Halka és una òpera en quatre actes del compositor polonès Stanisław Moniuszko que fou estrenada en diverses versions. La primera, en dos actes i en versió de concert (Vílnius, 1848); la segona, en versió de teatre (Vílnius, 1854); i la tercera i ja en quatre actes (Varsòvia, 1858).

Infotaula de composicióHalka
Moniuszko - Halka - Gdyby rannym slonkiem (Spiewnik c 1895).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Forma musicalòpera Modifica el valor a Wikidata
CompositorStanislaw Moniuszko
LlibretistaWlodzimierz Wolski
Llengua del terme, de l'obra o del nompolonès
Basat enHistòria camperola en un llogaret de muntanya prop de Cracòvia a finals del segle XVIII
Creació1845-47
Data de publicació1848 Modifica el valor a Wikidata
Partsquatre
Durada2,25 hores Modifica el valor a Wikidata
Personatges
  • Stolnik, hisendat i senescal del rei (baix)
  • Zofia, la seva filla (soprano)
  • Dziemba, administrador de Stolnik (baix)
  • Janusz, noble i hisendat (baríton)
  • Halka (soprano)
  • Jontek, (tenor)
  • Serfs de Janusz, un gaiter (baix)
  • Camperol (tenor)
  • Nobles, invitats, camperoles i camperols serfs (Cor)
Estrena
Estrena1 de gener de 1848 primera versió en dos actes, a Vílnius (en concert)
28 de febrer de 1854 Vílnius (en teatre)
Segona versió en quatre actes: 1 de gener de 1858, Varsòvia
EscenariVílnius Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: b0646415-a53d-4901-ad83-a094dd76c607 Modifica el valor a Wikidata

ArgumentModifica

El noble hisendat Janusz ha trencat la seva relació amb la jove Halka, una serva de la gleva que espera un fill d'ell. Quan Janusz es promet amb la filla del majordom del rei, fa tornar a la jove, que no sap res, al seu poble nadiu i posa a la seva disposició un acompanyant, el serf Jontek.

Aquest estima Halka i sap, la veritat, però ella no se'l creu. El destí de la jove suscita una profunda consternació dels camperols. quan se celebra la boda, Halka reconeix la infidelitat de Janusz i es llença al riu.

La cançó de Halka que canten els serfs del poble per celebrar les noces adopta un to agressiu, soscavat, que dona a entendre que la rebel·lió del poble contra aquesta classe d'injustícies no tardarà a produir-se.

L'òpera com espill de la nacióModifica

Mentre un altre polonès, Chopin, assolia a París un gran prestigi com a ambaixador cultural del seu poble oprimit, el seu company més jove, Moniuszko, obrava en la seva terra en favor de la cultura vernacla. Assolí harmonitzar les característiques de les òperes italiana, francesa i alemanya amb les peculiaritats estilístiques de la tradició i el folklore polonès.

A més, l'òpera Halka es convertí en objecte d'identificació nacional pel seu contingut patriòtic i de crítica social. Amb aquest rerefons, dintre dels límits que els permetien l'existència de la censura, Halka, tant des del punt de vista del contingut com de la música, oferí en molts sectors de la població de Polònia la possibilitat de reconèixer-se a si mateixa i descobrir-se la situació política i cultural pròpia i, ensems, comprendre que es podia canviar.

Malgrat que Moniuszko no elaborà la cançó popular polonesa d'una forma tan sublim com Chopin i no aprecià en particular el folklore dels camperols de les muntanyes Tatra (al sud de Cracòvia) en tota la seva originalitat (en contraposició amb Karol Szymanowski en la dècada de 1920), sinó que més aviat la retocà.

Halka es convertí en una fita de la història musical polonesa del segle xix, perquè Moniuszko continuà fent predominar en ella el seu romanticisme complaent i superficial i preparà la formació d'una cultura musical polonesa autònoma en les postremitats del segle xix i principis del xx.

Folklore: l'aparador ideològicModifica

Moniuszko, hàbil des del punt de vista de la dramatúrgia, mesclà diferents gèneres i tessitures del folklore amb el cànon formal de l'òpera italiana i francesa; per a això aprofità els seus amplis coneixements del repertori europeu i el seu instint d'operista (que li mancava a Chopin). Això convertí a Halka en una obra clau en la història de la dramatúrgia musical polonesa, i també fou una peça que va tenir èxit fora de Polònia.

Les òperes i cançons de Moniuszko tenien una estreta relació amb les preguntes essencials que en aquella òpera movien a la societat polonesa. "Les idees que resten plasmades en les obres del compositor reunien totes les parts del país. A més Moniuszko representava i donava un sentit més ampli a la capacitat tècnica i sòlida, aquesta mateixa de la qual se serviren els compositors d'Europa durant molt de temps després d'ell", aquestes són paraules de Witold Rudzinski, musicòleg, compositor i editor de l'obra de Moniuszko. Just en això es fonamenta la rellevància de Moniuszko. Amb la seva música va bastir un pont entre la música tradicional polonesa i la de Chopin.

ReferènciesModifica