Hans Freudenthal

matemàtic neerlandès

Hans Freudenthal (Luckenwalde, 17 de setembre de 1905 - Utrecht, 13 d'octubre de 1990) va ser un matemàtic neerlandès, nascut a Alemanya.

Infotaula de personaHans Freudenthal
Portret van prof. dr. H. Freudenthal, 1957 (2).jpg
Freudenthal el 1957 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(he) Jitschack Freudenthal Modifica el valor a Wikidata
17 setembre 1905 Modifica el valor a Wikidata
Luckenwalde (Imperi Alemany) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 octubre 1990 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Utrecht (Països Baixos) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri Daelwijck, 412-0-24 52° 07′ 45″ N, 5° 05′ 39″ E / 52.129181°N,5.094261°E / 52.129181; 5.094261 Modifica el valor a Wikidata
President Comissió Internacional per a l'ensenyament de les matemàtiques
1967 – 1970
← André LichnerowiczJames Lighthill →
Rector Universitat d'Utrecht
1963 – 1964
← Willem Cornelis van UnnikLouis Jacob Hijmans van den Bergh → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsV. Sirolf Modifica el valor a Wikidata
Grup ètnicJueus Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Frederic Guillem de Berlín (1923–1931) Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaÜber die Enden topologischer Räume und Gruppen  (1931 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiHeinz Hopf i Ludwig Bieberbach Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballTopologia, didàctica de la matemàtica, didàctica, topologia algebraica i matemàtiques Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, historiador de les matemàtiques, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat d'Utrecht. Facultat de Matemàtiques i Física (1946–1976), emèrit
Universitat d'Amsterdam (1931–1940), ocupació nazi d'Europa Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralWillem van Est, Jacques Benders, Hans Duistermaat, Carel Scheffer, Arnoud van Rooij, Gerhard Veltkamp, Henk Bos, Jan Nienhuys, Jacob Ponstein, Rudolf Hirschfeld, Gerard Leppink, Petrus Lemmens, Ferdinand Veldkamp, Arie Boers, Gerard Schellekens, Eduard van der Waag, Pieter van Albada, G. J. B. Bremer, Dono Kijne, P. M. van Hiele, Nicole De Grande-De Kimpe, W. I. M. Wils, Adrie Treffers, Tjepke Blanksma, Frederik Hogesteeger i Hendrikus de Jong Modifica el valor a Wikidata
Localització dels arxius
Família
CònjugeSuus Freudenthal-Lutter (1932–) Modifica el valor a Wikidata
FillsMatthijs Freudenthal Modifica el valor a Wikidata
ParesJoseph Freudenthal i Elsbeth Ehmann
Premis

Vida i ObraModifica

Freudenthal va néixer en el districte de Teltow-Fläming, en una família jueva. El seu pare era professor de religió i oficiant de la sinagoga local de Luckenwalde. El seu nom hebreu era Jitschak (Isaac), però sempre l'anomenaven Hans o Hansing.[1] Va fer la seva escolarització a l'escola local de Luckenwalde, des del 1911. El 1923 va ingressar a al universitat de Berlín per estudiar matemàtiques, física i filosofia.[2] El 1927 va assistir a unes classes que va donar a Berlín el matemàtic neerlandès L.E.J. Brouwer i va quedar captivat per la topologia, disciplina que va marcar l'inici de la seva carrera científica.[3] El 1930 va obtenir el doctorat a la universitat de Berlín i l'any següent l'habilitació docent a la universitat d'Amsterdam,[4] en la qual va passar a ser assistent de Brouwer. El 1932 es va casar amb la pedagoga (no jueva) Susanna Lutter.

Durant els anys de l'ocupació nazi dels Països Baixos va ser rellevat del seu lloc de treball i va haver d'amagar-se amb la seva família,[5] essent detingut en al menys dues ocasions. Durant aquesta època es va dedicar a l'ensenyament dels seus fills,[6] cosa que el va fer interessar-se per la didàctica de les matemàtiques i el 1945 va escriure els primers treballs sobre el tema.[7] També es va dedicar a escriure obres literàries, amb les que va guanyar algun premi sota el pseudònim de V. Sirolf,[8] potser un acrònim de Floris V.

En acabar la Segona Guerra Mundial va ser re-instaurat en la seva plaça docent a Amsterdam però sense remuneració, per això va acceptar una plaça docent a la universitat d'Utrecht el 1946.[9] El 1968 va llençar la revista Educational Studies in Mathematics,[10] que aviat va ser una peça clau en el camp de la didàctica de les matemàtiques. El 1971 va esdevenir director del recent fundat Institut pel Desenvolupament de l'Ensenyament Matemàtic (IOWO),[11] que el 1991 va canviar el seu nom per dir-se Institut Freudenthal. El 1976 es va retirar tant de la seva plaça de professor com de la director del IOWO, tot i que va continuar un estret contacte amb les tasques del Institut.[12]

Les aportacions més notables en teoria matemàtica de Freudenthal, van ser anteriors a la guerra i en els camps de la geometria, la topologia i la teoria dels grups de Lie.[13] A partir de la guerra es va començar a interessar per la Història d'Holanda, de la ciència i de les matemàtiques[14] i, sobre tot, per la didàctica de les matemàtiques, tema sobre el que sempre va tenir opinions poc ortodoxes.[15] Per exemple: rebutjava la introducció de la matemàtica moderna i defensava una teoria curricular de l'ensenyament matemàtic,[16] amb el mètode que ell va denominar Educació Matemàtica Realística.[17] A més, el 1960, va construir un llenguatge, el Lincos, que pretenia ser d'ús universal.[18]

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hans Freudenthal
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Hans Freudenthal» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • Muñoz García, Amelia. «Hans Freudenthal, el más didáctico». Radio Sepharad. [Consulta: 20 setembre 2021]. (castellà)
  • «Hans Freudenthal Award». ICMI, 2021. [Consulta: 20 setembre 2021]. (anglès)