Ettore Panizza

Ettore Panizza, en castellà Héctor Panizza (Buenos Aires, Argentina, 12 de setembre de 1875 - Milà, Itàlia, 28 de novembre de 1967) fou un compositor i director d'orquestra argentí d'arrels italianes.

Ettore Panizza

Biografia
Naixement	12 agost 1875 Buenos Aires (Argentina)
Mort	28 novembre 1967 (92 anys) Milà (Itàlia)
Dades personals
Nacionalitat	Argentina
Formació	Conservatori de Milà
Activitat
Ocupació	Compositor, director d'orquestra
Membre de	Acadèmia Nacional de Belles Arts d'Argentina
Gènere	Òpera
Obra
Obres destacables Aurora (en)

Cursà els estudis de música en el Conservatori de Milà, on aconseguí el primer premi de piano i composició musical. Es presentà a Roma com a director d'orquestra el 1899. Des de llavors va adquirir una sòlida fama en aquesta branca de l'art musical, actuant en les principals escenes d'òpera, des de La Scala de Milà –que arribà a co-dirigir amb Arturo Toscanini— fins al Teatro Colón de la seva ciutat natal, passant pel Costanzi de Roma, el San Carlo de Nàpols, la Deutschen Operhauses, de Berlín, l'Òpera de l'Estat, de Viena; el Covent Garden de Londres, el Metropolitan Opera House de Nova York, i molts més.

Òperes

• Il findanzato del mare, estrenada a Buenos Aires el 1897,
• Medioevo Latino, estrenada a Gènova el 1900,
• Aurora, representada per primera vegada a Buenos Aires el 1908, i la seva obra més difosa.
• Bizancio, estrenada el 1939.

Altres composicions

• Sonata, per a violí i piano, premiada per la Societat del Quartet de Milà,
• Temes amb variacions, (1918), premi Certani, de Bolonya,
• Quartet per a arcs,
• Trio e Il re e la foresta, (per a solos, cor i orquestra), estrenada a Chicago el 1924.

Revisà i amplià, amb exemples antics i moderns, el Mètode de instrumentación, d'Hector Berlioz, i, el 1952, publicà una autobiografia titulada Mig segle de vida musical.

Bibliografia

• Enciclopèdia Espasa Apèndix nº. VIII, pàg. 66 ISBN 84-239-4578-2
• Enciclopèdia Espasa Suplement dels anys 1967-1968, pàg. 386 ISBN 84-239-4598-7