Viquipèdia

Hayden Christensen

actor canadenc

Hayden Christensen (Vancouver, 19 d'abril de 1981)[1] és un actor de cinema i televisió canadenc, més conegut per interpretar el paper d'Anakin Skywalker / Darth Vader a la saga de George Lucas, Star Wars (La guerra les galàxies). Primer va aparèixer a dues de les pel·lícules de la trilogia de preqüeles: Star Wars Episode II: Attack of the Clones (2002) i Star Wars Episode III: Revenge of the Sith (2005) i més tard va reprendre el paper per un cameo de veu a Star Wars Episode VII: The Rise of Skywalker (2019) i com el principal antagonista de Obi-Wan Kenobi (2022). També reprendrà el paper a la pròxima sèrie de Disney+ Ahsoka (2023).

Infotaula de personaHayden Christensen

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 abril 1981 Modifica el valor a Wikidata (42 anys)
Vancouver (Canadà) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióInstitut Lee Strasberg de Teatre i Cinema
Thornhill Secondary School (en) Tradueix
Unionville High School (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactor de cinema, actor de televisió, actor de teatre, actor de veu, actor Modifica el valor a Wikidata
Activitat1995 Modifica el valor a Wikidata –
Família
Fills1
GermansTove Christensen Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0159789 Allocine: 67670 Allmovie: p277514 TCM: 33941 TV.com: people/hayden-christensen IBDB: 407377 TMDB.org: 17244 Modifica el valor a Wikidata

La seva carrera va començar quan tenia 13 anys i va aparèixer en programes de televisió al Canadà i, més endavant, va començar a aparèixer a la televisió estatunidenca. Entre els seus primers papers hi ha The Virgin Suicides (1999), Life as a House (2001) i Shattered Glass (2003); va rebre reconeixement de la crítica pel paper de Sam a Life as a House (pel qual va estar nominat a un Globus d'Or) i d'Stephen Glass a Shattered Glass. Altres papers reconeguts són Awake (2007), Jumper (2008), Takers (2010) i Little Italy (2018).

Primers anys modifica

Christensen va néixer a Vancouver (Canadà).[1][2] La seva mare és l'Alie, una escriptora de discursos, i el seu pare, en David Christensen, és un programador d'ordinadors i executiu de televisió.[2][3][4] El seu pare té ascendència danesa i la seva mare sueca i italiana.[4] Té tres germans actors, dos de més grans, en Tove i la Hejsa i una de més jove, la Kaylen.[3][5] De jove, passava els estius a Long Island a casa la seva àvia, la Rosa Schwartz.[6]

Christensen va anar a l'Unionville High School a Markham, Ontario.[5] Durant els seus anys de secundària jugava a hoquei a nivell competitiu i també a tennis.[3] Va estudiar a l'Actors Studio de Nova York i durant l'escola secundària també va estudiar al programa Arts York.[3] Després d'acompanyar a al seva germana amb la seva agent ja que havia estat escollida en un anunci de Pringles, Christensen va acabar apareixent en un anunci de Triaminic l'any 1998 i a partir d'aquell moment va començar a ser escollit en més càstings per anuncis i publicitat.[3]

Carrera modifica

1993–2005 modifica

 
Christensen l'any 2002.

Christensen va fer el seu debut d'actuació el setembre de 1993, quan als 12 anys va tenir un paper secundari a la sèrie de televisió alemanya i canadenca Macht Der Leidenschaft/Family Passions.[7][8] El següent any, Christensen va tenir un petit paper a In the Mouth of Madness, de John Carpenter.[7] Del 1995 al 1999, va aparèixer a vàries pel·lícules i sèries de televisió, com per exemple Harrison Bergeron,[9] Forever Knight, Goosebumps,[10] The Virgin Suicides[9] i Are You Afraid of the Dark?[7]

El 2000, va guanyar més reconeixement quan va protagonitzar la sèrie de televisió de Fox Family Channel Higher Ground; en ella va interpretar a un adolescent que havia estat abusat sexualment per la seva madrastra i, per aquest raó, havia començat a consumir drogues.[11][12]

