Hedenbergita

L'hedenbergita, CaFeSi2O6, és un mineral del grup dels piroxens que cristal·litza en el sistema monoclínic. És molt rar trobar el mineral com a fase pura en estat natural, ja que la gran majoria de cops es troba amb impureses. Va ser anomenat el 1819 per M.A.Ludwig Hedenberg, qui fou el primer a classificar l'hedenbergita com a mineral. L'hedenbergita es troba principalment en roques metamòrfiques de contacte riques en ferro; també es pot trobar tant en condrites com en skarns (roques metamòrfiques calcosilicatades).

Infotaula de mineralHedenbergita
Mineral Hedemberguita GDFL041.jpg
Hedenbergita
Fórmula químicaCaFeSi2O6
EpònimAnders Ludvig Hedenberg (en) Tradueix modifica
Classificació
Categoriasilicats > inosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.09.DA.15
Nickel-Strunz 9a ed.9.DA.15 modifica
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/F.01 modifica
Dana65.1.3a.2 modifica
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Hàbit cristal·límassiu, cristalls prismàtics, fibrós, radial, acicular
Grup espacialgrup espacial 15 modifica
Massa molar248,09 gm
Colormarró, verd, negre, verd marronós
Maclessimples i polisintètiques a {100} {010}
Exfoliacióbona a {110}
Fracturairregular, concoidal
Tenacitatfràgil
Duresa5,5 a 6,5
Lluïssorvítria, mat, resinosa
Color de la ratllablanca, gris
Diafanitattransparent o opaca
Densitat3,56g/cm3
Propietats òptiquesbiaxial (+)
Índex de refracciónα = 1,699 - 1,739 nβ = 1,705 - 1,745 nγ = 1,728 - 1,757
Birefringènciaδ = 0,029
Pleocroismefeble
Dispersió òpticar > v forta
Fluorescènciano en té
Més informació
Estatus IMAaprovat i mineral heretat (G) modifica
Codi IMAIMA1988 s.p. modifica
Referències[1][2]

PropietatsModifica

 
Cristalls d'hedenbergita de fins a 9 cm amb granat

La duresa de l'hedenbergita a l'escala de Mohs oscil·la entre 5 i 6. Presenta dues direccions d'exfoliació (exfoliació típica dels piroxens) que es tallen entre si tot formant angles de 90 graus. Presenta fractura concoidal. El color pot variar des de negre a marró o verd amb una lluïssor que pot oscil·lar entre vítria, resinosa o mat. L'hedenbergita forma solució sòlida amb el diòpsid i l'augita (l'hedenbergita és el més ric en ferro dels tres minerals que formen la solució).

Composició i estructuraModifica

 
Diagrama dels piroxens

El diagrama dels piroxens esquematitza les composicions dels piroxens presents en roques ígnies, com el diòpsid, l'hedenbergita, l'enstatita i la ferrosilita.[3] Les principals diferències en la composició es troben en el contingut de calci, magnesi i ferro.

L'hedenbergita a la naturaModifica

L'hedenbergita a les condritesModifica

Les condrites són un tipus de meteorit que ha patit una petita alteració per fos o una diferenciació des de la formació del Sistema Solar. Un dels meteorits condrítics més ben estudiats és el meteorit Allende. L'hedenbergita es va trobar en el meteorit Allende associada amb minerals com la sodalita i la nefelina.[4]

L'hedenbergita als skarnsModifica

L'hedenbergita també és trobada als skarns. Un skarn és una roca metamòrfica formada per l'alteració dels minerals originals per fenòmens hidrotermals.

Dipòsits i jaciments on es trobaModifica

Els jaciments d'hedenbergita es troben per tot el món, tot i que generalment en llocs on s'hagin donat les condicions de metamorfisme adequades. Els jaciments on apareixen bons exemplars són bastant escassos. Són d'especial menció els jaciments de la Toscana i de l'Illa d'Elba a Itàlia; el de Broken Hill a Nova Gal·les del Sud, Austràlia; Obira al Japó i Arendal a Noruega.

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hedenbergita
  1. http://www.mindat.org/min-1842.html
  2. http://www.webmineral.com/data/Hedenbergite.shtml
  3. Lindsley D. H. and Munoz J. L. (1969) Solidus Relations Along The Join Hedenbergite – Ferrosilite. American Journal of Science. Vol. 267-A, pp. 295-324
  4. Kimura, M., Ikeda, Y. Anhydrous Alterations of the Allende Meteorite in the Solar Nebula II: Alkali-Ca Exchange Reactions and Formation of Nepheline, Sodalite and Ca-rich Phases in Chondrules. Proc. NIPR Symp. Antarct. Meteorites, 8, 123-138, 1995.