Ettore Panizza

músic argentí
(S'ha redirigit des de: Hector Panizza)

Ettore Panizza, en castellà Héctor Panizza (Buenos Aires, Argentina, 12 de setembre de 1875 - Milà, Itàlia, 28 de novembre de 1967) fou un compositor i director d'orquestra argentí d'arrels italianes.

Infotaula de personaEttore Panizza
Héctor Panizza (Ettore Panizza), Buenos Aires 1921.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 agost 1875 Modifica el valor a Wikidata
Buenos Aires (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 novembre 1967 Modifica el valor a Wikidata (92 anys)
Milà (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatArgentina
FormacióConservatori de Milà Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCompositor, director d'orquestra
Membre de
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables

IMDB: nm0659539 Musicbrainz: 4b29d9f4-fe27-4514-9852-331bea23f348 Discogs: 2192066 IMSLP: Category:Panizza,_Ettore Modifica el valor a Wikidata

Cursà els estudis de música en el Conservatori de Milà, on aconseguí el primer premi de piano i composició musical. Es presentà a Roma com a director d'orquestra el 1899. Des de llavors va adquirir una sòlida fama en aquesta branca de l'art musical, actuant en les principals escenes d'òpera, des de La Scala de Milà –que arribà a co-dirigir amb Arturo Toscanini— fins al Teatro Colón de la seva ciutat natal, passant pel Costanzi de Roma, el San Carlo de Nàpols, la Deutschen Operhauses, de Berlín, l'Òpera de l'Estat, de Viena; el Covent Garden de Londres, el Metropolitan Opera House de Nova York, i molts més.

ÒperesModifica

  • Il findanzato del mare, estrenada a Buenos Aires el 1897,
  • Medioevo Latino, estrenada a Gènova el 1900,
  • Aurora, representada per primera vegada a Buenos Aires el 1908, i la seva obra més difosa.
  • Bizancio, estrenada el 1939.

Altres composicionsModifica

  • Sonata, per a violí i piano, premiada per la Societat del Quartet de Milà,
  • Temes amb variacions, (1918), premi Certani, de Bolonya,
  • Quartet per a arcs,
  • Trio e Il re e la foresta, (per a solos, cor i orquestra), estrenada a Chicago el 1924.

Revisà i amplià, amb exemples antics i moderns, el Mètode de instrumentación, d'Hector Berlioz, i, el 1952, publicà una autobiografia titulada Mig segle de vida musical.

BibliografiaModifica