A Christensen, el reconeixement per part de la crítica li va arribar al interpretar a l'adolescent incomprès a la pel·lícula Life as a House (2001). La seva interpretació en aquesta pel·lícula li va valdre una nominació al Globus d'Or al millor actor secundari[13] i una al SAG al millor actor secundari[14][15] i també va rebre el National Board of Review a l'actuació revelació de l'any.[16] Tot i la crítica, la seva actuació no va cridar l'atenció del públic. L'any 2002, Christensen va fer el seu debut teatre a Londres amb l'obra This Is Our Youth i al costat de Jake Gyllenhaal i Anna Paquin.[17][18]

L'any 2003,Christensen va protagonitzar Shattered Glass, una pel·lícula que explica la història real del periodista Stephen Glass i que es va descobrir que estava inventant històries quan era escriptor a The New Republic i altres publicacions.[19] Per la seva actuació va rebre bones crítiques i Peter Travers, de Rolling Stone, va descriure al seva actuació com a "sensacional". El 24 d'octubre de 2005, Christensen va fer el seu debut a Broadway al aparèixer durant poc temps en una obra de 10 minuts de durada, la qual formava part de "24 Hour Plays" i que recapta fons.[1][20][21]

Star Wars modifica

 
Christensen a l'estrena de Revenge of the Sith a Berlín l'any 2005.

El 12 de maig del 2000, va ser anunciat que Christensen interpretaria a Anakin Skywalker d'adult a les pel·lícules Star Wars Episode II: Attack of the Clones (2002) i Star Wars Episode III: Revenge of the Sith (2005);[22] aquest paper havia estat interpretat per Jake Lloyd, quan encara era un infant, a Star Wars Episode I: The Phantom Menace (1999).[22] La direcció de càsting va considerar 1,500 altres candidats fins que el director George Lucas va seleccionar a Christensen pel paper.[23] Lucas va dir que va escollir a Christensen ja que "necessitava un actor que tingués aquella presència del Costat Fosc".[8] La directora de càsting, Robin Gurland, va dir que quan Christensen va entrar per fer l'audició, va saber que ell era l'actor perfecte pel paper.[23]

Durant la producció de Revenge of the Sith, Christensen va demanar a Lucas si es podia dissenyar una vestimenta de Darth Vader que s'adaptés al seu cos, ja que preferia actuar ell i no pas que ho fes un altre actor, tal com va fer David Prowse durant la trilogia original.[24] Lucas va acceptar i va fer la vestimenta extra.[24] Tot i així, la veu "robòtica" de Vader va ser doblada per James Earl Jones, qui durant la trilogia original va fer aquesta veu famosa.[25][26]

Gravacions extres de Christensen van ser utilitzades en l'edició DVD del 2004 de Return of the Jedi, on Sebastian Shaw va ser substituït per l'Anakin Skywalker redimit.[27][28] Aquest va ser un dels canvis que es van rebre amb més controvèrsia.[27][28] Lucas volia que l'Anakin que era abans de caure al Costat Fosc tornés. Christensen va dir que aquest canvi es va fer sense que ell en sabés res, cosa que Lucasfilm va confirmar.[29]

L'actuació de Christensen als Episodis II i III va rebre crítiques mixtes de la crítica,[30][31] tot i que la crítica moderna ha notat que la seva actuació va estar condicionada per la direcció de Lucas i pel guió; gràcies a això, la seva actuació ha rebut més bones crítiques.[30][32][33] Tot i així, la seva actuació a l'Episodi III, va guanyar el Premi MTV al millor vilà.[34]

2006–2018 modifica

Entre el 2006 i el 2007, Christensen va protagonitzar Awake juntament amb Jessica Alba, una pel·lícula que narra la història d'un home que es queda despert però paralitzat durant una operació de cor;[7][35][36] i va co-protagonitzar Factory Girl juntament amb Sienna Miller i Guy Pearce.[7][37] El 2008, Christensen, al costat de Samuel L. Jackson, Jamie Bell i Rachel Bilson, va protagnitzar Jumper, una pel·lícula sobre un noi jove que descobreix que té l'habilitat de teletransportar-se.[38][39] Bilson i Christensen van tornar a aparèixer junts a New York, I Love You.[40][41] El següent any, Christensen va aparèixer a Virgin Territory amb Mischa Barton, una pel·lícula que segueix a un grup de persones que intenta escapar una epidèmia amagant-se a una vila d'Itàlia.[42]

A l'octubre del 2009, Christensen va començar a gravar la pel·lícula de terror Vanishing on 7th Street, dirigida per Brad Anderson i amb Thandie Newton i John Leguizamo en el repartiment.[43][44] El 2010 va aparèixer a dues pel·lícules, a Takers al costat d'Idris Elba i Paul Walker i que va ser estrenada el 27 d'agost de 2010,[45] i a Quantum Quest: A Cassini Space Odyssey, pel·lícula en que va tenir un paper de veu i que marcaria la quarta vegada en que Samuel L. Jackson i Christensen compartien pantalla.[a][46]

El 20 de maig de 2013, durant el Festival de Cannes, la companyia russa Enjoy Movies va anunciar la creació de Glacier Films, una companyia creada gràcies a l'aliança amb Christensen i el seu germà Tove. Durant un període de tres anys, Glacier Films volia fer 11 pel·lícules amb un pressupost reduït, d'1.5 milions de dòlars cada una.[47][48] El primer projecte va ser American Heist, pel·lícula protagonitzada per Adrien Brody i Jordana Brewster i que va començar a rodar-se el juny de 2013.[47][49] El 2014 va aparèixer a la pel·lícula d'acció i drama Outcast juntament amb Nicolas Cage.[50] El 2015, Christensen va protagonitzar la pel·lícula 90 Minutes in Heaven, dirigida per Michael Polish i co-protagonitzada per Kate Bosworth, basada en la novel·la del 2004 del mateix nom. El 2017 va aparèixer a First Kill al costat de Bruce Willis.[51] El 2018 va protagonitzar la pel·lícula romàntica Little Italy juntament amb Emma Roberts[52] i aquell mateix any va aparèixer a la pel·lícula canadenca The Last Man.[53]

2019–present: Retorn a Star Wars modifica

El 2019, Christensen va tornar a donar vida al personatge d'Anakin Skywalker fent un cameo de veu a Star Wars: The Rise of Skywalker.[54][55] Christensen també va rebre un crèdit de veu juntament a Matt Lanter, a "Shattered", el penúltim episodi de Star Wars: The Clone Wars; tot i així, el diàleg utilitzat per l'episodi era àudio de gravacions antigues de Revenge of the Sith.[56] El 22 d'octubre de 2021, es va anunciar que Christensen també reprendria el paper per la nova sèrie de Disney+ Ahsoka.[57]

El maig de 2022, Christensen va reprendre el seu paper d'Anakin Skywalker / Darth Vader a la sèrie de Disney+ Obi-Wan Kenobi.[58][59] La seva actuació va ser ben rebuda per la crítica, la qual va notar una gran millora en comparació amb la trilogia preqüela.[31][60][61] Va aparèixer al documental especial Obi-Wan Kenobi: A Jedi's Return, que va ser estrenat el 8 de setembre de 2022, el Disney + Day.[62][63]

Vida personal modifica

El 2007, Christensen va començar a sortir amb Rachel Bilson, amb qui va protagonitzar Jumper. Es van prometre el 25 de desembre de 2008 i a mitjans de 2010 es van separar,[64] tot i així, van tornar a sortir al cap d'uns mesos.[65] El 29 d'octubre de 2014, Bilson va donar a llum a la seva filla Briar Rose.[66][67] El setembre de 2017, Bilson i Christensen van separar-se.[67]

Filmografia modifica

Pel·lícules modifica

Any Títol Personatge Notes
1995 Al cor de la por (In the Mouth of Madness) Paper Boy
No Greater Love Teddy Winfield [68]
Street Law Young John Ryan [69]
1998 The Hairy Bird Cita de la Tinka [70]
1999 The Virgin Suicides Jake Hill Conley
Free Fall Patrick Brennan
2001 Life as a House Sam Monroe
2002 Star Wars episodi II: L'atac dels clons Anakin Skywalker
2003 Shattered Glass Stephen Glass
2004 Star Wars episodi VI: El retorn del jedi (2004, DVD) Anakin Skywalker No acreditat / Substitueix a Sebastian Shaw
2005 Star Wars episodi III: La venjança dels Sith Anakin Skywalker / Darth Vader
2006 Factory Girl Billy Quinn/Musician
2007 Awake Clay Beresford Jr.
Virgin Territory Lorenzo de Lamberti
2008 Jumper David Rice
2009 New York, I Love You Ben
2010 Takers A.J.
Vanishing on 7th Street Luke Ryder
Quantum Quest: A Cassini Space Odyssey Jammer Paper de veu
2014 Outcast Jacob
American Heist James
2015 90 Minutes in Heaven Don Piper
2017 First Kill William "Will' Beeman
2018 Little Italy Leonard "Leo" Campo
2019 The Last Man Kurt
Star Wars: The Rise of Skywalker Anakin Skywalker Cameo de veu

Televisió modifica

Any Títol Paper Notes
1993 Family Passions Skip McDeere Nombre d'episodis no conegut
E.N.G. Joey Episodi: ""Honour or Wealth""
1995 Love and Betrayal: The Mia Farrow Story Fletcher Pel·lícula per a televisió
Harrison Bergeron Eric
1996 No Greater Love Teddy Winfield
Forever Knight Andre Episodi: "Fallen Idol"
1997 Goosebumps Zane Episodi: "Night of the Living Dummy III"
1999 Real Kids, Real Adventures Eli Goodner Episodi: "Paralyzed: The Eli Goodner Story"
Are You Afraid of the Dark? Kirk Episodi: "The Tale of Bigfoot Ridge"
The Famous Jett Jackson Steven Episodi: "Popularity"
2000 Trapped in a Purple Haze Orin Krieg Pel·lícula per a televisió
Higher Ground Scott Barringer 22 episodis
2020 Star Wars: The Clone Wars Anakin Skywalker Cameo de veu Episodi: "Shattered"
2022 Obi-Wan Kenobi Anakin Skywalker / Darth Vader 6 episodis
2023 Ahsoka Pròxima minisèrie[71]

Premis i nominacions modifica

Any Premis Categoria Feina Resultat Ref.
2001 National Board of Review of Motion Pictures Millor actor revelació Life as a House Guanyador [16]
Premis Globus d'Or Millor actor secundari Nominat [13]
Premis SAG Millor actor secundari Nominat [14][15]
2002 Festival de Cinema de Cannes Revelació masculina Star Wars Episode II: Attack of the Clones Guanyador [72]
Premi Golden Raspberry Pitjor actor secundari Guanyador [73]
Pitjor parella a la pantalla (compartit amb Natalie Portman) Nominat [74][73]
Premis Saturn Millor actuació d'un actor jove Nominat [75]
2003 Millor actor – Drama Shattered Glass Nominat [76]
2010 Premis Black Reel Millor repartiment Takers Nominat [77]
2022 Premis Saturn Millor actor convidat en una sèrie de televisió en streaming Obi-Wan Kenobi Pendent [78]

Notes modifica

  1. ↑ Havent col·laborat junts als Episodis II i III de Star Wars i a Jumper.

