Obre el menú principal

Hamad bin Khalifa Al Thani

emir de Qatar

Hamad bin Khalifa Al Thani —en àrab حمد بن خليفة آل ثاني, Ḥamad ibn Ḫalīfa Āl Ṯānī— (Doha, Qatar, 1 de gener de 1952) és membre de la família reial de Qatar. Fou l'emir de Qatar del 27 de juny del 1995 al 25 de juny del 2013.[1]

Infotaula de personaHamad bin Khalifa Al Thani
Hamad bin Khalifa Al Thani (cropped).jpg
Nom original (ar) حمد بن خليفة آل ثاني
Biografia
Naixement 1r gener 1952 (67 anys)
Doha
  Rei 

Dades personals
Religió Islam
Formació Reial Acadèmia Militar de Sandhurst
Activitat
Ocupació Polític
Rang militar General Major
Família
Família Al Thani
Cònjuge Moza bint Nasser Al Missned
Fills Mohammed bin Hamad bin Khalifa Al Thani
Mishaal bin Hamad bin Khalifa Al Thani
Khalid bin Hamad bin Khalifa Al Thani
Joaan bin Hamad bin Khalifa Al Thani
Jasim bin Hamad bin Khalifa Al Thani
Al-Mayassa bint Hamad bin Khalifa Al-Thani
Tamim bin Hamad Al Thani
Maha bint Hamad bin Khalifa Al Thani
Khalifa Bin Hamad Bin Khalifa Al Thani Tradueix
Hind bint Hamad bin Khalifa Al-Thani Tradueix
Pare Khalifa bin Hamad al-Thani Tradueix
Germans Abdelaziz bin Khalifa Al Thani Tradueix
Premis
30

IMDB: nm3105112
Modifica les dades a Wikidata
Hamad Bin Khalifa Al Thani

Hamad ocupà el poder amb un cop d'estat palatí sense sang, el 1995. Durant els seus 18 anys de govern, va incrementar la producció de gas natural fins a fer de Qatar el país amb major renda per capita del món. Va ser l'amfitrió de molts esdeveniments internacionals: els Jocs Asiàtics de 2006, la Conferència de Doha del 2012 sobre el canvi climàtic, l'Acord de Doha del 2008 entre les diverses faccions libaneses, l'Acord de Doha entre Hamas i Fatah el 2012, i es comprometé a hostatjar la Copa del Món de Futbol de 2022. Creà la Qatar Investment Authority, encarregada d'invertir arreu del món: el gratacels The Shard a Londres, el Barclays Bank, l'Aeroport de Londres-Heathrow, els grans magatzems Harrods, el Paris Saint-Germain F.C., la Volkswagen, la Siemens AG i la Royal Dutch Shell, com a operacions més destacades.[2]

Va acollir dues bases militars dels Estats Units en el seu territori i, tanmateix, mantingué relacions estretes amb Hamas i amb Iran. Donà suport i fins i tot creà diversos moviments rebels a altres països, particularment a Líbia i a Síria durant la Primavera Àrab, mentre mantenia l'estabilitat política a l'interior. Fundà el grup de mitjans de comunicació Al Jazeera, amb el que exercí una gran influència a tot el Món Àrab. Participà en les negociacions entre els nord-americans i els Talibans.[3][4] El juny del 2013, Hamad anuncià per televisió que cedia el poder al seu fill, Tamim bin Hamad Al Thani.[5]

ReferènciesModifica