Hagåtña
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Hagåtña (nom oficial chamorro des del 1998; abans la ciutat era anomenada Agaña en espanyol i Agana en anglès, però tot i així pronunciat [agaɲa]) és la capital de l'illa de Guam.
Tipus | village of Guam (en) | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Estat | Estats Units d'Amèrica | ||||
Àrea insular | Guam | ||||
Capital de | |||||
Població humana | |||||
Població | 943 (2020) (384,9 hab./km²) | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 2,45 km² | ||||
Altitud | 0 m | ||||
Organització política | |||||
• Cap de govern | John A. Cruz (en) | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 96910 i 96932 | ||||
Fus horari | |||||
Altres | |||||
Agermanament amb | |||||
Lloc web | ns.gov.gu… |
Història
modificaHagåtña ja era una població important abans de la colonització espanyola. El 1668 hi va arribar el primer missioner espanyol, Diego Luis de San Vitores, qui a través d'una donació de terres dels cacics locals va construir la primera església a Guam.
L'administració espanyola va forçar el poblament d'Hagåtña amb gent provinent de totes les illes Mariannes.
L'administració nord-americana després de 1898 va continuar mantenint l'estatus de capital a Hagåtña.
Els bombardeigs navals japonesos durant la Segona Guerra Mundial van danyar fortament la ciutat i els nord-americans la van reconstruir quasi totalment.
Referències
modifica Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets. |
- Rogers, Robert F (1995). Destiny's Landfall: A History of Guam: University of Hawai'i Press. ISBN 0-8248-1678-1
- Carter, Lee D; Carter, Rosa Roberto; Wuerch, William L (1997). Guam History: Perspectives Volume One: MARC. ISBN 1-878453-28-9
- Sanchez, Pedro C. Guahan, Guam: The History of our Island: Sanchez Publishing House.
- (1996) Kinalamten Pulitikat: Sinenten I Chamorro: Issues in Guam's Political Development: The Chamorro Perspective: The Political Status Education Coordinating Commission. ISBN 1-883488-03-6