Hasdai Cresques

filòsof espanyol

Hasdai ben Judà Cresques - חסדאי קרשקש (hebreu) - (Barcelona, v. 1340 – 1410/1411) va ser rabí a Barcelona i Saragossa i va escriure en català i hebreu. Fou un reconegut filòsof i halaquista, o intèrpret de la llei jueva. Els seus postulats racionalistes sobre la llei natural i el lliure albir en fan un precursor de Spinoza.[1]

Infotaula de personaHasdai Cresques
חסדאי קרשקש (hebreu)
Ceremony crescas jerusalem.JPG
Inauguració del carrer Hasdai Cresques a Jerusalem (gener 2011). A l'esquerra el professor Warren Harvey, un dels investigadors més actius en l'obra de Hasdai Cresques.
Nom original(he) חסדאי קרשקש
(es) Joaquin de las Rosas Ana Maria
(ca) Hasdai Cresques modifica
Biografia
NaixementVers 1340
Barcelona
MortVers 1410
Saragossa
Dades personals
Grup ètnicjueva
ReligióJudaisme modifica
Activitat
Camp de treballFilosofia modifica
OcupacióTeologia, filosofia
ProfessorsNissim ben Reuben Girondí modifica
AlumnesIsaac ben Seshet Perfet i Joseph Albo modifica
Influències
Obra
Obres destacables

El cognom Cresques o Crescas era corrent entre els jueus de Catalunya i Mallorca i és una traducció a l'idioma romanç de l'hebreu Ṣemaḥ.[2]

Cresques es va formar a la coneguda escola talmúdica que tenia a Barcelona el destacat talmudista Nissim ben Reuben Girondí[3] i amb ell va ser empresonat l'any 1367,[4] encara que foren alliberats en poc temps, en demostrar-se la falsedat de l'acusació. L'any 1373 ja gaudia de gran prestigi, fins al punt que el rei Pere el Cerimoniós el requereix per a una decisió jurídica.[5]

L'any 1387 es va desplaçar a Saragossa. L'any 1391, en el pogrom de Barcelona va ser mort el seu únic fill. Hasdai Cresques va actuar com a restaurador, tant material com espiritual, del judaisme peninsular, molt malmès després de la catàstrofe de 1391. L'any 1393 rebé l'encàrrec de Joan I de restaurar les aljames, gairebé arruïnades, de Barcelona i València.[6]

Pel que fa a la seva obra, La refutació dels dogmes cristians (escrit en català entre 1397 i 1398, i traduït a l'hebreu el 1451)[7] es dedica a fer apologètica anticristiana.

La seva gran contribució a la filosofia jueva fou, però, Or Adonay (La llum del Senyor), obra que participa de la reacció contra la filosofia aristotèlica i on critica el pensament de Maimònides i Gersònides, seguint la tradició dels grans mestres jueus catalans Moixé ben Nahman (Bonastruc sa Porta), Salomó ben Adret i el seu propi mestre, Nissim ben Reuben.[8]

ReferènciesModifica

  1. Harvey, pàgina 89.
  2. Millàs, pàgina 431.
  3. Harvey, pàgina xi.
  4. Roth data la detenció el 1370-1371. Feldman, pàgina 58, diu que van ser dues detencions: una el 1367-1368 i l'altra el 1370.
  5. Millàs, pàgina 432.
  6. Millàs, pàgina 433.
  7. L'original català està perdut; només es conserva la traducció a l'hebreu de Sělomó ben Šemtob de 1451, editada en anglès per Lasker
  8. Millàs, página 435.

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica