Obre el menú principal

Hamza ibn Alí fou un emir dels Awlad Mandil dels maghrawa del Chelif.

Infotaula de personaHamza ibn Ali
Modifica les dades a Wikidata

Quan el seu pare Ali ibn Rashid es va suïcidar vers el 1351, Hamza era encara molt jove, i com havia passat amb el seu pare fou portat a Fes per ser criat com un príncep marínida, ja que era descendent d'una reina per via femenina. Al Marroc a més tenia el suport de molts maghrawes que havien emigrat a aquest estat el 1310. Una vegada gran Hamza, amb l'excusa d'una injustícia patida mentre era en campanya contra Tlemcen (1370), va abandonar als marínides i se'n va anar a les muntanyes Banu Bu Said on va obtenir fàcilment el suport de les tribus maghrawa que havien restat a la zona i que en el darrer mig segle havien prosperat a causa de la relativa pau en la qual havien viscut. Durant un temps va governar la regió però aviat es va presentar un exèrcit marínida i els seus tribals es van rendir immediatament.

Va fugir amb un grup d'incondicionals i es va instal·lar amb la tribu àrab dels Banu Husayn, que estava revoltada contra els marínides (amb suport dels abdalwadites) i va agafar el títol d'emir de Titteri, el que deixa suposar que la fortalesa de Titteri (Hisn Titari) era el punt central de la tribu. Tot i que tenia poques forces i els maghrawa Banu Bu Said no li van donar suport, es va llençar temeràriament a la conquesta de Miliana però fou derrotat a Timzught, al nord-est d'aquesta ciutat, i fou capturat amb els seus fidels. Els Banu Husayn van fugir de la plana i es van refugiar a les muntanyes Titteri i en aquesta fortalesa van oposar la darrera resistència (fet del que Ibn Khaldun fou testimoni). Mentre, Hamza i els seus companyes foren executats (inicis del 1372) i els seus cossos decapitats foren penjats a l'exterior de Miliana.

Fou el darrer membre dels Awlad Mandil.

BibliografiaModifica