Hans-Georg Gadamer

filòsof alemany

Hans-Georg Gadamer (1900-2002) va ser un filòsof alemany que va conrear l'hermenèutica i va realitzar comentaris sobre la filosofia antiga. Deixeble de Martin Heidegger, va estar tota la seva vida lligat al món universitari. Va posicionar-se activament contra el règim del nazisme i del comunisme.

Infotaula de personaHans-Georg Gadamer
Hans-Georg Gadamer.jpg
modifica
Biografia
Naixement11 febrer 1900 modifica
Marburg (Alemanya) modifica
Mort13 març 2002 modifica (102 anys)
Heidelberg (Alemanya) modifica
Lloc d'enterramentHeidelberg modifica
Membre de l'Acadèmia d'Atenes
modifica
Dades personals
FormacióUniversitat de Marburg . doctorat (1919–1922)
Universitat de Breslau (1918–1919) modifica
Activitat
Camp de treballFilosofia, estètica, ontologia, epistemologia i llenguatge modifica
OcupacióFilòsof i professor d'universitat modifica
OcupadorUniversitat de Heidelberg (1949–2002)
Universitat de Frankfurt (1948–1949)
Universitat de Leipzig (1938–1948)
Universitat de Marburg (1928–1938) modifica
ProfessorsMartin Heidegger, Richard Hönigswald, Paul Natorp i Nicolai Hartmann modifica
Influències
Obra
Obres destacables
Localització dels arxius
Família
PareJohannes Gadamer modifica
Cronologia
11 febrer 2000 persona centenària modifica

Musicbrainz: 76ad9641-5144-4604-8e3f-d9697128b416 Discogs: 4290170 Modifica els identificadors a Wikidata
Placa commemorativa en honor a Hans-Georg Gadamer

Idees principalsModifica

Gadamer afirmava que és impossible assolir l'objectivitat, de manera que el significat d'allò que envolta l'ésser humà s'ha d'assolir per consens, comunicant l'experiència personal parcial a d'altres per aconseguir una veritat pragmàtica. Aquesta experiència està marcada pel context històric, encara que la influència sigui inconscient, i per tant cal analitzar l'entorn de l'individu per comprendre qualsevol fenomen que l'afecti.

Aquest entorn inclou els textos: comprendre un escrit significa fer entrar en relació els propis apriorismes i coneixements amb els de l'autor, de manera que l'obra es va interpretant constantment en un diàleg amb els successius lectors (idea de la qual va apropiar-se la crítica literària). El diàleg, per no desvirtuar massa el sentit del text, ha de tenir en compte l'horitzó d'expectatives de l'autor, és a dir, s'ha de situar en un context passat però llegit des del present. Aquesta ambivalència és el mètode propi de coneixement de les humanitats i ciències socials, que a vegades busquen (erròniament, segons Gadamer) imitar la metodologia positivista de les ciències exactes.

ObresModifica

  • Wahrheit und Methode. Grundzüge einer philosophischen Hermeneutik. (Tübingen 1960), Unveränd,Tübingen 1975.
  • Lob der Theorie, Frankfurt a. M., Suhrkamp, 1983.
  • Das Erbe Europas, Frankfurt a. M., Suhrkamp, 1989.
  • Über die Verborgenheit der Gesundheit, Frankfurt a. M., Suhrkamp, 1993.
  • Der Anfang der Philosophie, Stuttgart, Philipp Reclam, 1996.
  • Erziehung ist sich erziehen Heidelberg 2000.
  • Hermeneutische Entwürfe. Vorträge und Aufsätze Tübingen 2000.
  • Platos dialektische Ethik. Phänomenologische Interpretationen zum Philebos Hamburg 2000.

Bibliografia en catalàModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hans-Georg Gadamer