer que els cobais ho respiressin, els primers usos d'aquest gas en el busseig usualment s'atribueixen a assajos clínics per l'enginyer suec, Arne Zetterström en 1945.[3]

Zetterström va demostrar que l'hidrogen es podia utilitzar perfectament fins a grans profunditats. Tristament, després d'una fallada a usar l'equip de superfície, va morir durant una bussejada de demostració. L'estudi de l'hidrogen no es va continuar fins alguns anys més tard, primer per l'Armada dels Estats Units, i després per la Compagnie Maritime d'Expertises (COMEX), que van desenvolupar procediments que van permetre buceigs d'entre 500 i 700 m de profunditat, mentre es respiraven barreges de gas basades en hidrogen, anomenat hídrox (hidrogen-oxigen) o hidreliox (hidrogen-heli-oxigen).[1][4]

ÚsModifica

Es pot usar l'hídrox per combatre la síndrome nerviosa d'alta pressió (SNAP), que ocorre sovint durant buceigs molt profunds.[5]

Aquests estudis van tenir molt èxit amb un busseig simulat a 701 m, per Theo Mavrostomos el 20 de novembre de 1990 en Toulon, durant els experiments de COMEX en les càmeres de descompressió d'Hydra X. Aquest busseig va ser "el busseig més profund al món".[6]

Descompressió bioquímicaModifica

L'Armada dels Estats Units ha avaluat l'ús de flora bacteriana per accelerar la descompressió del busseig amb hídrox.[7][8][9]

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «The usi of Senar-Explosive mixtures of hydrogen and oxygen for diving». Texas A&M University Sigui Grant, TAMU-SG-79-201, 1979.
  2. 2,0 2,1 Brauer RW (ed). «Hydrogen as a Diving Gas.». 33rd Undersea and Hyperbaric Medical Society Workshop.. Undersea and Hyperbaric Medical Society, 1985, pàg. 336 pages.
  3. 3,0 3,1 3,2 Ornhagen H «Hydrogen-Oxygen (Hydrox) breathing at 1.3 MPa.». National Defence Research Institute, FOA Rapport C58015-H1, 1984. ISSN: 0347-7665.
  4. Rostain, J. C. «Effects of a H2-He-O2 mixture on the HPNS up to 450 msw.». Undersea Biomed. Cap de bestiar., 15, 4, 1988, pàg. 257?70. ISSN: 0093-5387. OCLC: 2068005. PMID: 3212843.
  5. Hunger Jr, W. L. «The causis, mechanisms and prevention of the high pressure nervous syndrome». Undersea Biomed. Cap de bestiar., 1, 1, 1974, pàg. 1?28. ISSN: 0093-5387. OCLC: 2068005. PMID: 4619860.
  6. Lafay V, Barthelemy P, Comet B, Frances I, Jammes I «ECG changes during the experimental human dive HYDRA 10 (71 atm/7,200 kPa)». Undersea Hyperb Med, 22, 1, març 1995, pàg. 51?60. PMID: 7742710.
  7. Ball R «Biochemical decompression of hydrogen by naturally occurring bacterial flora in pigs: what are the implications for human hydrogen diving?». Undersea Hyperb Med, 28, 2, 2001, pàg. 55?6. PMID: 11908695.
  8. «Decompression sickness risk reduced by native intestinal flora in pigs after H2 dives». Undersea Hyperb Med, 28, 2, 2001, pàg. 89- 97. PMID: 11908700.
  9. Fahlman, A «On the Physiology of Hydrogen Diving and Its Implication for Hydrogen Biochemical Decompression.». Falta indicar la publicació. PhD Thesis. Carleton University [Ottawa, ON, Canada.], 2000.

Enllaços externsModifica