Obre el menú principal

L'hedenbergita, CaFeSi2O6, és un mineral del grup dels piroxens que cristal·litza en el sistema monoclínic. És molt rar trobar el mineral com a fase pura en estat natural, ja que la gran majoria de cops es troba amb impureses. Va ser anomenat el 1819 per M.A.Ludwig Hedenberg, qui fou el primer a classificar l'hedenbergita com a mineral. L'hedenbergita es troba principalment en roques metamòrfiques de contacte riques en ferro; també es pot trobar tant en condrites com en skarns (roques metamòrfiques calcosilicatades).

Infotaula de mineralHedenbergita
Mineral Hedemberguita GDFL041.jpg
Hedenbergita
Fórmula química CaFeSi2O6
Epònim Anders Ludvig Hedenberg Tradueix
Classificació
Categoria silicats > inosilicats
Nickel-Strunz 10a ed. 09.DA.15
Nickel-Strunz 9a ed. 9.DA.15
Nickel-Strunz 8a ed. VIII/F.01
Dana 65.1.3a.2
Propietats
Sistema cristal·lí monoclínic
Hàbit cristal·lí massiu, cristalls prismàtics, fibrós, radial, acicular
Grup espacial grup espacial 15
Massa molar 248,09 gm
Color marró, verd, negre, verd marronós
Macles simples i polisintètiques a {100} {010}
Exfoliació bona a {110}
Fractura irregular, concoidal
Tenacitat fràgil
Duresa 5,5 a 6,5
Lluïssor vítria, mat, resinosa
Color de la ratlla blanca, gris
Diafanitat transparent o opaca
Densitat 3,56g/cm3
Propietats òptiques biaxial (+)
Índex de refracció nα = 1,699 - 1,739 nβ = 1,705 - 1,745 nγ = 1,728 - 1,757
Birefringència δ = 0,029
Pleocroisme feble
Dispersió òptica r > v forta
Fluorescència no en té
Més informació
Estatus IMA aprovat i mineral heretat (G)
Codi IMA IMA1988 s.p.
Referències [1][2]
Modifica les dades a Wikidata

PropietatsModifica

 
Cristalls d'hedenbergita de fins a 9 cm amb granat

La duresa de l'hedenbergita a l'escala de Mohs oscil·la entre 5 i 6. Presenta dues direccions d'exfoliació (exfoliació típica dels piroxens) que es tallen entre si tot formant angles de 90 graus. Presenta fractura concoidal. El color pot variar des de negre a marró o verd amb una lluïssor que pot oscil·lar entre vítria, resinosa o mat. L'hedenbergita forma solució sòlida amb el diòpsid i l'augita (l'hedenbergita és el més ric en ferro dels tres minerals que formen la solució).

Composició i estructuraModifica

 
Diagrama dels piroxens

El diagrama dels piroxens esquematitza les composicions dels piroxens presents en roques ígnies, com el diòpsid, l'hedenbergita, l'enstatita i la ferrosilita.[3] Les principals diferències en la composició es troben en el contingut de calci, magnesi i ferro.

L'hedenbergita a la naturaModifica

L'hedenbergita a les condritesModifica

Les condrites són un tipus de meteorit que ha patit una petita alteració per fos o una diferenciació des de la formació del Sistema Solar. Un dels meteorits condrítics més ben estudiats és el meteorit Allende. L'hedenbergita es va trobar en el meteorit Allende associada amb minerals com la sodalita i la nefelina.[4]

L'hedenbergita als skarnsModifica

L'hedenbergita també és trobada als skarns. Un skarn és una roca metamòrfica formada per l'alteració dels minerals originals per fenòmens hidrotermals.

Dipòsits i jaciments on es trobaModifica

Els jaciments d'hedenbergita es troben per tot el món, tot i que generalment en llocs on s'hagin donat les condicions de metamorfisme adequades. Els jaciments on apareixen bons exemplars són bastant escassos. Són d'especial menció els jaciments de la Toscana i de l'Illa d'Elba a Itàlia; el de Broken Hill a Nova Gal·les del Sud, Austràlia; Obira al Japó i Arendal a Noruega.

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hedenbergita  
  1. http://www.mindat.org/min-1842.html
  2. http://www.webmineral.com/data/Hedenbergite.shtml
  3. Lindsley D. H. and Munoz J. L. (1969) Solidus Relations Along The Join Hedenbergite – Ferrosilite. American Journal of Science. Vol. 267-A, pp. 295-324
  4. Kimura, M., Ikeda, Y. Anhydrous Alterations of the Allende Meteorite in the Solar Nebula II: Alkali-Ca Exchange Reactions and Formation of Nepheline, Sodalite and Ca-rich Phases in Chondrules. Proc. NIPR Symp. Antarct. Meteorites, 8, 123-138, 1995.