Harriet Beecher Stowe

escriptora abolicionista estatunidenca

Harriet Elizabeth Beecher Stowe, nascuda Harriet Elizabeth Beecher, (Litchfield, 14 de juny de 1811Hartford, 1 de juliol de 1896) va ser una escriptora i activista política estatunidenca, coneguda pel seu destacat paper com a abolicionista.[1]

Infotaula de personaHarriet Beecher Stowe
Beecher-Stowe.jpg
Harriet Beecher Stowe Modifica el valor a Wikidata
Nom original(en) Harriet Beecher Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Elizabeth Harriet Beecher Modifica el valor a Wikidata
14 juny 1811 Modifica el valor a Wikidata
Litchfield (Connecticut) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r juliol 1896 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Hartford (Connecticut) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortMalaltia d'Alzheimer Modifica el valor a Wikidata
SepulturaPhillips Academy Cemetery (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatEstats Units
ReligióProtestantisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióHartford Female Seminary Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballEscriptor Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Florida Modifica el valor a Wikidata
OcupacióEscriptora i activista política
GènereNovel·la i conte Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaChristopher Crowfield
Obra
Primeres obresThe Mayflower; or, Sketches of Scenes and Characters Among the Descendants of the Pilgrims (1834)
Obres destacables
Localització dels arxius
Família
FamíliaFamília Beecher Modifica el valor a Wikidata
CònjugeCalvin Ellis Stowe (1836–1886) Modifica el valor a Wikidata
FillsCharles Edward Stowe (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesLyman Beecher Modifica el valor a Wikidata  i Roxana Foote Beecher Modifica el valor a Wikidata
GermansIsabella Beecher Hooker, Henry Ward Beecher, Edward Beecher, Thomas K. Beecher, Catharine Beecher i Charles Beecher Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Appletons' Stowe Calvin Ellis - Harriet Beecher signature.png Modifica el valor a Wikidata

Lloc webharrietbeecherstowe.org Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0832952 Allmovie: p315088 IBDB: 6090
Musicbrainz: e91673c0-35f5-4321-a7f3-1a5e27671dfd Discogs: 463459 IMSLP: Category:Stowe,_Harriet_Beecher Find a Grave: 992 Modifica el valor a Wikidata

Autora de més de 10 llibres, sent el més famós La cabana de l'oncle Tom, en el qual narra la història de la vida en l'esclavitud i que va ser publicada inicialment en forma d'episodis serials de 1851 a 1852 en un òrgan abolicionista, The National Era, editat per Gamaliel Bailey. Tot i que Stowe mai no havia estat al Sud nord-americà, va publicar subsegüentment A Key to Uncle Tom's Cabin, un treball en el qual documentava la veracitat de la seua descripció de les vides dels esclaus en la novel·la original. La seua segona novel·la va ser Dred: A Tale of the Great Dismal Swamp: també en contra de l'esclavitud.

BiografiaModifica

Elizabeth Harriet va ser la setena d'onze fills de Lyman Beecher,[2][3] un ministre presbiterià,[4] i de Roxana Foote Beecher.[5] Dels onze fills, set esdevindrien pastors, inclòs Henry Ward Beecher, una figura important en l'emancipació dels afroamericans. La seva germana gran Catherine Beecher seria una pionera pel dret a l'educació de les dones,[6] i la seva germana petita Isabella Beecher Hooker seria una de les fundadores de la National Women's Suffrage Association[7][8][9]

Tot i que la seva família és puritana, està oberta als problemes socials i a la reforma de la societat. La seva mare va morir quan ella tenia cinc anys, el seu pare es va tornar a casar amb Harriet Porter Beecher. Des de la seva infantesa, va ser convidada a participar en els debats durant els àpats, fet que li va donar un maneig de l'argumentació i de la retòrica.[10]

L'any 1832, la seua família es va mudar a Cincinnati, Ohio, una altra fervent ciutat de la causa abolicionista, on son pare va esdevenir el primer president del Seminari Teològic de Lane.

Allà Elizabeth va ser mestra i va començar a escriure Escenes i tipus descendents de pelegrins que va publicar l'any 1843 sota el títol de The Mayflower (del nom del vaixell anglès Mayflower ) dels emigrants que van arribar a Amèrica del Nord el 1620).[11]

En aqueix lloc, va obtenir coneixement propi de l'esclavitud i de l'organització clandestina de suport als esclaus anomenada Ferrocarril Subterrani, factors que la van motivar a escriure Uncle Tom's Cabin, la primera gran novel·la nord-americana amb un heroi afroamericà.

CarreraModifica

El 1833, va publicar el seu primer llibre Primary Geography on celebrava les diverses cultures que havia conegut.[12][13]

La mort de sa mare (quan ella tenia quatre anys), i la convivència amb la seua madrastra li brindarà una imatge deteriorada sobre la qüestió de la maternitat, que es troba present en gran part dels seus treballs. Malgrat seguir les creences religioses de la seua família, aviat s'apartarà del Calvinisme ortodox de son pare, si bé part d'aquesta influència es troba en les seues novel·les.

L'any 1836 Harriet Beecher va contraure matrimoni amb Calvin Stowe, un capellà vidu. Després, ella i el seu marit es van mudar a Brunswick (Maine), en obtenir el marit una posició acadèmica al Bowdoin College. Harriet i Calvin van tenir set fills, però alguns d'ells van morir a d'infants. Les seues primogènites, les bessones Hattie i Eliza, van nàixer el 29 de setembre de 1836. Quatre anys més tard, el 1840, naix el seu fill Frederick William. L'any 1848 va nàixer el seu fill Samuel Charles, però l'any següent va morir com a resultat d'un còlera epidèmic.

