Haplorins
Els haplorins (Haplorrhini, del grec haplos, 'simple' i rhinos, 'nas'), són un ample grup de primats entre els quals s'inclouen els humans. S'anomenen així per què manquen d'una membrana al voltant dels narius (rinari) i de vibrisses al musell, al contrari que els primats estrepsirins com els lèmurs. Aquestes dues característiques apareixen també en molts d'altres mamífers: rates, gossos, etc.
Haplorrhini  | |
|---|---|
 mona esquirol comuna | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Primates |
| Subordre | Haplorrhini Pocock, 1918 |
| Famílies | |
Els haplorins han perdut la funció de l'enzim terminal que fabrica la vitamina C, mentre que els estrepsirins, com la majoria dels altres grups de mamífers, han mantingut aquest enzim i la capacitat de fabricació de la vitamina C.[1]
El rinari sol estar dividit horitzontalment en dues seccions i hi ha autores que consideren el solc de sota de la nariu dels haplorins un vestigi d'aquesta segmentació. Tots els haplorins tenen un úter de cambra única, a excepció dels tàrsids, que tenen un úter bicorne com els estrepsirins. Solen parir una única cria i el temps que passen amb ella és més llarg que el dels estrepsirins. A més a més, el cos és més gros, tenen un major diàmetre cerebral i una visió més desenvolupada, distingint colors i arribant a ser quasi tots diürns.
Classificació i evolucióModifica
El omòmids, un grup extingit de prosimis, es considera més pròxim als tàrsids que als estrepsirins i es creu que serien els més antics haplorins. Es creu que els haplorins se separaren dels estrepsirins fa 63 crons. La primera divisió en el clade cap als tàrsids es produí en teoria fa 58.
La resta, els simis, inclou els platirrins (micos del nou món) i els catarrins. Fins fa poc es creia que ambdós llinatges s'havien separat a Àfrica, però actualment, amb els fòssils trobats al Pakistan de Bugtipithecus inexpectans, Phileosimias kamali i Phileosimias brahuiorum es replanteja aquesta asseveració.
El següent és la classificació, en relació a l'ordre dels primats,[2][3] de les famílies vivents d'haplorins:
- Ordre Primates
- Subordre Haplorhini
- Infraordre Tarsiiformes
- Família Tarsiidae
- Infraordre Simiiformes
- Parvordre Catarrhini
- Superfamília Cercopithecoidea
- Família Cercopithecidae
- Superfamília Hominoidea
- Família Hominidae
- Família Hylobatidae
- Superfamília Cercopithecoidea
- Parvordre Platyrrhini
- Família Aotidae
- Família Atelidae
- Família Callitrichidae
- Família Cebidae
- Família Pitheciidae
- Parvordre Catarrhini
- Infraordre Tarsiiformes
- Subordre Haplorhini
BibliografiaModifica
- Primate Taxonomy (Smithsonian Institute Press, 2001), Colin Groves (ISBN 1-56098-872-X) (anglès)
- Primates in Question (Smithsonian Institute Press, 2003), Robert W. Shumaker & Benjamin B. Beck (ISBN 1-58834-176-3) (anglès)
ReferènciesModifica
- ↑ Pollock, J. I.; Mullin, R. J. «Vitamin C biosynthesis in prosimians: Evidence for the anthropoid affinity of Tarsius». American Journal of Physical Anthropology, 73, 1, 1987, pàg. 65–70. DOI: 10.1002/ajpa.1330730106. PMID: 3113259. (anglès)
- ↑ Wilson, D. E.; Reeder, D. M. (editors). Mammal Species of the World. A Taxonomic and Geographic Reference, 3a edició (en anglès). Baltimore: Johns Hopkins University Press, 2 volums, (2.142 pàg.), 2005. ISBN 978-0-8018-8221-0.
- ↑ Rylands AB and Mittermeier RA. «The Diversity of the New World Primates (Platyrrhini)». A: Garber PA, Estrada A, Bicca-Marques JC, Heymann EW, Strier KB. South American Primates: Comparative Perspectives in the Study of Behavior, Ecology, and Conservation. Springer, 2009. ISBN 978-0-387-78704-6. (anglès)
Enllaços externsModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Haplorins |
- Neotropical Primates 10(3) (anglès)
- Asian primate fossils (anglès)