Referències modifica

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Hayden Christensen» (en anglès). Playbill. Arxivat de l'original el 19 de juliol 2022. [Consulta: 19 juliol 2022].
  2. ↑ 2,0 2,1 «Hayden Christensen Biography (1981-)». Film Reference. Arxivat de l'original el 16 febrer 2022. [Consulta: 12 juliol 2022].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Goldman, Andrew. «Space Boy». The New York Times, 10-03-2022. Arxivat de l'original el 15 juny 2022. [Consulta: 15 juliol 2022].
  4. ↑ 4,0 4,1 Leith, William. «A force to be reckoned with». Thw Daily Telegraph, 13-03-2002. Arxivat de l'original el 12 juny 2022. [Consulta: 12 juliol 2022].
  5. ↑ 5,0 5,1 «Hayden Christensen». NNDB. Arxivat de l'original el 26 maig 2022. [Consulta: 15 juliol 2022].
  6. ↑ Lee, Linda. «Film: Up and Coming - Hayden Christensen; Life as the Latest Bearer of the Force». The New York Times, 01-10-2001. Arxivat de l'original el 13 gener 2022. [Consulta: 15 juliol 2022].
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 «Hayden Christensen - Biography». Hello Magazine. Arxivat de l'original el 16 juny 2022. [Consulta: 15 juliol 2022].
  8. ↑ 8,0 8,1 Bhagchandani, Umesh. «Where has Star Wars’ Hayden Christensen been? He’s back as Anakin Skywalker in Disney+’s Obi-Wan Kenobi, but after early fame – and dating Natalie Portman – he traded Hollywood for life on the farm», 13-06-2022. Arxivat de l'original el 7 juliol 2022. [Consulta: 19 juliol 2022].
  9. ↑ 9,0 9,1 Galluppi, Kelsey. «Hayden Christensen's 10 Best Non-Star Wars Movies, According To Ranker». Screenrant, 10-05-2022. Arxivat de l'original el 25 juny 2022. [Consulta: 19 juliol 2022].
  10. ↑ O'Sullivan, Kyle. «Where the Goosebumps kids are now - haunting murder and Hollywood heartthrobs». Daily Mirror, 13-05-2021. Arxivat de l'original el 13 maig 2021. [Consulta: 19 juliol 2022].
  11. ↑ «WAM! Acquires Teen Drama 'Higher Ground'». Stockwatch, 25-03-2003. Arxivat de l'original el 3 maig 2003. [Consulta: 19 juliol 2022].
  12. ↑ Soichet, Emmanuelle. «Prepared for Takeoff». Los Angeles Times, 09-09-2001. Arxivat de l'original el 10 juny 2022. [Consulta: 19 juliol 2022].
  13. ↑ 13,0 13,1 Variety Staff. «Golden Globe winners». Variety, 20-01-2002. Arxivat de l'original el 31 de maig 2022. [Consulta: 19 juliol 2022].
  14. ↑ 14,0 14,1 «Nominations Announced for the 8th Annual Screen Actors Guild Awards®». Screen Actors Guild Awards, 29-01-2002. Arxivat de l'original el 7 febrer 2002. [Consulta: 19 juliol 2022].
  15. ↑ 15,0 15,1 O'Connor, Mickey. «Berry, Crowe, West Wing are SAG's big winners». Entertainment Weekly, 13-03-2002. Arxivat de l'original el 21 febrer 2022. [Consulta: 19 juliol 2022].
  16. ↑ 16,0 16,1 «National Board of Review of Motion Pictures — Awards 2001». NBRMP. Arxivat de l'original el 27 setembre 2011. [Consulta: 19 juliol 2022].
  17. ↑ Webb, Paul. «Hayden Christensen Stars in London This Is Our Youth». Playbill, 03-04-2002. Arxivat de l'original el 17 maig 2021. [Consulta: 19 juliol 2022].
  18. ↑ Wolf, Matt. «This Is Our Youth» (en anglès). Variety, 27-03-2002. Arxivat de l'original el 19 juliol 2022. [Consulta: 19 juliol 2022].
  19. ↑ Schembri, Jim. «Darth wish». The Age, 20-05-2005. Arxivat de l'original el 13 gener 2022. [Consulta: 19 juliol 2022].
  20. ↑ Windman, Matt. «24 is 10: The Best of the 24 Hour Plays». Backstage, 25-03-2013. Arxivat de l'original el 24 octubre 2020. [Consulta: 19 juliol 2022].
  21. ↑ «THE 24 HOUR PLAYS ON BROADWAY». Arxivat de l'original el 23 de maig 2022. [Consulta: 19 juliol 2022].
  22. ↑ 22,0 22,1 Bergen, Joe. «What Hayden Christensen Said About 'Star Wars' in 2000 Just Days After Anakin Skywalker Casting (Flashback)». Entertainment Tonight, 16-05-2022. Arxivat de l'original el 19 juny 2022. [Consulta: 19 juliol 2022].
  23. ↑ 23,0 23,1 Hidalgo, Pablo. «Robin Gurland -- Don't Call Her; She'll Call You». Star Wars, 28-01-2002. Arxivat de l'original el 28 juny 2011. [Consulta: 19 juliol 2022].
  24. ↑ 24,0 24,1 Wenn. «Lucas Made Vader Suit Extra Awkward». contactmusic.com, 16-05-2005. Arxivat de l'original el 23 juliol 2022. [Consulta: 23 juliol 2022].
  25. ↑ «Darth Vader Voice» (en anglès). Behind the Voice Actors. Arxivat de l'original el 3 maig 2022. [Consulta: 23 juliol 2022].
  26. ↑ Suri, Sameer. «James Earl Jones is CONFIRMED as the actor voicing Darth Vader in Obi-Wan Kenobi series... which he first did in the 1977 film that kicked off the franchise». Daily Mail, 01-06-2022. Arxivat de l'original el 10 juny 2022. [Consulta: 23 juliol 2022].
  27. ↑ 27,0 27,1 Agar, Chris. «Star Wars: Why George Lucas Replaced Anakin Skywalker's Force Ghost». Screenrant, 09-07-2022. Arxivat de l'original el 4 abril 2022. [Consulta: 24 juliol 2022].
  28. ↑ 28,0 28,1 Hyde, Douglas. «Five major changes in the 'Star Wars' DVD». CNN.com, 23-09-2004. Arxivat de l'original el 26 gener 2021. [Consulta: 24 juliol 2022].
  29. ↑ «Star Wars Episode III: Revenge of the Sith» (DVD). 20th Century Fox, 2005.
  30. ↑ 30,0 30,1 Chilton, Louis. «‘They don’t get it’: Hayden Christensen responds to criticism of his Star Wars prequels performance». The Independent, 23-05-2022. Arxivat de l'original el 26 juny 2022. [Consulta: 2 agost 2022].
  31. ↑ 31,0 31,1 Patton, Joshua M. «Obi-Wan and Vader Scene Vindicates Hayden Christensen's Prequel Acting Choices». CBR, 02-07-2022. Arxivat de l'original el 27 juliol 2022. [Consulta: 2 agost 2022].
  32. ↑ Scott, A. O. «FILM FESTIVAL REVIEW; Kicking Up Cosmic Dust». The New York Times, 10-05-2002. Arxivat de l'original el 7 abril 2022. [Consulta: 31 juliol 2022].
  33. ↑ Dockterman, Eliana. «It's Time to Forgive Hayden Christensen for the Star Wars Prequels». Time, 20-05-2022. Arxivat de l'original el 23 juny 2022. [Consulta: 31 juliol 2022].
  34. ↑ «MTV Movie Awards» (en anglès). MTV. Arxivat de l'original el 24 abril 2010. [Consulta: 31 juliol 2022]. «Meanwhile, Hayden Christensen received Best Villain for his role as Anakin Skywalker/Darth Vader in Star Wars Episode III: Revenge of the Sith ...»
  35. ↑ Ebert, Roger. «This can't be happening to me!». Rober Ebert, 30-11-2007. Arxivat de l'original el 1 abril 2002. [Consulta: 31 juliol 2022].
  36. ↑ Scheck, Frank. «Bottom Line: Sleep won't be an option.». The Hollywood Reporter, 03-12-2007. Arxivat de l'original el 18 maig 2009. [Consulta: 31 juliol 2022].
  37. ↑ Smith, David. «Dylan's got it wrong about my movie, says Sienna». The Guardian, 31-12-2006. Arxivat de l'original el 28 juliol 2020. [Consulta: 31 juliol 2022].
  38. ↑ MW Staff. «Hayden Christensen Joins the Cast of Jumper». Movie Web, 11-08-2006. Arxivat de l'original el 4 de març 2021. [Consulta: 2 agost 2022].
  39. ↑ Kiefer, Peter. «‘Oh My God, Can You Rent the Colosseum?’». The New York Times, 17-12-2006. Arxivat de l'original el 12 de juliol 2022. [Consulta: 2 agost 2022].