Amb el seu marit Calvin Stowe,[14] col·lega del seu pare, es va implicar en la lluita abolicionista. Les seves opinions obertament declarades contra l'esclavitud van significar abandonar la ciutat de Cincinnati per refugiar-se a Brunswick, Maine. La cabana de l'oncle Tom, publicada el 1852, va vendre 300.000 exemplaires el primer any; el llibre endureix les tensions entre el Sud i el Nord castigant la civilització del Sud i inflamant els abolicionistes.

Segons Wendell Phillips, Stowe va recollir un públic que els abolicionistes havien sembrat; tanmateix, si després del seu èxit literari Stowe es va mantenir al marge de les activitats públiques dels grups abolicionistes, també va desenvolupar una autèntica amistat marcada pel respecte i la confiança amb el famós abolicionista William Lloyd Garrison.[15]

Abans havia publicat alguns contes o contes breus. A partir d'aquest èxit, va intentar publicar una seqüela el 1856, Dred, Story of the Great Damned Marsh. Però el títol no reuneix amb el mateix fervor popular que La cabana de l'oncle Tom, que seguirà sent la seva obra essencial, i que va tenir un èxit immens a Amèrica i Europa i va ser traduït a molts idiomes.

Amb el seu germà el reverend Henry Ward Beecher, va donar suport moral i econòmicament a Myrtilla Miner, que va obrir una acadèmia d'ensenyament superior a Washington per formar joves afroamericanes com a professores malgrat la forta oposició que van trobar.[16]

La casa de Harriet Beecher Stowe a Cincinnati, Ohio, és la primera llar de son pare, Lyman Beecher, al campus del Seminari Lane. Harriet va viure aquí fins al seu matrimoni. Es troba oberta el públic i funciona com un lloc històric i cultural, concentrant-se en Harriet Beecher Stowe, el Seminari de Lane i el Ferrocarril subterrani. També s'hi exposa història afroamericana. Està localitzada a 2950 Gilbert Avenue, Cincinnati, OH 45206.

Obres seleccionadesModifica

 
La jove Harriet
  • The Mayflower; or Sketches of Scenes and Characters Among the Descendants of the Pilgrims (1834)
  • La cabana de l'oncle Tom (1852)
  • A Key to Uncle Tom's Cabin (1853)
  • Dred, A Tale of the Great Dismal Swamp (1856)
  • The Minister's Wooing (1859)
  • The Pearl of Orr's Island (1862)
  • House and Home Papers (1865), amb el pseudònim Christopher Crowfield
  • Little Foxes (1866), amb el pseudònim Christopher Crowfield
  • The Chimney Corner (1868)
  • Men of Our Times (1868)
  • Old Town Folks (1869)
  • Little Pussy Willow (1870)
  • Lady Byron Vindicated (1870)
  • My Wife and I (1871)
  • Pink and White Tyranny (1871)
  • Palmetto-Leaves (1873)
  • We and Our Neighbors (1875)
  • Poganuc People (1878)

Traduccions catalanesModifica

  • La cabana de l'oncle Tom, traducció d'Alba Dedeu. Martorell: Adesiara, 2019.

ReferènciesModifica

  1. «Harriet Beecher Stowe». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Harriet Beecher Stowe | Biography, Books, & Facts» (en anglès americà). Encyclopedia Britannica. [Consulta: 16 juny 2020].
  3. «Harriet Elizabeth Stowe - Encyclopedia» (en anglès). theodora.com. [Consulta: 16 juny 2020].
  4. «Lyman Beecher | American minister» (en anglès americà). Encyclopedia Britannica. [Consulta: 16 juny 2020].
  5. «Harriet Beecher Stowe | Encyclopedia.com» (en anglès americà). www.encyclopedia.com. [Consulta: 16 juny 2020].
  6. «Catharine Beecher | American educator and author» (en anglès americà). Encyclopedia Britannica. [Consulta: 16 juny 2020].
  7. «Isabella Beecher Hooker | American suffragist» (en anglès americà). Encyclopedia Britannica. [Consulta: 16 juny 2020].
  8. «Life» (en anglès americà). Harriet Beecher Stowe Center. [Consulta: 16 juny 2020].
  9. «Harriet Beecher Stowe» (en anglès americà). Biography. [Consulta: 16 juny 2020].
  10. «Life» (en anglès americà). Harriet Beecher Stowe Center. [Consulta: 16 juny 2020].
  11. «Harriet Beecher Stowe» (en anglès americà). HISTORY. [Consulta: 16 juny 2020].
  12. Yael Ben-zvi «The Racial Geopolitics of Harriet Beecher Stowe's Geography Textbooks» (en anglès americà). Legacy, Vol. 29, No. 1, 2012, pàg. 9-36 (28 pages).
  13. «Harriet Beecher Stowe» (en anglès americà). National Women's History Museum. [Consulta: 16 juny 2020].
  14. «HARRIET BEECHER-STOWE» (en francès). Encyclopædia Universalis. [Consulta: 16 juny 2020].
  15. Meyer, Henry. All on Fire; William Lloyd Garriosn and the abolition of slavery. New York; Norton and company Inc. 2008, p. 421-422.
  16. «Myrtilla Miner | American educator» (en anglès americà). Encyclopedia Britannica. [Consulta: 16 juny 2020].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Harriet Beecher Stowe