Haloperidol

compost químic

L'haloperidol és un fàrmac neurolèptic, antiemètic i antipsicòtic convencional, que forma part de les butirofenones, sintetitzat l'any 1958 per Janssen. Es tracta d'un dels primers medicaments que es van usar en el segle XX per al tractament de les malalties mentals, i en especial l'esquizofrènia.[1]

Infotaula de fàrmacHaloperidol
Haloperidol.svg
Malaltia objectetrastorn esquizofreniforme, síndrome de Tourette, vòmit, esquizofrènia, psicosi, trastorn esquizoafectiu, trastorn mental i ansietat Modifica el valor a Wikidata
Dades clíniques
Risc per l'embaràscategoria C per a l'embaràs a Austràlia i categoria C per a l'embaràs als EUA Modifica el valor a Wikidata
Codi ATCN05AD01 Modifica el valor a Wikidata
Dades químiques i físiques
FórmulaC₂₁H₂₃ClFNO₂ Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular375,140135 u Modifica el valor a Wikidata
Identificadors
Número CAS52-86-8 Modifica el valor a Wikidata
PubChem (SID)3559 Modifica el valor a Wikidata
IUPHAR/BPS86 Modifica el valor a Wikidata
DrugBank00502 Modifica el valor a Wikidata
ChemSpider3438 Modifica el valor a Wikidata
UNIIJ6292F8L3D Modifica el valor a Wikidata
KEGGC01814 i D00136 Modifica el valor a Wikidata
ChEBI5613 Modifica el valor a Wikidata
ChEMBLCHEMBL54 Modifica el valor a Wikidata
AEPQ100.000.142

Mecanisme d'accióModifica

És un bloquejador no selectiu dels Receptors sensitius de dopamina en el cervell. La Dopamina a més d'augmentar la seva activitat en trastorns psicòtics, involucra la via motora extrapiramidal. Tardanament es pot desenvolupar pel constant bloqueig d'aquests receptors una hipersensibilitat que explica la discinèsia tardana en tractaments de llarg termini.[2]

IndicacionsModifica

S'utilitza per tractar l'esquizofrènia, estats psicòtics aguts, alguns estats d'agitació psicomotriu, estats maníacs, trastorn de pànic, tartamudesa i angoixa. S'usa en el tractament de la corea de Huntington, essent un dels neurolèptics més usats (dosi 6-9 mg / dia ).[3]

ContraindicacionsModifica

L'haloperidol, com la majoria de fàrmacs, presenta tota una sèrie de contraindicacions que s'han de tenir en compte alhora de la seva preinscripció. Algunes d'aquestes contraindicacions són: depressió profunda del Sistema nerviós central, Parkinson, concomitància a l'Alcoholi hipersensibilitat a l'haloperidol o components.

PosologiaModifica

Via oralModifica

La dosi recomanada d'haloperidol en adults i nens és diferent. En els adults la dosi d'inici és de 0,5.2 mg 2 o 3 cops al dia. La dosi de manteniment en adults és d'1 mg a 15 mg al dia repartits entre 2 o 3 vegades diàries.

Pel que fa als nens, la dosi es calcula segons l'edat. En nens d'edat >5 anys la dosi recomanada és de 0,50 mg repartit en dos cops diaris i, els nens < 5 anys 0,25 mg 2 cops al dia.[4]

Via endovenosaModifica

En adults es pot administrar l'haloperidol per via endovenosa. Així, la dosi recomanada és d'entre 5 mg i 10 mg intramuscular(IM) o endovenosa (EV) de forma lenta amb una repartició d'1-2 cops diàris.[4]

Efectes secundarisModifica

Com tots els antipsicòtics en general, presenta freqüentment efectes secundaris adversos. Associats al bloqueig dels receptors de dopamina presenta amb certa freqüència extrapiramidalisme (trastorns motors com tremolor en repòs, i rigidesa similar al Parkinson) segons dosi, que es poden manejar amb anticolinèrgics. Presenta a més altres efectes motors més tardans com acatísia, inquietud en romandre al llit o assegut, tardodisquinesia, que fa referència a moviments anormals de les Mansi la Boca, entre altres. Altres efectes de l'haloperidol són: Mareig, visió borrosa, Xerostomia, Restrenyiment, Diarrea, Nàusees, Vòmits, nerviosisme, Cefalea, entre altres.[5]

Hi ha altres efectes adversos que requereixen assistència mèdica al més aviat possible. Aquests són: Febre, sudoració, confusió, rigidesa muscular, Taquicàrdia, Taquipnea, convulsions, Disfàgia, entre altres.

La síndrome neurolèptica maligna és una reacció adversa greu, amb hipertèrmia, hipertonia muscular generalitzada, alteracions respiratòries i altres alteracions disautonòmiques que poden portar a la mort al pacient.[6]

 
haloperidol

InteraccionsModifica

Amb l'antibiòtic d'ús hospitalaris Imipenem: de causa desconeguda, provoca la disminució de tensió arterial (hipotensió) en administrar imipenem per via intravenosa. Es recomana precaució. Altres fàrmacs amb els quals pot interacciona és amb la Levodopa, a la qual pot alterar el seu efecte antiparkinsonia, la inhibiació dels antidepressius tricíclics, entre altres. El tractament simultània d'haloperidol i liti pot provocar encefalopatia, símptomes extrapiramidals, discinesia tardana, síndrome neurolèptico maligne,etc.[7][8][9]

Embaràs i lactànciaModifica

Durant l'Embaràs, abans d'utilitzar l'haloperidol, cal avaular quins són els riscos i beneficis per la Dona i el Nadó. Només es pot utilitzar si el benefici és superior al risc. Pel que fa a la lactància, el seu ús no està recomanat, ja que, s'excreta per la llet materna. Si el seu ús fos molt urgent i imprescinidble s'hauria de valorar la relació risc-benefici.

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Haloperidol
  1. «Haloperidol» (en anglès). MedlinePlus, 16-05-2011. [Consulta: 4 juny 2015].
  2. «Haloperidol» (en castellà). Vademecum. [Consulta: 6 abril 2015].
  3. «Haloperidol en vademecum» (en castellà), 26-05-2010. [Consulta: 6 abril 2015].
  4. 4,0 4,1 [enllaç sense format] http://www.vademecum.es/principios-activos-haloperidol-n05ad01
  5. [enllaç sense format] http://www.onmeda.es/medicamentos/principio-activo-haloperidol-efectos-secundarios-N05AD01.html
  6. «Haloperidol» (en castellà). Medscape. [Consulta: 6 abril 2015].
  7. http://www.facmed.unam.mx/bmnd/gi_2k8/prods/PRODS/Haloperidol.htm
  8. Franco- Bronson K, Gajwani P. hypotension associated with intravenous haloperidol and imipenem. J Clin Psychopharmacol. 1999 octubre; 19 (5) :480-1. PMID: 10505596
  9. Hauben M. Comments on " hypotension associated with intravenous haloperidol and imipenem J Clin Psychopharmacol. 2001 juny; 21 (3) :345-7. PMID: 11386502