  40. ↑ WENN. «Bilson + Christensen Reteam For New York Love Story». contacmusic.com, 25-04-2008. Arxivat de l'original el 13 de gener 2022. [Consulta: 2 agost 2022].
  41. ↑ Ebert, Roger. «You can make it here, but you can't make it everywhere». Roger Ebert, 14-10-2009. Arxivat de l'original el 17 de maig 2022. [Consulta: 2 agost 2022].
  42. ↑ «Virgin Territory». Apple TV. Arxivat de l'original el 12 de juliol 2021. [Consulta: 2 agost 2022].
  43. ↑ Kit, Borys. «Hayden Christensen is ‘Street’ smart». The Hollywood Reporter, 26-08-2009. Arxivat de l'original el 13 de gener 2022. [Consulta: 2 agost 2022].
  44. ↑ Honeycutt, Kirk. «Vanishing on 7th Street — Film Review». The Hollywood Reporter, 06-01-2011. Arxivat de l'original el 7 d’abril 2022. [Consulta: 2 agost 2022].
  45. ↑ D'Zurilla, Christie. «‘Takers’ Hollywood premiere: Chris Brown, Hayden Christensen, T.I. and more». Los Angeles Times, 05-08-2010. Arxivat de l'original el 28 de juny 2022. [Consulta: 2 agost 2022].
  46. ↑ «Reparto: Quantum Quest: A Cassini Space Odyssey (2012)». La Vanguardia. Arxivat de l'original el 2 agost 2022. [Consulta: 2 agost 2022].
  47. ↑ 47,0 47,1 McNary, Dave. «Hayden Christensen Launching Glacier Films Slate». Variety, 16-05-2013. Arxivat de l'original el 16 juny 2022. [Consulta: 2 agost 2022].
  48. ↑ Ford, Rebecca. «Cannes: New Company Glacier Films Announces 11-Picture Slate». The Hollywood Reporter, 16-05-2013. Arxivat de l'original el 11 juny 2022. [Consulta: 2 agost 2022].
  49. ↑ The Deadline Team. «Cannes: Glacier Films Launches With 11-Film Slate Starting With ‘American Heist’». Deadline, 16-05-2013. Arxivat de l'original el 11 juny 2022. [Consulta: 2 agost 2022].
  50. ↑ Tsui, Clarence. «Nicolas Cage, Hayden Christensen to Begin ‘Outcast’ Chinese Shoot in April». The Hollywood Reporter, 17-11-2012. Arxivat de l'original el 13 de gener 2022. [Consulta: 2 agost 2022].
  51. ↑ Ford, Rebecca. «Hayden Christensen Joining Bruce Willis in ‘First Kill’ (Exclusive)». The Hollywood Reporter, 30-08-2016. Arxivat de l'original el 17 juliol 2022. [Consulta: 2 agost 2022].
  52. ↑ «Little Italy». La Vanguardia. [Consulta: 2 agost 2022].
  53. ↑ Agar, Chris. «The Last Man Trailer: Hayden Christensen Prepares for the Apocalypse». Screen Rant, 03-12-2018. Arxivat de l'original el 9 agost 2019. [Consulta: 2 agost 2022].
  54. ↑ Lawrence, Gregory. «Who Exactly Are Those Voices at the End of ‘Rise of Skywalker’?». Collider, 17-03-2020. Arxivat de l'original el 12 de novembre 2020. [Consulta: 2 agost 2022].
  55. ↑ Breznican, Anthony; Robinson, Joanna. «25 Star Wars: The Rise of Skywalker Cameos You Might Have Missed». Vanity Fair, 19-12-2019. Arxivat de l'original el 2 d’agost 2022. [Consulta: 2 agost 2022]. «Then we hear Hayden Christensen as Anakin Skywalker: “Bring back the balance, Rey, as I did.”»
  56. ↑ O'Neill, Shane. «Clone Wars Uses Hayden Christensen’s Revenge of the Sith Dialogue With A Twist». Screen Rant, 02-05-2020. Arxivat de l'original el 2 de juny 2022. [Consulta: 2 agost 2022].
  57. ↑ Kit, Borys. «Hayden Christensen Returning to ‘Star Wars’ With ‘Ahsoka’ Series (Exclusive)». The Hollywood Reporter, 22-10-2021. Arxivat de l'original el 16 març 2022. [Consulta: 2 agost 2022].
  58. ↑ Yehl, Joshua. «Obi-Wan Kenobi Finally Justifies Bringing Back Hayden Christensen». IGN, 15-06-2022. Arxivat de l'original el 16 juny 2022. [Consulta: 2 agost 2022].
  59. ↑ Ross, Dalton. «Hayden Christensen binged Star Wars animated shows to prepare for Obi-Wan Kenobi». Entertainment Weekly, 19-04-2022. Arxivat de l'original el 27 juliol 2022. [Consulta: 2 agost 2022].
  60. ↑ Farnich, Darren. «Obi-Wan Kenobi review: A mesmerizing Anakin moment couldn't fix a galaxy of plot holes». Entertainment Weekly, 22-06-2022. Arxivat de l'original el 22 juny 2022. [Consulta: 2 agost 2022].
  61. ↑ Tilly, Chris. «Hayden Christensen redeems himself in Obi-Wan finale, even if Darth Vader does not». Dexerto, 22-06-2022. Arxivat de l'original el 1 juliol 2022. [Consulta: 2 agost 2022].
  62. ↑ «HELLO THERE: OBI-WAN KENOBI: A JEDI’S RETURN DOCUMENTARY COMING ON DISNEY+ DAY». starwars.com. Star Wars, 22-08-2022. Arxivat de l'original el 30 agost 2022. [Consulta: 24 setembre 2022].
  63. ↑ Patton, Joshua M. «Obi-Wan Kenobi: Jedi's Return Offers Fans Their Hayden Christensen Thirst Traps». CBR, 19-09-2022. Arxivat de l'original el 19 setembre 2022. [Consulta: 24 setembre 2022].
  64. ↑ US Weekly Staff. «Rep: Rachel Bilson, Hayden Christensen’s Wedding Officially “Off”». US Magazine, 09-08-2010. Arxivat de l'original el 3 maig 2020. [Consulta: 2 agost 2022].
  65. ↑ Byrne, Alla. «Rachel Bilson & Hayden Christensen Are Dating Again». People Magazine, 26-01-2021. Arxivat de l'original el 11 abril 2022. [Consulta: 2 agost 2022].
  66. ↑ Webber, Stephanie. «Rachel Bilson Gives Birth, Welcomes Baby Girl Briar Rose With Hayden Christensen». US Magazine, 06-11-2014. Arxivat de l'original el 20 juliol 2022. [Consulta: 2 agost 2022].
  67. ↑ 67,0 67,1 Brunker, Alicia. «TBT: Rachel Bilson and Hayden Christensen Named Their Daughter After a Disney Princess». Instyle, 19-05-2022. Arxivat de l'original el 1 juny 2022. [Consulta: 2 agost 2022].
  68. ↑ «Danielle Steel's 'No Greater Love' - Full Cast & Crew». TV Guide. [Consulta: 2 agost 2022].
  69. ↑ «Street Law (1995)». Rare FIlm Finder. [Consulta: 2 agost 2022].
  70. ↑ «Strike! (1998)». Rare Film Finder. [Consulta: 2 agost 2022].
  71. ↑ Brenzican, Anthony. «Star Wars: The Rebellion Will Be Televised». Vanity Fair, 17-05-2022. Arxivat de l'original el 6 juliol 2022. [Consulta: 2 agost 2022].
  72. ↑ «Hayden Christensen». Apple TV. Arxivat de l'original el 6 agost 2020. [Consulta: 2 agost 2022].
  73. ↑ 73,0 73,1 Lewis, David. «Madonna pic walks ‘Away’ with 5 Razzies». Variety, 23-03-2003. Arxivat de l'original el 29 juliol 2020. [Consulta: 2 agost 2022].
  74. ↑ Ryan, Joal. «Madonna Sweeps Away Razzie Noms». E! News, 10-02-2003. Arxivat de l'original el 5 juliol 2022. [Consulta: 2 agost 2022].
  75. ↑ Phillips, Jevon. «‘Towers,’ ‘Report’ top Saturn nominees». Variety, 06-03-2003. Arxivat de l'original el 6 gener 2022. [Consulta: 2 agost 2022].
  76. ↑ «INTERNATIONAL PRESS ACADEMY: SATELLITE AWARDS 2004». International Press Academy. Arxivat de l'original el 4 abril 2004. [Consulta: 2 agost 2022].
  77. ↑ «Black Reel Awards - Past Nominees & Winners by Category». Black Reel Awards. Arxivat de l'original el 17 maig 2022. [Consulta: 2 agost 2022].
  78. ↑ Tinoco, Armando. «Saturn Awards Nominations: ‘The Batman’, ‘Nightmare Alley’, ‘Spider-Man’, ‘Better Call Saul’ Top List». Deadline Hollywood, 12-08-2022. Arxivat de l'original el 3 setembre 2022. [Consulta: 24 setembre 2022].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Hayden_Christensen&oldid=33107513»