Harpòcrates

Harpòcrates (en grec antic: Ἁρποκράτης) és el nom grec amb el qual és coneguda la deïtat egípcia Horpajard o Harpajered, nom del déu Horus a Alexandria. Els grecs l'adoptaren com a déu del silenci. També simbolitza el sol de l'albada o de l'hivern, i la renovació constant.[1]

Harpócrates com a Horus nen
Hor-pa-jered (Ḥr-p3-ẖrd)
en jeroglífic
G5p
F32
r
d
A2


IconografiaModifica

 
Harpòcrates com a Horus sobre cocodrils

El seu aspecte més conegut és el d'Horus sobre cocodrils, una forma tardana que representa el nen Horus dempeus sobre dos cocodrils mentre sa mare busca a Osiris desaparegut. També, com un nen nu amb el dit de la mà dreta a la boca, portant corona reial i ureu, i una cua en un costat del cap, característica dels prínceps egipcis. Com a símbol del sol naixent, el representen com un xiquet eixint d'un lotus, en l'època grecoromana.

MitologiaModifica

El nen Horus apareix en els Textos de les piràmides, en el mite osiríac, en el qual espera sa mare mentre aquesta se'n va a la recerca d'Osiris, que ha estat assassinat per Seth i llançat al riu. Harpòcrates roman a Buto, prop d'una de les boques del Nil, a cura d'una divinitat local.

És el sol feble de l'alba, o el sol hivernal, nu i desprotegit. Però com aquest sol, es transforma en un de poderós, i de xiquet indefens es transforma en un Horus poderós i venjador de la mort de son pare Osiris, en l'Horus guerrer, Hartomes, que venç Seth.

Formava part de l'Enèada heliopolitana.

Segons Plutarc, Harpòcrates fou engendrat per Isis i Osiris, en relacions pòstumes, i nasqué abans d'hora com un nadó feble de cames.

SimbologiaModifica

Per als antics grecs era fill de Serapis i Isis i creien que era el déu del secret i la discreció en interpretar per error la postura del dit a la boca com un gest de silenci. "No s'ha d'imaginar que Harpòcrates és un déu imperfecte en estat d'infantesa ni gra que germina. Cal considerar-lo com aquell que rectifica i corregeix les opinions irreflexives, imperfectes i parcials tan esteses entre les persones respecte als déus. Per això, i com a símbol de discreció i silenci, s'aplica aquest déu el dit sobre els llavis". (Plutarc)[2]

SincretismeModifica

Quan Isis es transformà en la dea Afrodita per als grecs, Harpòcrates fou assimilat a Eros, considerat fill de Serapis i Isis, i el veieren com el déu del secret i la discreció. També se l'identificà amb Harsomtus.

CulteModifica

El seu culte es desenvolupa en l'Imperi Nou i els grecs l'adoren al temple de Coptos al costat d'Isis i a El Mahamud, al nord de Luxor, on apareix com a fill de Menthu i Raettauy. A Edfú es mostra com a fill d'Athor i d'Harsomtus. L'Horus sobre cocodrils apareix en uns amulets anomenats cippus, del període tardà, que es fan molt populars contra els animals perillosos.

ReferènciesModifica

  1. Enciclopedia Espasa. Vol. 27., pág. 749
  2. Rosa Thode: Harpòcrates.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Harpòcrates