Obre el menú principal

Hans Pfitzner

compositor alemany
(S'ha redirigit des de: Hans Erich Pfitzner)

Hans Erich Pfitzner (Moscou, Rússia, 5 de maig de 1869 - Salzburg, Àustria, 22 de maig de 1949) fou un compositor alemany nascut a Rússia de pares alemanys.

Infotaula de personaHans Pfitzner
Hans Pfitzner by Wanda von Debschitz-Kunowski, ca 1910.jpg
Biografia
Naixement 5 maig 1869
Moscou
Mort 22 maig 1949 (80 anys)
Salzburg
Lloc d'enterrament Zentralfriedhof
Formació Hoch Conservatory Tradueix
Activitat
Ocupació Compositor, director d'orquestra, professor d'universitat, escriptor i pianista
Ocupador Hochschule für Musik und Theater München Tradueix
Gènere artístic Òpera i música clàssica
Professors Iwan Knorr
Alumnes Ture Rangström
Instrument Piano
Signatura

Musicbrainz: 15a0fda7-75dd-472b-8c51-6e78f99ac510
Modifica les dades a Wikidata

Estudià amb el seu pare que era director d'orquestra i violinista del Teatre Municipal de Frankfurt, i en el Conservatori Hoch de Frankfurt, sota la direcció de J. Kwast i J. Knorr. Professor del conservatori de Coblença (1892-1893), féu un concert a Berlín (1893), on executà les seves pròpies composicions; dirigint l'orquestra del Teatre Municipal de Magúncia (1894-1895), i fou nomenat segon mestre de capella de la mateixa ciutat (1896).

Després passà a Berlín com a professor de composició i director d'orquestra del Conservatori Stern (1897); actuà com a primer director d'orquestra en el Teatre dels Westens des de 1903: dirigí, el 1907, els concerts Kaim a Munic; després fou mestre de la música municipal d'Estrasburg, on entre els seus alumnes tingué al suís Aloÿs Fornerod;[1] ensems fou director de Conservatori i director de l'Òpera local; finalment, el 1913 va ser nomenat professor reial prussià.

Era doctor en filosofia, honoris causa de la Universitat d'Estrasburg. A la fi de la Segona Guerra Mundial va ser llistat a la Gottbegnadeten-Liste, un miler d'artistes considerats per Hitler i Goebbels com a irreemplaçables que eren exempts de serveis al front per a protegir el patrimoni cultural alemany.

Publicà alguns escrits sobre crítica i estètica musical. Va combatre les tendències musicals que es manifestaren després de la guerra de 1914 i va defensar tenaçment l'art nacional tradicional.

Va compondre les obres següents:

  • Der arme Heinrich: (Magúncia, 1895)
  • Die Rose vom Liebes garten: (Elberfeld, 1901)
  • Palestrina: òpera dramàtica musical. Estrenada amb gran èxit a Munic el 1917
  • Festival de Solhang: d'Henrik Ibsen (1889)
  • Käthchen von Heilbronn d'en Heinrich Von Kleist (Berlín, 1908)
  • Christelftein poema sobre el Nadal, de Reiner Stach (Munic, 1906)
  • Scherzo: per a orquestra (1888)
  • Cello Sonata: op. I (1899)
  • Trio; op. 8 1908
  • Quartet de corda en re major, op. 13 (1908)
  • Quintet, amb piano en do major op. 23 (1908)
  • Der Blumen Rache: per contralt, cor de dones i orquestra (1888)
  • Columbus: lletra de Friedrich von Schiller, per a vuit parts, cors i orquestra
  • Lieder i cançons
  • Cançons, cançons dels bards, del Hermann-Schlacht, de Kleist
  • Baldes, Herr Oluf: per a baríton i orquestra, op. 12
  • Die Heinzelmämmmchen, per a baix i gran orquestra
  • Von deutscher Seele cantata romàntica (1922)
  • Concert per a violí: (1923)
  • Va revisar l'òpera de Heinrich Marschner Der Templer und die Jüdin (1912). A més va publicar Bühnentradition (1905-1907), E.T.A. Hoffmanus Undine (1906), i Zur Grundfrage der Operndichtung (1908)

Alumnes famososModifica

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hans Pfitzner  
  • Suplement 1949-1952- pàg. 323- Tom núm. 44, pàg. 359 i Apendix nº. 8 pàg. 425. de l'Enciclopèdia Espasa (ISBN 84-239-4500-6 obra completa)
  1. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. II, pàg. 448. (ISBN 84-7291-227-2)
  2. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. III, pàg. 1165. (ISBN|84-7291-226-4)