Hasdai Cresques

filòsof jueu català

Hasdai ben Judà Cresques - חסדאי קרשקש (hebreu) - (Barcelona, v. 1340 – 1410/1411) va ser rabí a Barcelona i Saragossa i va escriure en català i hebreu. Fou un reconegut filòsof i halaquista, o intèrpret de la llei jueva. Els seus postulats racionalistes sobre la llei natural i el lliure albir en fan un precursor de Spinoza.[1]

Infotaula de personaHasdai Cresques
חסדאי קרשקש (hebreu)
Nom original(ca) Hasdai Cresques Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 1340 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona (Corona d'Aragó) Modifica el valor a Wikidata
Mort1410 Modifica el valor a Wikidata (69/70 anys)
Saragossa (Corona d'Aragó) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicjueva
ReligióJudaisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFilosofia, filosofia jueva, halacà i Talmud Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Barcelona
Espanya Modifica el valor a Wikidata
OcupacióTeologia, filosofia
ProfessorsNissim ben Reuben Gerondí i Jonàs Desmestre Modifica el valor a Wikidata
AlumnesIsaac ben Xéixet Perfet, Joseph Albo, Abraham ben Judà Lleó i Iossef ibn Khabib Modifica el valor a Wikidata
Influències
Obra
Obres destacables
Família
ParentsHasdai ben Judà Cresques (avi) Modifica el valor a Wikidata

El cognom Cresques o Crescas era corrent entre els jueus de Catalunya i Mallorca i és una traducció a l'idioma romanç de l'hebreu Ṣemaḥ.[2]

Cresques es va formar a la coneguda escola talmúdica que tenia a Barcelona el destacat talmudista Nissim ben Reuben Girondí[3] i amb ell va ser empresonat l'any 1367,[4] encara que foren alliberats en poc temps, en demostrar-se la falsedat de l'acusació. L'any 1373 ja gaudia de gran prestigi, fins al punt que el rei Pere el Cerimoniós el requereix per a una decisió jurídica.[5]

L'any 1387 es va desplaçar a Saragossa. L'any 1391, en el pogrom de Barcelona va ser mort el seu únic fill. Hasdai Cresques va actuar com a restaurador, tant material com espiritual, del judaisme peninsular, molt malmès després de la catàstrofe de 1391. L'any 1393 rebé l'encàrrec de Joan I de restaurar les aljames, gairebé arruïnades, de Barcelona i València.[6]

Pel que fa a la seva obra, La refutació dels dogmes cristians (escrit en català entre 1397 i 1398, i traduït a l'hebreu el 1451)[7] es dedica a fer apologètica anticristiana.

La seva gran contribució a la filosofia jueva fou, però, Or Adonay (La llum del Senyor), obra que participa de la reacció contra la filosofia aristotèlica i on critica el pensament de Maimònides i Gersònides, seguint la tradició dels grans mestres jueus catalans Moixé ben Nahman (Bonastruc sa Porta), Salomó ben Adret i el seu propi mestre, Nissim ben Reuben.[8]

Referències modifica

  1. Harvey, pàgina 89.
  2. Millàs, pàgina 431.
  3. Harvey, pàgina xi.
  4. Roth data la detenció el 1370-1371. Feldman, pàgina 58, diu que van ser dues detencions: una el 1367-1368 i l'altra el 1370.
  5. Millàs, pàgina 432.
  6. Millàs, pàgina 433.
  7. L'original català està perdut; només es conserva la traducció a l'hebreu de Sělomó ben Šemtob de 1451, editada en anglès per Lasker
  8. Millàs, página 435.

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica