Hans von Salmuth

Hans Eberhard Kurt Freiherr von Salmuth (11 de novembre de 1888 - 1 de gener de 1962) va ser un general i criminal de guerra alemany durant la Segona Guerra Mundial. Salmuth va comandar diversos exèrcits al front oriental, i el Quinzè Exèrcit a França durant la invasió del dia D. Després de la guerra, va ser jutjat en el Judici de l'Alt Comandament, com a part dels Judicis posteriors de Nuremberg. Va ser declarat culpable de crims de guerra i crims contra la humanitat i condemnat a 20 anys. Va ser alliberat el 1953.

Hans von Salmuth

Nom original	(de) Hans Eberhard Kurt von Salmuth
Biografia
Naixement	11 novembre 1888 Metz (França)
Mort	1r gener 1962 (73 anys) Heidelberg (Alemanya)
Sepultura	Wiesbaden
Activitat
Ocupació	oficial
Activitat	1907  –
Carrera militar
Lleialtat	Tercer Reich
Branca militar	Infanteria
Rang militar	Generaloberst
Comandant de (OBSOLET)	Grup d'Exèrcits B, XXX Army Corps (Wehrmacht) (en) , 17th Army (en) , 2nd Army (en) , 4th Army (en) i 15è Exèrcit (Alemanya)
Conflicte	Primera Guerra Mundial i Segona Guerra Mundial
Altres
Condemnat per	crim contra la humanitat
Premis  Creu al Mèrit Militar, 3a classe  Creu de Cavaller de la Creu de Ferro

Biografia

Hans von Salmuth, fill de l'oberstleutnant Friedrich Ernst Werner Anton Freiherr von Salmuth (1853–1926), es va unir a l'exèrcit prussià el 1907 i va servir a l'exèrcit alemany durant la Primera Guerra Mundial.

Salmuth va romandre a l'exèrcit i va servir com a cap d'estat major del II Cos de 1934 a 1937. Va ser assignat com a cap d'estat major al comandament del primer grup d'exèrcits. El 1938 va ser traslladat com a cap d' Estat Major al Segon Exèrcit.

El 1939 va ser cap d'estat major del Grup d'Exèrcits Nord, comandat pel general Fedor von Bock, durant la invasió de Polònia. Salmuth va continuar com a cap d'estat major a Bock, quan aquest últim va rebre el comandament del grup d'exèrcits B per a la invasió de Bèlgica i França, el maig de 1940. El juliol de 1940, Salmuth va rebre la Creu de Cavaller de la Creu de Ferro. L'1 d'agost de 1940 va ser ascendit a tinent general.

El 1941, Salmuth va ser assignat al front oriental i va rebre el comandament del XXX Cos. Va participar en l'Operació Barbarroja i va participar a la batalla de Sebastòpol. Com tots els cossos alemanys del front oriental, el cos de Salmuth va implementar la criminal ordre dels comissaris. El 1942, va ser nomenat comandant en funcions del XVII Exèrcit (del 20 d'abril de 1942 a l'1 de juny de 1942). Durant un breu temps, del 6 de juny de 1942 al 15 de juliol de 1942, va ser assignat al comandament del Quart Exèrcit, en substitució de l'antic comandant, Gotthard Heinrici, que va marxar en excedència. A mitjans de juliol de 1942 va rebre el comandament del Segon Exèrcit.

El gener de 1943 Salmuth va ser ascendit a Generaloberst, el segon rang d'oficial alemany més alt de la Wehrmacht. En aquell moment, es va enfrontar a l'operació soviètica de Vorónej-Kastornensk, en la qual el Segon Exèrcit va ser gairebé destruït. El 3 de febrer de 1943, va rebre el comandament del Quart Exèrcit fins al juliol de 1943. L'agost de 1943, Salmuth va ser reassignat al comandament del Quinzè Exèrcit estacionat al Pas-de-Calais, França. Salmuth va ser rellevat del seu comandament, a finals d'agost de 1944, després de la desintegració de la línia del front alemanya, després del trencament aliat de Normandia (Operació Cobra), sense rebre cap més comandament.

