Hank D'Amico

músic estatunidenc

Hank D'Amico (Rochester (Nova York), 21 de març de 1915 - Nova York, 2 de desembre de 1965) fou clarinetista de jazz estatunidenc.

Infotaula de personaHank D'Amico
Hank D'Amico, New York, N.Y., ca. May 1947 (William P. Gottlieb 01731).jpg
(1947) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 març 1915 Modifica el valor a Wikidata
Rochester (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
Mort3 desembre 1965 Modifica el valor a Wikidata (50 anys)
Nova York Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatEstats Units
Activitat
OcupacióClarinetista, músic de jazz i líder de banda Modifica el valor a Wikidata
GènereJazz Modifica el valor a Wikidata
InstrumentClarinet Modifica el valor a Wikidata
Grup de músicaBenny Goodman
Tommy Dorsey
Red Norvo

IMDB: nm3432612 Musicbrainz: e3c81077-81c1-46c3-873a-79370456412c Discogs: 300546 Allmusic: mn0000090631 Modifica els identificadors a Wikidata

Estudià violí en l'escola de Buffalo, però allà descobrí les possibilitats del clarinet i el saxofon, instrument que arribà a dominar com un consumat especialista. Encara què, a finals dels 1930 tingué de guanyar-se la vida com a tripulant d'un vaixell que transportava mercaderies entre els Grans Llacs. El 1936 durant una estada a Nova York, ingressà en l’orquestra de Red Norvo, com a clarinetista. El 1940 col·laborà amb l'orquestra de Bob Crosby, i en plena guerra mundial constituí el seu propi conjunt, que només va poder mantenir fins al 1942. En els anys següents alternà el clarinet amb el saxofon, i va ser membre destacat dels conjunts orquestrals dirigits per Benny Goodman i Tommy Dorsey, entre d'altres, activitat que compaginà amb actuacions radiofòniques, a través de les quals assolí gran popularitat, consagrant-se com a un dels millors instrumentistes de jazz.

Els temes interpretats per D'Amico, com These fooling things, formen part de la llegenda del gènere. D'altres interpretacions significatives són les que realitzà de peces com: Remember, Russian, Lulaby i Lady be good. D'Amico morí d'un atac al cor quan es trobava en el moment més madur de la seva carrera.

BibliografiaModifica