Haptodus
Haptodus és un gènere extint de petits sinàpsids esfenacodonts. Són els esfenacodonts més antics i primitius coneguts.[1] Visqueren des del Carbonífer superior fins al Permià inferior a la Pangea equatorial. Era un depredador de mida mitjana (1,5 metres de longitud) que s'alimentava d'insectes i petits vertebrats.[2]
  | |
| Dades | |
|---|---|
| Longitud | 1,5 m |
| Període | |
| Estat de conservació | |
 Fòssil | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Gènere | Haptodus Gaudry, 1886 |
| Espècies | |
| |
Referències modifica
- ↑ Kemp, 2005, p. 25.
- ↑ http://www.palaeos.com/Vertebrates/Units/390Synapsida/390.500.html Arxivat 2010-04-05 a Wayback Machine.
Bibliografia modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Haptodus |
- Kemp, T. S. The Origin and Evolution of Mammals (en anglès). Oxford University Press, 2005. ISBN 9780198507611.