Hans Hotter (19 de gener de 1909 - 6 de desembre de 2003) va ser un baix-baríton alemany, considerat un dels millors cantants del segle xx per les seves intervencions en el repertori wagnerià i en el lied.

Plantilla:Infotaula personaHans Hotter

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 gener 1909 Modifica el valor a Wikidata
Offenbach am Main (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 desembre 2003 Modifica el valor a Wikidata (94 anys)
Múnic (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
FormacióMusikhochschule de Munic Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant d'òpera, actor Modifica el valor a Wikidata
Membre de
AlumnesOtto Katzameier Modifica el valor a Wikidata
VeuBaix-baríton Modifica el valor a Wikidata

InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Família
ParesKarl Hotter Modifica el valor a Wikidata  i Crescentia Winklmayer Modifica el valor a Wikidata
Premis

Descrit per la fontBiblioteca Digital BEIC
Obálky knih, Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0396262 Allmovie: p300148
Spotify: 3GtU1O2V8snd7EP5ySYLqN Musicbrainz: 20a505cf-e49c-426d-8544-28c8ed052046 Discogs: 861484 Allmusic: mn0001602999 Find a Grave: 8177166 Modifica els identificadors a Wikidata

Hotter va desenvolupar els inicis de la seva carrera principalment a Alemanya i Àustria, fins que el 1947 va debutar al Covent Garden. A partir d'aquell moment va cantar als principals teatres d'òpera del món, tot i que va tenir una relació difícil amb el Metropolitan Opera de Nova York.

El 1952 va debutar al Festival de Bayreuth, d'on es va convertir en un dels seus pilars. Hi va cantar freqüentment Wotan, Gurnemanz i Amfortas, i de forma més esporàdica l'Holandès, Kurwenal, Marke, Hans Sachs, Pogner, Gunther i Titurel.

Hotter va ser també un reconegut cantant de lied, especialista en obres com el Winterreise de Franz Schubert.

A partir dels anys seixanta va començar una carrera com a director d'escena, escenificant L'Anell del Nibelung al Covent Garden i substituint Wieland Wagner a Bayreuth després de la seva mort. Es va retirar oficialment el 1972, tot i que va seguir cantant papers com el Shigolch de Lulu (Alban Berg) fins a la dècada dels noranta.

Bibliografia

modifica
  • Hans Hotter & Donald Arthur, 2001. Hans Hotter: Memoirs. Northeastern University Press