Judici i condemna

Salmuth va ser jutjat en el Judici de l'Alt Comandament, com a part dels Judicis posteriors de Nuremberg. Salmuth va ser declarat culpable de crims de guerra i crims contra la humanitat, inclòs l'assassinat i maltractament de presoners de guerra soviètics, i d'assassinat, deportació i presa d'ostatges de civils als països ocupats. Va ser condemnat a 20 anys de presó. La seva condemna va ser revisada el 1951, commutada per 12 anys i retrodatada al juny de 1945. Salmuth va ser alliberat el 1953.

Hans von Salmuth va morir el 1962.

Registre de servei

• XXX Cos - 10 de maig de 1941 - 27 de desembre de 1941
• XVII Exèrcit - 20 d'abril de 1942 - 1 de juny de 1942
• Quart Exèrcit - 6 de juny de 1942 - 15 de juliol de 1942
• Segon Exèrcit - 15 de juliol de 1942 - 3 de febrer de 1943
• Quart Exèrcit - Juny de 1943 - 31 de juliol de 1943
• Quinzè Exèrcit - 1 d'agost de 1943 - 25 d'agost de 1944

Promocions

Fähnrich – 9 de setembre de 1907

Leutnant - 27 de gener de 1909 (amb patent del 28 de gener de 1907)

Oberleutnant

Hauptman – 18 d'agost de 1916

Major – 1 de gener de 1928

Oberstleutnant – 1 de febrer de 1932

Oberst - 1 d'abril de 1934

Generalmajor – 1 d'agost de 1937

Generalleutnant – 1 d'agost de 1939

General der Infanerie – 1 d'agost de 1940

Generaloberst – 1 de gener de 1943

Condecoracions

Creu de Cavaller de la Creu de Ferro (19/7/1940)

Creu de Ferro 1914 de 1a Classe

Creu de Ferro 1914 de 2a Classe

Barra de 1939 a la Creu de Ferro 1914 de 1a Classe

Barra de 1939 a la Creu de Ferro 1914 de 2a Classe

Orde del Mèrit Militar amb Espases de 4a Classe (Baviera)

Creu Austro-Hongaresa de 3a Classe del Mèrit Militar amb insígnia de guerra

Creu d'Honor dels Combatents del Front

Medalla del Llarg Servei a la Wehrmacht de I i IV classe

Bibliografia

• Hébert, Valerie. Hitler's Generals on Trial: The Last War Crimes Tribunal at Nuremberg. Lawrence, Kansas: University Press of Kansas, 2010. ISBN 978-0-7006-1698-5. 
• Scherzer, Veit. Die Ritterkreuzträger 1939–1945 (en alemany). Jena, Germany: Scherzers Militaer-Verlag, 2007. ISBN 978-3-938845-17-2. 
• Stahel, David. The Battle for Moscow. Cambridge, UK: Cambridge University Press, 2015. ISBN 978-1-107-08760-6. 

Enllaços externs

• US Military Tribunal Nuremberg. «High Command Trial, Judgment of 27 October 1948», 1948.

Càrrecs militars
Precedit per: Generalleutnant Eugen Ott	Comandant del XXX. Armeekorps 10 de maig de 1941 – 27 de desembre de 1941	Succeït per: General der Artillerie Maximilian Fretter-Pico
Precedit per: Generaloberst Hermann Hoth	Comandant del 17. Armee 20 d'abril de 1942 – 31 de maig de 1942	Succeït per: Generaloberst Richard Ruoff
Precedit per: Generaloberst Gotthard Heinrici	Comandant del 4. Armee 6 de juny de 1942 – 15 de juliol de 1942	Succeït per: Generaloberst Gotthard Heinrici
Precedit per: General Maximilian Reichsfreiherr von Weichs	Comandant del 2. Armee 14 de juliol de 1942 – 3 de febrer de 1943	Succeït per: General Walter Weiß
Precedit per: Generaloberst Gotthard Heinrici	Comandant del 4. Armee Juny de 1943 – 31 de juliol de 1943	Succeït per: Generaloberst Gotthard Heinrici
Precedit per: General Heinrich von Vietinghoff gennant Scheel	Comandant del 15. Armee 8 d'agost de 1943 – 24 d'agost de 1944	Succeït per: General Gustav-Adolf von Zangen